Ladí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: "l'statu quo"
Cap resum de modificació
Línia 21:
[[Fitxer:Flag of Ladinia.svg|150px|Bandera de '''Ladínia''']]
 
Emperò, d'ençà 1923-1927 el domini lingüístic està tripartit administrativament entre les regions del [[Trentino - Tirol del Sud|Trentino-Tirol del Sud]]<ref>Fins al 1948, sota la denominació de Venècia Tridentina (''Venezia Tridentina'').</ref> i del [[Vèneto]],<ref>Fins al 1948, sota la denominació de Venècia Eugànea (''Venezia Euganea'').</ref> i, dins aquestes, entre tres províncies (Bozen, Trento i BelumBelun). Això els converteix en minoria relativa arreu, tot i ser majoritaris al seu territori. Endemés, la tripartició entrebanca artificiosament la cohesió de la comunitat lingüística i dificulta la coordinació de la planificació lingüística. Fins i tot el relatiu reconeixement oficial de la llengua depèn de les autoritats de cada província, amb què varia en cadascuna. Les entitats lingüístico-culturals ladines no tenen altre remei que implantar-se segons àmbits provincials.
 
La Ladínia, doncs, consta dels territoris següents; també indiquem el dialecte de cada vall.
Línia 32:
** '''Val de Fascia''': '''fascian'''. En italià, ''Val di Fassa''; ''fassano''. En alemany, ''Faisatel''. Els set municipis de què consta són [[Canazei|Cianacìei]] (Canazei), [[Campitello|Ciampedèl]] (Campitello), [[Mazzin|Mazin]] (Mazzin), [[Moena]] (Moena), [[Pozza di Fassa|Poza]] (Pozza di Fassa), [[Soraga|Sorèga]] (Soraga) i [[Vigo di Fassa|Vich]] (Vigo di Fassa).
 
* província de [[Belluno]]<ref>La província de Belluno (''Belun'' en vènet) és de majoria vèneta.</ref> (en ladí ''Belun'' o, en algunes variants, ''Belum''), al si de la regió administrativa del Vèneto: tres municipis en dues valls.
** '''Anpezo''': '''anpezan'''. En italià, ''Cortina d'Ampezzo''; ''ampezzano''. En alemany, ''Hayden''. Consta d'un únic municipi: [[Cortina d'Ampezzo|Anpezo]] (Cortina d'Ampezzo).
** '''Fodom''': '''fodóm'''. En italià, ''Livinallongo''; ''fodomo''. En alemany, ''Buchenstein''. Consta de dos municipis: [[Livinallongo del Col di Lana|Fodom]] (Livinallongo del Col di Lana) i [[Colle Santa Lucia|Col]] (Colle Santa Lucia).
Línia 45:
* ''Istitut Ladin "Micurà de Rü"'', fundat el 1977 a San Martin de Tor. Treballa essencialment per als ladins de la província de Bozen (Gherdëina i Val Badia).
 
* ''Istituto Ladin de la Dolomites'', fundat el 2003 a Borcia. Treballa essencialment per als ladins recentment "emergits" de la província de BelumBelun (vegeu més avall); és a dir, per als trenta-cinc municipis del Cadòr/Cumelgu, Agord i Zolti.
 
* ''Istitut Cultural Ladin "Cesa de Jan"'', fundat el 2004 a Col. Treballa essencialment per als ladins "històrics" de la província de BelumBelun (Anpezo i Fodom).
 
Altres entitats d'importància estratègica en el món ladí són:
Línia 95:
Finalment, el ladí hi esdevingué llengua de l'administració municipal a partir de 1994, en una mena de cooficialitat amb l'italià. La toponímia i la retolació són bilingües a tot Fascia. S'hi reben les emissions radiofòniques i televisives ja esmentades.
 
===BelumBelun (Anpezo i Fodom)===
Els ladins inclosos a la regió administrativa del Vèneto, tots concentrats a la província de BelumBelun, són els més infraprotegits. No tingueren un cert reconeixement oficial fins a la llei regional 73/1994, ''Promozione delle minoranze etniche e linguistiche del Veneto'', molt limitada quant a drets i mitjans.
 
S'hi ha normativitzat la toponímia de les regions ladines, incloent-hi les emergides recentment (vegeu més avall). S'hi admet el ladí a l'ensenyament, però només a títol voluntari, i pràcticament només a Anpezo i Fodom. En principi, no s'hi reben les emissions radiofòniques ni televisives en ladí.
Línia 107:
* al Trentino, la '''Val de Non''' (''Val di Non''), la '''Val de Rabi''' (''Val di Rabbi''), la '''Val de Sol''' (''Val di Sole'') i la '''Val de Péi''' (''Val di Peio''), contigües entre si, però formant una mena d'illot entre l'alemany i el llombard, a considerable distància del ladí dolomític estricte, de què els separa l'alemany. Llurs dialectes, nonès i solandre, per a alguns estudiosos són una forma de [[llombard]] amb substrat [[romanx]]. En els censos italians de 2001 i 2011, vora vuit mil noneso-solandres es declararen ladins. No n'hi ha reconeixement oficial.
 
* a la província de BelumBelun, el municipi de '''La Ròcia''' (''Rocca Pietore'', en italià), contigu a Fodom i de parla força anàloga.
 
* també a la província de BelumBelun, amb veïnatge immediat amb Anpezo i Fodom per l'oest i amb el [[Friül]] per l'est, hi ha el domini del dialecte ''cadorí'' ('''cadorin''', en italià ''cadorino''): la comarca del ''Cadòr'' o, en estàndard, ''Ciadura'' (en italià, ''Cadore''). Aqueixa comarca té una situació estratègica; especialment, la franja septentrional, el ''Cumelgu'' o, en estàndard, ''Comelego'' (''Comelico'', en italià). Perquè és, justament, el territori situat entremig del ladí i el furlà; i, segons com sigui caracteritzat, o bé, si no fos ladí, s'interposaria com una cunya entre dos blocs rètics, o bé, si en fos, en funció seva hi hauria contigüitat ininterrompuda entre ladí i furlà, de manera que el retoromànic no consistiria, en realitat, en tres blocs aïllats entre si. Alguns estudiosos consideren el cadorí una forma de [[vènet]] amb influència ladina, i d'altres una forma de ladí amb influència vèneta. Quant als parlants mateixos, en les darreres dècades cada cop n'hi ha més que es reivindiquen ladins.
 
* finalment, els parlars de les comarques de l'{{'}}'''Agordin''' (''Agordino'') i de '''Zolt''' (''Val di Zoldo''), al sud del cadorí, són transicionals entre ladí i vènet.
 
Als darrers anys, i a partir de la llei estatal 482/1999, la província de BelumBelun ha acabat per reconèixer com a ladins fins a trenta-nou municipis;<ref>Avui trenta-vuit, per fusió dels dos de Zolt el 2016.</ref> no tan sols Anpezo i els dos de Fodom (Fodom i Col), sinó també La Ròcia i la totalitat de les comarques del Cadòr, Agort i Zolt. Amb aquestes dues darreres, el ladí ocuparia dos terços de la província.
 
==Classificació dels dialectes==
Línia 188:
El 5 de maig de 1920, en un aplec patriòtic celebrat al Pas de Ghërdeina ''(Jouf de Frea)'' s’adoptà l'actual bandera tricolor de Ladínia.
 
El 1923, en concloure el període d'administració extraordinària cívico-militar, els territoris annexats el 1919 es reestructuren com a província italiana de Trento, llevat de Fodom i Anpezo, transferits a la província vèneta de BelumBelun. Quan, el 1927, la majoria dels territoris germanòfons foren segregats de la província de Trento per a constituir la de Bozen, s'hi emportaren Val Badia i Ghërdeina, mentre que Fascia restava sota Trento. S'havia consumat la tripartició dels ladins: una operació transparent de divisionisme administratiu amb què promoure l'assimilació italianista; operació exercida, a més a més, pel règim feixista. Els ladins l'han denunciada i combatuda incansablement des de llavors, però, simptomàticament, continua en vigor.
 
El [[Feixisme italià|règim feixista]] (1922-1943) proclamà la italianitat indiscutible del ladí, alhora que en perseguia tot rastre de presència pública.
 
Arran de l{{'}}''[[Anschluss]]'' d’Àustria, Hitler i Mussolini acordaren (21 octubre 1939) de forçar els ladins a l'[[Acord d'Opció al Tirol del Sud|opció de ciutadania]], derivadamentper derivació dels sudtirolesos: podien triar entre restar a Ladínia com a ciutadans italians, però comprometent-se a l'assimilació total, o adoptar la ciutadania alemanya, traslladar-se al Reich i germanitzar-se del tot. 7.029 ladins optaren pel Reich, però l'intercanvi poblacional fou estroncat pel desenvolupament de la [[Segona Guerra Mundial]]. El país viuria sota ocupació nazi de 1943 a 1945.
 
Pel maig de 1945, encara sota ocupació estatunidenca, es reprèn la reivindicació ladina, amb un nou esclat de ''unions di ladins'' d'àmbit comarcal o local, finalment federades el 1951 en la ''Union di Ladins dla Dolomites'', de Bozen, que prendrà el nom definitiu de ''Union Generela di Ladins dla Dolomites'' en repatriar-se a Urtijëi, el 1957. Serà l'organització estratègica del moviment en les dècades a venir.