|
|
}}
El [[Llec]] articula de sud a nord el terme d'Estoer, amb el seu traçat molt sinuós. Es considera que es forma a la Farga, o Farga, del Llec, per la unió dels còrrecs de Prat Cabrera i del Salze, cadascun dels quals hi aporta d'altres còrrecs: el de Prat Cabrera, el de les Collisses, o del Faig, la Canal de la Font de l'Avet, la Canal del Roc de Cardenius, la Canal del Coll de la Tronca, com a més importants; el Còrrec del Salze, el dels Cortalets, el del Solà de Sant Joan, el de Sant Joan (un dels dos amb aquest nom) i el de la Socarrada.
El '''Llec''' és un curs d'aigua de la comarca del [[Conflent]], a la [[Catalunya del Nord]], d'orientació bàsicament sud - nord, tot i que té un curs molt tortuós. Neix en els contraforts septentrionals del [[massís del Canigó]], per la unió de diversos còrrecs a l'alçada de la Farga de la Molina. Travessa el terme d'[[Estoer]].
ElJa [[Llec]] articula de sudcom a nordLlec, el termeriu d'Estoer,travessa ambles elGorges seudel traçatLlec molti sinuós.comença Esa considerarebre quetot esun formaconjunt ad'afluències laque Farga, o Farga,provenen de lales Molinadues peraltes lacarenes unióque delsemmarquen còrrecsla devall Pratdel CabreraLlec i delel Salze,terme cadascuncomunal delsd'Estoer. qualsAixí, hirep aportaper dl'altres còrrecs:esquerra el Còrrec de Pratles CabreraBeçoses, elabans, de lesla CollissesBeçosa, oel delde FaigVallardera, per la dreta el Canal del Roc de Jocavell, per l'esquerra el Còrrec de la FontJaça de l'AvetEspaülla i el Canal de les Abelles, per la dreta, el Canal del RocPerer, per l'esquerra el Canal de Cardeniusla Miqueleta, per la Canaldreta delel CollCòrrec de la TroncaFaja, comel d'en Gil, fins que a mésNeret importants;rep per l'esquerra el Còrrec deld'Aigües SalzeSordes, elque delshi Cortalets,aporta elels del Solàcòrrecs de Santl'Orri Joani de l'Isard, el deCanal SantFosc, Joanel (unCanal delsde dosla ambCova aquestd'en nom) iDotres, el Canal de la SocarradaRedolta.
Ja com a Llec, el riu travessa les Gorges del Llec i comença a rebre tot un conjunt d'afluències que provenen de les dues altes carenes que emmarquen la vall del Llec i el terme comunal d'Estoer. Així, rep per l'esquerra el Còrrec de les Beçoses, abans, de la Beçosa, el de Vallardera, per la dreta el Canal del Roc de Jocavell, per l'esquerra el Còrrec de la Jaça de l'Espaülla i el Canal de les Abelles, per la dreta, el Canal del Perer, per l'esquerra el Canal de la Miqueleta, per la dreta el Còrrec de la Faja, el d'en Gil, fins que a Neret rep per l'esquerra el Còrrec d'Aigües Sordes.
Tot seguit rep per l'esquerra el Còrrec de la Guillamara, després el Canal de la Devesa i posteriorment el Còrrec del Roc dels Moros, el de les Ferreres i el del Coll del Forn, aquest darrer en el lloc on hi ha la Cascada de les Fous; després, ara per la dreta, aflueix el Còrrec d'En Neret, i poc després, prop de l'indret on hi ha la capella de [[Sant Joan de Saneres]], el Còrrec de Sant Joan (el segon, d'aquest nom). Encara per la dreta, hi arriba el Còrrec de Millanes, antigament de la Mill. Tot seguit, per l'esquerra el Còrrec del Tuire i per la dreta el d'en Parès, i després arriben alhora per l'esquerra el Còrrec de la Roera i per la dreta el de Rodes. Arribant ja al poble d'Estoer, per la dreta hi aflueix el Còrrec de Pilona. Al costat sud-est del poble, hi arriba el Còrrec de Viernis, de llarg recorregut, que abans ha recollit els còrrecs dels Cortals, de la Ruireda, d'en Viernis (un altre, més petit que l'anterior), d'en Monjat i de les Artigues. Altre cop directament en el Llec, rep per la dreta el Còrrec de l'Artiga (diferent de l'anterior), dels Cossinals, de les Malloles i de les Falgoses, i per l'esquerra, els còrrecs de Francó i de Bartó. Poc després el Llec abandona el terme d'Estoer per tal d'entrar en el d'[[Espirà de Conflent]].
Al nord-oest del terme d'Estoer hi ha una petita vall que s'hi forma, però en surt en direcció al terme d[[els Masos]]. Es tracta del Còrrec dels Grecs, amb el dels Forns. Al nord, hi ha dos cases semblants: el Còrrec de la Coma, que agrupa els còrrecs de la Costa i de Fontanilles, i el Còrrec de les Conilleres.
== Bibliografia ==
|
