Obre el menú principal

Canvis

cap resum d'edició
{{Reis de la Corona d'Aragó|Barcelona=Jaume el Just}}
[[Fitxer:Jaume II.jpg|thumb|Jaume II, presidint les [[Corts Catalanes|Corts de Barcelona]]]]
'''Jaume el Just'''<ref>Vegeu: [[Numeració del Casal d'Aragó]]</ref> (dit també '''Jaume II d'Aragó''' i '''Jaume II de Catalunya-Aragó'''<ref>Vegeu: [[Ordinals dels reis d'Aragó]]</ref>) en [[aragonès]]: ''Chaime'';<ref>Grafia SLA - [[Sociedat de Lingüistica Aragonesa]]</ref> en [[llatí]]: ''Jacobus''.<ref name="ARXIU"/> ([[València]], [[Regne de València]], [[10 d'agost]] del [[1267]] - [[Barcelona]], [[Principat de Catalunya]], [[2 de novembre]] del [[1327]]) fou sobirà de la [[Corona d'Aragó]]-Catalunya amb els títols principals de [[comte de Barcelona]], [[Llista de reis d'Aragó|rei d'Aragó]]-Catalunya i [[Llista de reis de València|rei de València]] ([[1291]]-[[1327]]), i també [[rei de Sicília]] ([[1285]]-[[1296]]), [[rei de Mallorca]] ([[1291]]-[[1295]]) i [[rei de Sardenya]] ([[1324]]-[[1327]]). Per la [[pau d'Anagni]] ([[1295]]) el [[Sant Pare]] li concedí vitalíciament els títols honorífics de «senyaler, almirall i capità general de l'[[Església Catòlica Romana|Església de Roma]]».
 
== Antecedents familiars ==
Fou el segon fill de [[Pere el Gran]] i la seva muller [[Constança de Sicília]], i germà i successor d'[[Alfons el Franc]] ([[1291]]) al tron de la [[corona d'Aragó]]-Catalunya.
 
<center>{{ahnentafel-compact5
|boxstyle_4=background-color: #bfc;
|boxstyle_5=background-color: #9fe;
|1= 1. Jaume II d'Aragó i Catalunya<br/>(el Just)
|2= 2. [[Pere III d'Aragó]] i Catalunya <br/>(el Gran)
|3= 3. [[Constança de Sicília]]
|4= 4. [[Jaume I d'Aragó]] i Catalunya <br/>(el Conqueridor)
|5= 5. [[Violant d'Hongria]]
|6= 6. [[Manfred I de Sicília]]
|7= 7. [[Beatriu de Savoia i de Borgonya|Beatriu de Savoia]]
|8= 8. [[Pere II d'Aragó]]-Catalunya <br/>(el Catòlic)
|9= 9. [[Maria de Montpeller]]
|10= 10. [[Andreu II d'Hongria]]
|14= 14. [[Amadeu IV de Savoia]]
|15= 15. [[Anna de Borgonya i d'Albon|Anna de Borgonya]]
|16= 16. [[Alfons II d'Aragó]]-Catalunya <br/>(el Cast)
|17= 17. [[Sança de Castella i de Polònia|Sança de Castella]]
|18= 18. [[Guilhèm VIII de Montpeller]]
=== La pau d'Anagni ===
{{principal|pau d'Anagni}}
Per la [[pau d'Anagni]] ([[1295]]), cedí [[Sicília]] a la [[Santa Seu]] (quan n'era [[papa]] [[Bonifaci VIII]]) i retornà les [[Illes Balears|Balears]] a [[Jaume II de Mallorca]]. A canvi ([[1297]]), aconseguí del [[Papa]] el dret de conquerir [[Sardenya]] com a feu pel qual calia pagar un lloguer (a [[Pisa]] i [[Gènova]] que també la pretenien); el tractat també incloïa [[Còrsega]]: però aquesta [[illa]] no s'arribarà a conquerir mai, només [[Alfons el Magnànim|Alfons IV]] ho intentà sense èxit (1421). Per aquesta mateixa pau, es casà amb [[Blanca de Nàpols|Blanca]] de [[Nàpols]]. Aquest matrimoni permeté l'alliberament dels fills de [[Carles II d'Anjou|Carles II de Nàpols]], que havien estat retinguts a Catalunya; a canvi, Carles II renunciava als drets sobre lales CoronaCorones d'Aragó i de Catalunya i rebia una indemnització de la Santa Seu.
 
=== Pau de Caltabellota ===
=== Sentència arbitral de Torrelles ===
{{principal|Sentència Arbitral de Torrellas}}
Féu costat a [[Alfons de la Cerda]], pretendent al tron [[Castella|castellà]], contra [[Ferran IV de Castella]], la qual cosa li permeté de [[Conquesta del Regne de Múrcia (1296-1304)|conquerir Múrcia]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Masià i de Ros |nom=Àngels |títol=Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso |url=http://books.google.cat/books?id=JiMDTjZkcUUC&pg=PA60&dq=1296+fernando+de+la+cerda&hl=ca&sa=X&ei=YPzVUNO3BcmBhQfzooG4BQ&ved=0CEUQ6AEwAw#v=onepage&q=1296%20fernando%20de%20la%20cerda&f=false |llengua=anglès |editorial=CSIC-Dpto. de Publicaciones |data=1994 |pàgines=vol.1, p.67 |isbn=8400074459}}</ref> als [[Castella|castellans]] (1296) i signar amb [[Ferran IV de Castella]] la [[Sentència Arbitral de Torrellas|Sentència arbitral de Torrellas]] (1304), per la qual recuperà la part nord del [[Regne de Múrcia]], que incorporà al [[Regne de València]]. Avui constitueix la part sud del provincia d'Alacant als [[PaísPaïsos ValenciàCatalans]], amb pobles i ciutats com [[Alacant]], [[Elda]], [[Petrer]], [[Novelda]], [[Elx]], [[Crevillent]], [[Guardamar del Segura|Guardamar]] i [[Oriola]] (tots de [[català|parla catalana]], excepte [[Elda]] i [[Oriola]]). La part sud de [[Múrcia]] (amb la [[ciutat de Múrcia|capital]] i [[Cartagena]]) va continuar en mans de [[Castella]] i, amb el pas dels segles, esdevindrà de [[castellà|parla castellana]]; tanmateix, en la parla popular, s'hi conserven multitud de [[paraula|paraules]] [[català|catalanes]] i molts [[Múrcia|murcians]] duen [[cognom]]s [[català|catalans]] i es sent com [[català|catalans]].
 
=== Senyaler, almirall i capità general de l'Església catòlica romana ===
 
=== Croada d'al-Mariyya ===
Aliat amb [[Ferran IV de Castella]] pel [[tractat d'Alcalá de Henares]], va participar en la [[Guerra castellanogranadina]] (1309-1319), impulsant la [[Croada d'al-Mariyya (1309)|Croada d'al-Mariyya]] el [[1309]], però no va aconseguir conquerir la ciutat, probablement per alguna traïció dels castellas per a debilitar el regne Catala-aragones.<ref>Juan de Mata Carriazo, ''[http://books.google.cat/books?id=pMZgwceUJhwC&pg=PA159&dq=Pedro+de+Castilla+gibraltar+1309&hl=ca& ei=z0ioTPPdDs6XOoOG6dYM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCcQ6AEwAA#v=onepage&q=Pedro%20de%20Castilla%20gibraltar%201309&f=false En la frontera de Granada]'', p.161 {{es}} </ref> L'intent responia a la política recomanada per fra [[Ramon Llull]] en el seu projecte ''[[Rex bellator]]'' de conquesta de Terra Santa.
 
=== Conquesta de Sardenya ===
{{principal|Conquesta de Sardenya|Guerra catalanogenovesa (1330-1336)}}
[[Conquesta de Sardenya|Conquerí Sardenya]] (1324) a la [[República de Pisa]] de manera efectiva<ref>{{Ref-llibre |cognom=Simonde de Sismondi |nom=Jean-Charles-Léonard |títol=Storia delle repubbliche italiane del medio evo |volum=vol.2|url=http://books.google.cat/books?id=nFR_2BpIIzEC&pg=PA574&dq=Manfredi+della+Gherardesca+1323&hl=ca&ei=xtL-TfzAFMb5sgbfreDzDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC0Q6AEwAA#v=onepage&q=Manfredi%20della%20Gherardesca%201323&f=false |llengua=italià |editorial=Tipogr., Libr. e Fonderia di caratteri Borroni e Scotti |data=1851 |pàgines=p.241}}</ref> i establí bases comercials a [[Xipre]], [[Egipte]] i [[Constantinoble]] ([[Imperi Romà d'Orient|Imperi romà d'Orient]]). La conquesta de [[Sardenya]] per convertí l'antiga rivalitat comercial entre la [[Corona d'Aragó]]-Catalunya i la República de Gènova en [[Guerra catalanogenovesa (1330-1336)|guerra oberta]], que acabà després de la mort de Jaume el Just en [[19 de setembre]] de [[1336]], després d'haver-se establert una treva uns mesos abans amb la intervenció del [[Papa Benet XII]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Mutgé Vives |nom=Josefa |títol=Política, urbanismo y vida ciudadana en la Barcelona del siglo XIV |url=https://books.google.es/books?id=PSDcxaypAL0C&pg=PA74&lpg=PA74&dq=1331+guillem+de+cervell%C3%B3&source=bl&ots=kUYORKdWVB&sig=2VY6bZu92LhVJ1LEQj9O1PXy16k&hl=ca&sa=X&ved=0CEMQ6AEwB2oVChMI1oHkiKiHxwIViEAUCh3VFwBQ#v=onepage&q=1331%20guillem%20de%20cervell%C3%B3&f=false |llengua= |editorial=Editorial CSIC |data=2004 |pàgines=80 |ref=harv |isbn=8400082184}}</ref>
 
== Política interna ==
Usuari anònim