Groenlàndia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
Cap resum de modificació |
||
Línia 178:
== Economia ==
L'economia groenlandesa depèn molt de la pesca, ja que representa més del 90% de les exportacions de Groenlàndia.<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=Walsh|nom=Maurice|article=‘You can't live in a museum’: the battle for Greenland's uranium|publicació=The Guardian|llengua=anglès|url=http://www.theguardian.com/environment/2017/jan/28/greenland-narsaq-uranium-mine-dividing-town|data=2017-01-28|pàgines=|issn=0261-3077}}</ref> La indústria de la [[gamba]] i el [[peix]] és, amb diferència, la que ingressa més beneficis.<ref name=":1">{{Ref-web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/gl.html|títol=The World Factbook — Central Intelligence Agency|consulta=2017-12-01|llengua=anglès|editor=|data=}}</ref>
Groenlàndia és abundant en minerals.<ref name=":0" /> La mineria dels dipòsits de [[robí]] va començar el 2007. A mesura que augmenten els preus milloren altres perspectives minerals, com ara el ferro, l'[[urani]], l'alumini, el níquel, el [[platí]], el [[tungstè]], el [[titani]] i el coure. Tot i la represa de diverses activitats d'exploració d'[[Hidrocarbur|hidrocarburs]] i minerals, es trigarà diversos anys abans no es pugui materialitzar la producció d'hidrocarburs. L'empresa petroliera estatal [[Nunaoil]] va ser creada per ajudar a desenvolupar la indústria d'hidrocarburs a Groenlàndia. La companyia estatal Nunamineral ha estat presentada a la [[Borsa de Copenhaguen]] per augmentar el capital per tal d'augmentar la producció d'or, iniciada el 2007.
L'electricitat ha estat generat tradicionalment per centrals de petroli o dièsel, tot i que hi ha un gran excedent d'energia hidroelèctrica potencial. Actualment hi ha un programa per construir centrals [[Central hidroelèctrica|hidroelèctriques]]. La primera, i encara la més gran, és la [[central hidroelèctrica de Buksefjord]].
També hi ha plans per construir una gran fosa d'alumini, utilitzant energia hidroelèctrica per crear un producte exportable. S'espera que gran part de la mà d'obra necessària sigui importada.<ref>{{Ref-web|url=http://www.nordiclabourjournal.org/i-fokus/in-focus-2011/boom-for-nordic-mining-industry/article.2011-10-12.8124853746|títol=Greenland’s red hot labour market — Nordic Labour Journal|consulta=2017-12-01|cognom=lars|llengua=en}}</ref>
La [[Unió Europea]] ha instat Groenlàndia a restringir el desenvolupament de projectes de [[terra rara]] a la República Popular de la Xina, ja que la Xina representa el 95% del subministrament actual del món. A principis del 2013, el govern de Groenlàndia va dir que no tenia previst imposar aquestes restriccions.<ref>{{Ref-publicació|article=Chinese Workers—in Greenland?|publicació=Bloomberg.com|url=https://www.bloomberg.com/news/articles/2013-02-10/chinese-workers-in-greenland|data=2013-02-11}}</ref>
El sector públic, incloent les empreses de propietat pública i els municipis, té un paper dominant en l'economia de Groenlàndia. Prop de la meitat dels ingressos del govern provenen de beques del govern danès, un complement important del producte interior brut (PIB). El producte interior brut per capita és equivalent al de les economies mitjanes d'Europa.
Groenlàndia va patir una contracció econòmica a principis dels anys noranta. Però, des del 1993, l'economia ha millorat. El Govern de Groenlàndia ha perseguit una estricta política fiscal des de finals de la dècada del 1980, que ha contribuït a crear excedents en el pressupost públic i una baixa inflació. Des del 1990 Groenlàndia ha registrat un dèficit de comerç exterior després del tancament de l'última mina de plom i zinc restant aquell any. Més recentment, s'han descobert noves fonts de robí a Groenlàndia, prometent portar nova indústria i una nova exportació al país.
== Població ==
=== Demografia ===
Groenlàndia té una població de 56.370 habitants (estimació del gener del 2013), dels quals el 88% són [[Kalaallit|inuit groenlandesos]] (incloses les persones mestisses). El 12% restant són descendents d'[[Europa|europeus]], principalment [[danesos]]. Així mateix, milers d'inuits groenlandesos resideixen a la Dinamarca continental. La majoria de la població és [[Luteranisme|luterana]]. Gairebé tots els groenlandesos viuen al llarg dels fiords del sud-oest de l'illa principal, que té un clima relativament temperat. Més de 17,000 persones resideixen a [[Nuuk]], la ciutat capital.
=== Idiomes ===
Tant el [[groenlandès]] com el [[danès]] s'han utilitzat en assumptes públics des de l'establiment del govern local el 1979; la majoria de la població pot parlar ambdós idiomes. El groenlandès es va convertir en l'únic idioma oficial al juny del 2009,<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Danish doubts over Greenland vote|publicació=BBC News|llengua=anglès|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/7752660.stm|data=2008-11-27|pàgines=}}</ref> un canvi amb certa oposició.{{Cal citació|data=}} A la pràctica, el danès encara s'usa àmpliament en l'administració i en l'educació superior, i continua sent el primer o únic idioma per a alguns immigrants danesos en Nuuk i altres ciutats més grans. De fet, és en curs un debat sobre el paper del kalaallisut (groenlandès) i el danès en la societat del futur. L'ortografia del kalaallisut (groenlandès) es va establir el 1851<ref>Kleinschmidt, Samuel 1968 (1851): Grammatik der grønlændischen Sprache : mit teilweisem Einschluss des Labradordialekts. Hildesheim : Olms, 1968.</ref> i es va revisar el 1973. El país té una taxa d'alfabetització del 100%.<ref name=":1" />
La majoria de la població parla habitualment [[groenlandès]], i gran part és bilingüe. El parlen unes 50.000 persones, el que el converteixen en la llengua més parlada de les [[llengües esquimoaleutianes]], parlada per més persones que la resta de llengües de la mateixa família juntes.
El kalaallisut és el dialecte groenlandès de l'oest de Groenlàndia, que ha estat des de fa molt de temps l'àrea més poblada de l'illa. Aquest fet ha comportat que ''de facto'' l'idioma oficial "groenlandès" sigui aquest dialecte, encara que el dialecte del nord, l'[[inuktun]], continua sent parlat per 1.000 o més persones al voltant de [[Qaanaaq]], i el dialecte oriental, el [[tunumiisut]], per unes 3.000.<ref>Mennecier, Philippe (1978). ''Le tunumiisut, dialecte inuit du Groenland oriental: description et analyse'', Collection linguistique, 78, Societé de linguistique de Paris.</ref> Cadascun d'aquests dialectes són gairebé inintel·ligibles per als parlants dels altres, i per aquesta raó són considerats idiomes diferents per alguns lingüistes. Un informe de l'[[UNESCO]] ha etiquetat els dialectes del nord i de l'est com a idiomes en perill, i actualment s'estan considerant mesures per protegir els dialectes de l'est de Groenlàndia.<ref>{{Ref-web|url=http://www.knr.gl/index.php?id=6700&tx_ttnews%5Btt_news%5D=51930&tx_ttnews%5BbackPid%5D=6702&cHash=b321fb7a1d|títol=KNR|consulta=2017-12-01|llengua=anglès|editor=|data=}}</ref>
Al voltant del 12% de la població parla danès com a primera llengua o única, particularment immigrants danesos a Groenlàndia, molts dels quals ocupen càrrecs com a administradors, professionals, acadèmics o comerciants experts. Mentre que el groenlandès és dominant en tots els assentaments més petits, una part de la població inuit o ascendència mixta, especialment a les ciutats, parla danès. La majoria de la població esquimal parla danès com a segona llengua. A les ciutats més grans, especialment a Nuuk i als estrats socials més elevats, el danès continua sent l'idioma principal. Si bé hi ha una estratègia per part del govern local que vol promoure el groenlandès en la vida pública i l'educació, el desenvolupament del seu vocabulari i la idoneïtat per a tots els contextos complexos, alguns opositors hi estan en contra.
L'[[anglès]] és un altre idioma important per a Groenlàndia, que s'ensenya a les escoles des del primer any escolar.<ref>{{Ref-web|url=https://web.archive.org/web/20140516025948/http://eu.nanoq.gl/Emner/About%20Greenland/Travelling%20in%20Greenland.aspx|títol=Travelling in Greenland|consulta=2017-12-01|llengua=anglès|editor=|data=2014-05-16}}</ref>
== Transports ==
El transport aeri existeix tant dins de Groenlàndia com entre l'illa i altres països. També hi ha un trànsit programat de vaixells, tot i que les llargues distàncies condueixen a llargs viatges que són poc freqüentats. No hi ha camins entre les ciutats perquè la costa té molts fiords que requeririen un servei de ferri per connectar una xarxa de carreteres. A més, la manca d'agricultura, silvicultura i activitats semblants al camp ha significat que s'hagin construït molt pocs camins rurals.
Tots els assumptes d'aviació civil són manejats per l'[[Autoritat de Transport de Dinamarca]]. La majoria dels aeroports, inclòs l'[[aeroport de Nuuk]], tenen pistes curtes i només poden ser utilitzats per avions especials força petits de vols curts. L'[[aeroport de Kangerlussuaq]], a uns 100 quilòmetres terra endins de la costa oest, és el principal aeroport de Groenlàndia i el centre de vols nacionals. Els vols intercontinentals connecten principalment a [[Copenhaguen]]. Els viatges entre destinacions internacionals (excepte [[Islàndia]]) i qualsevol ciutat de Groenlàndia requereixen un canvi d'avió.
[[Air Iceland Connect|Air Iceland]] opera vols de [[Reykjavík]] a diversos aeroports de Groenlàndia, i la companyia promou el servei com una opció de viatge d'un dia des d'Islàndia per als turistes.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Day Trip from Iceland to Greenland - Travel Addicts|publicació=Travel Addicts|llengua=anglès|url=https://www.traveladdicts.net/2010/11/day-trip-to-greenland.html|data=2010-11-15|pàgines=}}</ref> D'altra banda, els vols són manejats per l'aerolínia domèstica [[Air Greenland]].
No hi ha vols directes als Estats Units o el Canadà, encara que van haver-hi vols Kangerlussuaq - [[Baltimore]],<ref>{{Ref-web|url=https://web.archive.org/web/20081006075245/http://www.greenland.com/content/english/tourist/news/news_archive/historical_maiden_flight_us-greenland|títol=Greenland - Historical Maiden Flight US-Greenland - Official Greenland Travel Guide|consulta=2017-12-01|llengua=anglès|editor=|data=2008-10-06}}</ref> i Nuuk - [[Iqaluit]].,<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Air Greenland teams with First Air for Iqaluit flights|publicació=CBC News|llengua=anglès|url=http://www.cbc.ca/news/canada/north/story/2012/06/07/north-greenland-first-air.html|data=|pàgines=}}</ref> que van ser cancel·lats per l'escassetat de passatgers i les pèrdues financeres.<ref>{{Ref-web|url=https://web.archive.org/web/20130518074701/http://www.airgreenland.com/nyhed/?newsid=666|títol=The Baltimore route is to close - Air Greenland|consulta=2017-12-01|llengua=anglès|editor=|data=2013-05-18}}</ref> L'alternativa a aquest servei desaparegut és Air Iceland/[[Icelandair]], que amb un canvi d'avió a Islàndia duen a ambdós països nord-americans.
Des de [[Catalunya]], la manera més ràpida i eficaç d'arribar a l'illa és a través de [[Vueling Airlines]], que opera vols directes tot l'any de l'[[aeroport de Barcelona-El Prat]] a l'[[aeroport de Copenhaguen]] (Dinamarca), amb una durada d'unes tres hores.<ref>{{Ref-web|url=https://www.google.com/flights/?hl=ca&authuser=0#search;f=BCN,YJB;t=CPH;d=2017-12-17;r=2017-12-21;sel=BCNCPH0VY1874|títol=Vols de Barcelona a Copenhaguen|consulta=2017-12-01|llengua=|editor=Google Vols|data=}}</ref> Des de la capital danesa, [[Air Greenland]] opera vols directes cap a l'[[aeroport de Kangerlussuaq]] amb una durada de gairebé 5 hores, des del qual es pot arribar a [[Nuuk]] agafant un altre vol de 50 minuts.<ref>{{Ref-web|url=https://www.google.com/flights/?hl=ca&authuser=0#search;f=CPH,ZGH;t=GOH;d=2017-12-17;r=2017-12-21;sel=CPHSFJ0GL781-SFJGOH0GL551|títol=Vols de Copenhaguen a Nuuk|consulta=2017-12-01|llengua=|editor=Google Vols|data=}}</ref>
Els transbordadors costaners s'encarreguen del transport marítim de passatgers i mercaderies, i són operats per [[Arctic Umiaq Line]]. Fa un únic viatge d'anada i tornada per setmana, prenent 80 hores en cada direcció.
== Municipis i assentaments ==
| |||