Diferència entre revisions de la pàgina «Art trobat»

107 bytes afegits ,  fa 2 anys
m
+ enllaços
m
m (+ enllaços)
[[Fitxer:Duchamp Fountaine.jpg|thumbnail|''Fountaine,'' de von Freytag-Loringhoven<ref name=jh/>]]
L'expressió «'''art trobat'''» -equivalent a l'expressió francesa ''objet trouvé'', '''objecte trobat'''- descriu l'[[art]] creat a partir de l'ús no disfressat, però sovint modificat, d'[[objecte]]s que normalment no es consideren artístics i tenen una [[funció]] mundana i utilitària. Les [[obra d'art|obres]] d'aquest tipus s'anomenen ''ready-made'' quan l'artista no ha fet pràcticament cap modificació en l'objecte. Durant un temps, [[Marcel Duchamp]] es va adjudicar ser el pioner de l'art trobat a principis del [[segle XX]],<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.202|llengua=castellà|consulta=7 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref> però despés s'ha demostrat que ell va robar el reconeixement i gran part de l'obra a [[Elsa von Freytag-Loringhoven]], mare del [[dadaisme]] i dels objectes trobats, de qui Duchamp va aprendre, tenint ella gran influència sobre ell, a l'obra que sí que veritablement era d'ell.<ref name="jh">John Higgs, ''Making Sense of the Twentieth Century'', Weidenfeld & Nicolson, [[2015]] ISBN 9780297870890 {{en}}</ref><ref name="Lubin2016">{{ref-llibre|autor=David M. Lubin|títol=Grand Illusions: American Art and the First World War|url=https://books.google.com/books?id=U6XnCwAAQBAJ&pg=PA305|data= 6 abril 2016|editorial=Oxford University Press|isbn=978-0-19-021862-1|pàgines=305–}}</ref>
 
L'artista des[[context]]ualitza l'objecte trobat i el situa en un nou espai, on adquireix un nou [[significat]] [[poesia|poètic]]. L'objecte es transforma en altra cosa. La idea de dignificar objectes corrents d'aquesta manera era originalment un desafiament impactant, era un qüestionament al [[consens]] ferm, a la distinció acceptada entre què era considerat ''Art'' per oposició a allò que no ho era. Encara que avui dia es tracta d'una pràctica establerta en el món de l'art, continua despertant hostilitat entre els mitjans de comunicació i l'opinió pública.
El 1915, Marcel Duchamp utilitza el terme anglosaxó ''ready-made'', ja finalitzat, per a referir-se al seu ''art trobat''.<ref name="Durozoi1997">{{ref-llibre|autor=Gérard Durozoi|títol=Diccionario Akal de Arte del Siglo XX|url=https://books.google.com/books?id=y6709Jr7JD0C&pg=PA541|data= 9 juny 1997|editorial=Ediciones AKAL|isbn=978-84-460-0630-5|pàgines=541–}}</ref>
El 1912, Duchamp se sent rebutjat pel grup [[cubisme|cubista]] pel mal acolliment que té la [[pintura]] ''[[Nu baixant una escala|Nu descendant un escalier, núm. 2]]''. Aquesta és exposada al públic per primer cop a la [[Josep Dalmau i Rafel|Galeria Dalmau]] de Barcelona.<ref name="Jansà1996">{{ref-llibre|autor=Mercè Vidal i Jansà|títol=1912, l'Exposició d'art cubista de les Galeries Dalmau|url=https://books.google.com/books?id=qd60qRgFrrAC&pg=PA49|any=1996|editorial=Edicions Universitat Barcelona|isbn=978-84-475-1383-3|pàgines=49–}}</ref> Duchamp construeix el seu primer ''ready-made'', titulat ''[[Roda de bicicleta (Marcel Duchamp)|Roue de bicyclette]]'' el [[1913]], acoblant un tamboret a una roda de bicicleta.<ref name="Marcadé2008">{{ref-llibre|autor=Bernard Marcadé|títol=Marcel Duchamp: Puentes Entre La Alimentacion Y El/ Bridges Between Feeding and|url=https://books.google.com/books?id=FEhxkYUdrQAC&pg=PA98|data= 30 juny 2008|editorial=Libros del Zorzal|isbn=978-987-599-115-6|pàgines=98–}}</ref> D'aquesta manera, el tamboret i la roda perden la funcionalitat per la qual van ser construïts.
''[[Font (Duchamp)|Fountain]]'', un orinal que ell va signar amb el pseudònim "R. Mutt", revoluciona el món de l'art el [[1917]]. ''Egouttoir'' o ''Herisson'', prestatge per a assecar ampolles signat per Duchamp, es considera que és el primer ''ready-made'' "pur".<ref name="Magi2011">{{ref-llibre|autor=Paola Magi|títol=Treasure Hunt with Marcel Duchamp|url=https://books.google.com/books?id=Yydj8yIaxooC&pg=PA24|any=2011|editorial=Edizioni Archivio Dedalus|isbn=978-88-904748-7-3|pàgines=24–}}</ref>
 
Els [[dadaisme|dadaistes]] s'apropien ràpidament d'aquesta nova possibilitat conceptual. L''''art trobat''' esdevé, per a artistes com [[Francis Picabia]] i [[Man Ray]], un element indispensable del seu llenguatge artístic.<ref name="Bordier2012">{{ref-llibre|autor=Roger Bordier|títol=L'Art moderne et l'objet|url=https://books.google.com/books?id=6Tan0oxwbZAC&pg=PT54|data= 5 novembre 2012|editorial=Albin Michel|isbn=978-2-226-23229-8|pàgines=54–}}</ref><ref name="Siôn2007">{{ref-llibre|autor=Pwyll ap Siôn|títol=The Music of Michael Nyman: Texts, Contexts and Intertexts|url=https://books.google.com/books?id=4VNjLMkPcUQC&pg=PA8|any=2007|editorial=Ashgate Publishing, Ltd.|isbn=978-1-85928-210-6|pàgines=8–}}</ref><ref name="Karlstrom1996">{{ref-llibre|autor=Paul J. Karlstrom|títol=On the Edge of America: California Modernist Art, 1900-1950|url=https://books.google.com/books?id=IGLAo4Z8F8QC&pg=PA192|any=1996|editorial=University of California Press|isbn=978-0-520-08850-4|pàgines=192–}}</ref>
36.210

modificacions