Santa Seu: diferència entre les revisions

El Papa governa l'Església Catòlica a través de la [[Cúria Pontifícia]]. La cúria pontifícia consisteix en un complex d'oficines que administren els assumptes de l'església al més alt nivell, incloent la [[Secretaria d'Estat de la Santa Seu|Secretaria d'Estat]], nou [[Congregació (Cúria Romana)|congregacions]], tres [[tribunal eclesiàstic|tribunals]], onze Consells Pontificis, i set Comissions Pontifícies. La Secretaria d'Estat, sota el cardenal secretari d'Estat, dirigeix i coordina la cúria. El titular, actualment monsenyor [[Pietro Parolin]] (2016), <ref>http://attualita.vatican.va/sala-stampa/bollettino/2013/08/31/news/31610.html</ref> és equivalent a un primer ministre de la Seu. L'arquebisbe [[Dominique Mamberti]], Secretari de la Secció de Relacions amb els Estats de la Secretaria d'Estat, actua com a [[ministre d'Afers Exteriors]] de la Santa Seu. Parolin va ser nomenat en el seu paper pel Papa Francesc el 31 d'agost de 2013. Mamberti va ser nomenat en el seu càrrec pel Papa Benet XVI al setembre de 2006.

El 2001, la Santa Seu va tenir uns ingressos de 422.098.000 de [[lira italiana|lires italianes]] (uns 202 milions de [[dòlar estatunidenc|dòlars]] de l'època), i un benefici net de 17.720 milions de lires italianes (uns 8 milions de dòlars).<ref>[http://www.zenit.org/article-1900?l=english "Economic Report of the Holy See for 2000"] Zenit 6 July 2001</ref> D'acord amb un article de David Leigh al diari ''Guardian'' , un informe de 2012 del Consell d'Europa va identificar el valor d'una part dels actius de propietat del Vaticà com una quantitat en excés de € 680m (570m £); a partir de gener de 2013, Paolo Mennini, un funcionari papal a Roma, gestiona aquesta part de la Santa Seu actius que consisteix en inversions britàniques, altres explotacions europees i un braç de comerç de divises. El diari ''Guardian'' va descriure Mennini i el seu paper en la forma següent: «''... Paolo Mennini, que és el banquer actual del Papa, dirigeix una unitat especial dins del Vaticà anomenada la divisió extraordinària d'APSA -. Amministrazione del Patrimoni della Seu Apostòlica - que maneja el "patrimoni de la Santa Seu" ".<ref>{{cite newsref-notícia|titletítol=How the Vatican built a secret property empire using Mussolini's millions|url=http://www.guardian.co.uk/world/2013/jan/21/vatican-secret-property-empire-mussolini|accessdateconsulta= 23 Januarygener 2013|newspaperobra=The Guardian|datedata= 21 Januarygener 2013|authorautor=David Leigh}}</ref>

La Santa Seu ha estat reconeguda, tant en la pràctica estatal i en la redacció dels erudits legals moderns, com a subjecte de [[dret públic internacional]] , amb els drets i obligacions anàlegs als dels [[estat sobirà|Estats]]. Tot i que la Santa Seu, a diferència de la Ciutat del Vaticà, no compleix els criteris establerts des de fa temps en el dret internacional de la [[estat sobirà|condició d'Estat]] -tenint una població permanent, un territori definit, un govern estable i la capacitat d'entrar en relacions amb altres estats<ref>These criteria for statehood were first authoritatively enunciated at the [[Montevideo Convention]] on Rights and Duties of States, signed by American states on 26 December 1933.</ref> -la seva possessió de plena personalitat jurídica en el [[dret internacional]] es demostra pel fet que manté relacions diplomàtiques amb 180<ref name=DipRel>{{cite ref-web|url=http://www.vatican.va/roman_curia/secretariat_state/documents/rc_seg-st_20010123_holy-see-relations_en.html|titletítol=Bilateral and Multilateral Relations of the Holy See, update on October 22, 2009|publishereditor=}}</ref> estats, que és un ''estat membre'' <ref>e.g. [http://www.iaea.org/About/Policy/MemberStates/ IAEA], [http://www.osce.org/who/83 OSCE], [http://www.iom.int/cms/en/sites/iom/home/about-iom-1/members-and-observers/governments/member-states.html IOM] {{wayback|url=http://www.iaea.org/About/Policy/MemberStates/ |date=20071212170611 |df=y }}</ref> en diverses organitzacions internacionals intergovernamentals, i que és: "respectat per la comunitat internacional d'Estats sobirans i tractat com un subjecte de dret internacional que té la capacitat de participar en les relacions diplomàtiques i entrar en acords vinculants amb un, diversos o molts estats en virtut del dret internacional que estan orientats en gran mesura a establir i preservar pau al món".<ref>[[Robert Araujo (Jurist)|Robert Araujo]] and John Lucal, Papal Diplomacy and the Quest for Peace, the Vatican and International Organizations from the early years to the League of Nations, Sapienza Press (2004), ISBN 1-932589-01-5, p. 16. ''See also'' James Crawford, The Creation of States in International Law, (1979) p. 154.</ref>

Des de l'Edat Mitjana la seu episcopal de Roma ha estat reconegut com una entitat [[sobirania|sobirana]]. La Santa Seu (no l'Estat de la Ciutat del Vaticà) manté relacions diplomàtiques formals amb i per al més recent establiment de relacions diplomàtiques amb 180 estats sobirans,<ref name=DipRel/> i també amb la [[Unió Europea]] i el [[orde de Malta|Sobirà Orde Militar de Malta]] , així com relacions de caràcter especial amb l'[[Organització d'Alliberament de Palestina]]; <ref>[http://www.vatican.va/news_services/press/documentazione/documents/corpo-diplomatico_index_en.html#top Bilateral and Multilateral Relations of the Holy See]. The Vatican. (31 May 2007). Retrieved on 11 September 2011.</ref><ref>{{cite ref-web|url=http://www.zenit.org/article-34102?l=english|titletítol=179 states have full diplomatic relations with the Holy See|publishereditor=[[Zenit News Agency]]|datedata= 11 Januarygener 2012|accessdateconsulta= 20 Januarygener 2012}}</ref> 69 de les missions diplomàtiques acreditades davant la Santa Seu estan situades a Roma. La Santa Seu manté 180 missions diplomàtiques permanents a l'estranger, de les quals 74 no són residencials, de manera que molts de les seves 106 missions concretes estan acreditades a dos o més països o organitzacions internacionals.

Les activitats diplomàtiques de la Santa Seu són dirigdets per la [[Secretaria d'Estat de la Santa Seu|Secretaria d'Estat]] (encapçalada pel [[cardenal secretari d'Estat]]), a través de la Secció de Relacions amb els Estats. Hi ha 15 estats reconeguts internacionalment amb els que la Santa Seu no manté relacions.<ref>[[Afghanistan]], [[Bhutan]], [[Brunei]], [[Comoros]], [[Laos]], [[les Maldives]], [[Mauritania]], [[Myanmar]], [[Corea del Nord]], [[Oman]], la [[Republica Popular de la Xina]], [[Aràbia Saudita]], [[Somàlia]], [[Tuvalu]] i [[Vietnam]]. Vegeu: {{cite newsref-notícia|url=http://chiesa.espresso.repubblica.it/articolo/162301?eng=y|titletítol=Mission Impossible: Eject the Holy See from the United Nations|workobra=chiesa:News, analysis, and documents on the Catholic Church, by Sandro Magister|datedata= 21 Augustagost 2007|accessdateconsulta= 3 Octoberoctubre 2007}}</ref> La Santa Seu és l'únic [[subjecte de dret internacional]] europeu que té relacions diplomàtiques amb el govern de la [[Taiwan|República de la Xina]] (generalment coneguda com Taiwan) com la representació Xina,<ref>[http://www.vatican.va/news_services/press/documentazione/documents/corpo-diplomatico/corpo-diplomatico_stati_elenco_en.html Holy See Press Office: "Bilateral and Multilateral Relations of the Holy See"] {{wayback|url=http://www.vatican.va/news_services/press/documentazione/documents/corpo-diplomatico/corpo-diplomatico_stati_elenco_en.html |date=20140906041527 |df=y }}</ref><ref>''[[Annuario Pontificio]] 2013'' (Libreria Editrice Vaticana, 2013, ISBN 978-88-209-9070-1), pp. 1307 (Rappresentanze Pontificie) and 1338 (Corpo Diplomatico presso la Santa Sede)</ref>en lloc que el govern de la [[República Popular de la Xina]] (veure [[relacions entre la Santa Seu i Taiwan]]).

Encara que, de la mateixa manera que diverses potències europees, els antics Papes va reclutar mercenaris suïssos com a part d'un exèrcit, la [[Guàrdia Suïssa Pontifícia]] va ser fundada pel [[Papa Juli II]] el 22 de gener de [[1506]] com la guàrdia personal del Papa i segueix complint aquesta funció. Apareix a l'[[Anuari Pontifici]] sota la "Santa Seu", no pas a l'"Estat de la Ciutat del Vaticà". <ref>''Annuario Pontificio 2013'' (Libreria Editrice Vaticana 2013), p. 1269</ref> A finals de 2005, la Guàrdia tenia 134 membres. El reclutament està disposat per un acord especial entre la Santa Seu i Suïssa. Tots els reclutes han de ser catòlics, homes solters amb ciutadania suïssa que han completat la seva formació bàsica amb les [[Forces Armades de Suïssa]] amb certificats de bona conducta, tenir una edat entre 19 i 30 anys, i mesurar almenys 174 cm d'alçada.<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Swiss Guard admission requirements |url=http://www.vatican.va/roman_curia/swiss_guard/swissguard/ammissione_en.htm |llengua=anglès |editorial=The Roma Curia |data= |pàgines= |isbn=}}</ref> Els membres estan armats amb armes petites i l'[[alabarda]] tradicional (també anomenat el ''voulge'' suïssa), <ref>{{cite ref-web|url=http://www.knightsedge.com/s-99-swiss-voulge.aspx|titletítol=Swiss Voulge|publishereditor=}}</ref> i entrenats en tàctiques de guardaespatlles.