Estat nació: diferència entre les revisions

L''''estat nació''' és un concepte modern de caràcter doctrinari polític que segons algunes escoles dedicades a l'estudi de les [[ciències polítiques]].<ref>{{Cita ref-web|url=https://www.merriam-webster.com/dictionary/nation-state|títulotítol=Definition of NATION-STATE|fechaaccesoconsulta= 29 de marzomarç de 2017|idiomallengua=en|sitioweb=www.merriam-webster.com}}</ref> L'estat nació és la materialització en estructura de poder propi, com les d'un [[estat]], per part d'un poble que manté certa coherència nacional ([[nació]]). Es caracteritza per tenir un [[territori]] clarament delimitat amb una [[població]] amb un conjunt de trets culturals, també lingüístics, que tenen una memòria col·lectiva, i es regeixen per unes normes pròpies amb un [[cap d'estat]] i un [[govern]]. Altres atributs importants per a esdevenir estat nació és tenir un exèrcit permanent de defensa de totes les característiques i estructures pròpies i un cos de representació [[diplomàcia|diplomàtica]], és a dir, una política exterior..<ref>[http://www.monografias.com/trabajos14/origenestado/origenestado.shtml Los orígenes del Estado Nación]</ref>

Altrament dit, un estat nació és un estat que s'identifica amb un poble i amb una llengua; és l'estat del poble X i funciona en la llengua X. En la immensa majoria de casos, els estats del món tendeixen a presentar-se com a estats nació, tot i que gairebé sempre són de composició plurinacional o multinacional i, en un grau o altre, apliquen polítiques d'absorció lingüístico-cultural envers els al·lòfons.<ref> [{{cite journal ref-publicació|firstnom=Walker |lastcognom=Connor |titletítol=A Nation is a Nation, is a State, is an Ethnic Group, is a... |journalpublicació=Ethnic and Racial Studies |volumevolum=1 |issueexemplar= 4|yearany=1978 |pagespàgines=377–400 |doi=10.1080/01419870.1978.9993240}}</ref>

Mitjançant aquest tractat s'acaba amb l'antic ordre dels estats feudals, controlats i privatitzats per un títol nobiliari, que no mantenia cap correlació amb fronteres, nacions, pobles, correlacions i es limitaven a una explotació medieval dels dominis. A partir d'aquí, es dóna pas a organitzacions territorials i poblacionals definides al voltant d'un govern que reconeix els seus límits espacials, i per tant, de poder.<ref name="Radan2002">{{cite book ref-llibre|authorautor=Peter Radan |titletítol=The break-up of Yugoslavia and international law |url=https://books.google.com/books?id=-e5ciqlbvcwC&pg=PA14 |accessdateconsulta= 25 Novembernovembre 2010 |yearany=2002 |publishereditorial=Psychology Press |isbn=978-0-415-25352-9 |pagepàgina=14}}</ref><ref name="Boll2007">{{cite book ref-llibre|authorautor=Alfred Michael Boll |titletítol=Multiple nationality and international law |url=https://books.google.com/books?id=Mr6Y45439A0C&pg=PA67 |accessdateconsulta= 25 Novembernovembre 2010 |yearany=2007 |publishereditorial=Martinus Nijhoff Publishers |isbn=978-90-04-14838-3 |pagepàgina=67}}</ref><ref name="Elazar1998">{{cite book ref-llibre|authorautor=Daniel Judah Elazar |titletítol=Covenant and civil society: the constitutional matrix of modern democracy |url=https://books.google.com/books?id=EiOpZbl0eXIC&pg=PA129 |accessdateconsulta= 25 Novembernovembre 2010 |yearany=1998 |publishereditorial=Transaction Publishers |isbn=978-1-56000-311-3 |pagepàgina=129}}</ref>

Les diferents escoles de [[ciència política]], defineixen de diverses maneres el concepte de l'estat nació, però en la majoria dels casos es reconeix que les nacions, grups humans identificats per característiques culturals, tendeixen a formar estats amb base a aquestes similituds. Cal anotar que sota aquesta òptica la nació és un agrupament humà, delimitat per les similituds culturals (llengua, religió) i físiques (tipologia). Un estat pot albergar a diverses nacions en el seu espai territorial i una nació pot estar dispersa a través de diversos estats.<ref>{{cite book ref-llibre|lastcognom=Kohli |firstnom=Atul |yearany=2004 |titletítol=State-Directed Development: Political Power and Industrialization in the Global Periphery |locationlloc=Cambridge |publishereditorial=[[Cambridge University Press]] |url=https://books.google.com/books?id=w_r7wLD--VoC&pg=PA1|pagepàgina=1|isbn=978-0-521-54525-9 }}</ref>

L'estat nació sorgeix cap a l'any 1648 amb el [[Tractat de Westfàlia]], i les institucions polítiques d'aquesta entitat es desenvolupen fins a la maduració el 1789 amb la [[Revolució Francesa]] amb models d'agrupació al voltant d'una autoritat central. La primera plasmació política textual d'aquest procés intel·lectual van ser els textos de la [[Revolució Americana]]: la [[Declaració d'Independència dels Estats Units]] (4 de juliol de 1776) i la [[Constitució dels Estats Units]] del 1787.<ref>{{cite ref-web|url=http://www.united.non-profit.nl/pages/thema01.htm#4|chaptercapítol=History Interpretation as a Cause of Conflicts in Europe|titletítol=UNITED for Intercultural Action|workobra=united.non-profit.nl}} and {{cite book ref-llibre|firstnom=Eric |lastcognom=Hobsbawm |first2nom2=Terence |last2cognom2=Ranger |yearany=1992 |titletítol=The Invention of Tradition |locationlloc=New York |publishereditorial=Cambridge University Press |isbn=0-521-43773-3 }} {{cite journal ref-publicació|firstnom=Billie |lastcognom=Melman |titletítol=Claiming the Nation's Past: The Invention of an Anglo-Saxon Tradition |journalpublicació=Journal of Contemporary History |volumevolum=26 |issueexemplar=3/4 |jstor=260661 |yearany=1991 |pagespàgines=575–595 |doi=10.1177/002200949102600312}}</ref>

* {{cite book ref-llibre|lastcognom=James |firstnom=Paul |authorlinkenllaçautor=Paul James (academic) |titletítol=Nation Formation: Towards a Theory of Abstract Community |url=https://books.google.com/books?isbn=0761950737

|publishereditorial=Sage Publications |locationlloc=London |yearany=1996 |isbn=0-7619-5072-9 |ref=harv}}