Ladí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 45:
* ''Istitut Ladin "Micurà de Rü"'', fundat el 1977 a San Martin de Tor. Treballa essencialment per als ladins de la província de Bozen (Gherdëina i Val Badia).
* ''Istituto Ladin de la Dolomites'', fundat el 2003 a Borcia. Treballa essencialment per als ladins recentment "emergits" de la província de Belun (vegeu més avall); és a dir, per als trenta-cinc municipis del Cadòr/Cumelgu,
* ''Istitut Cultural Ladin "Cesa de Jan"'', fundat el 2004 a Col. Treballa essencialment per als ladins "històrics" de la província de Belun (Anpezo i Fodom).
Línia 146:
*** ''agordin'' (it. agordino) -- a les valls de l'Àgort/Agordin (incloent-ne la de Biòis)
*** ''zoldan'' (it. zoldano) -- a la vall de Zolt
*** vajontí [inclusió en debat]<ref>Aquest dialecte del Vajont es parla en dos municipis furlans fronterers amb Belun: Nert e Cas i Cimolais. Sovint és considerat una forma peculiar de furlà; però com que presenta, alhora, analogies amb el dolomític i trets d'influx vènet, la seva furlanitat és discutida. Això dugué tots dos municipis a rebutjar la inscripció en la llista oficial de localitats furlanòfones, amb què la parla, sigui el que sigui, ha restat sense cap mena de protecció.</ref> -- [[Nert e Cjas]] i [[Cimolais]] (Friül)
== Sociolingüística ==
A la Ladínia Central de les cinc valls, el ladí resisteix prou bé: el nombre de parlants (uns trenta mil) es manté i augmenta lleugerament; de mitjana, s'acosta al 80 % de la població del territori ètnic, segons el cens de 2011.
Entre els noneso-solandres, ja hem vist que no baixen de vuit mil els que es reclamen ladinòfons
Quant a la Ladínia "emergida", no hi ha xifres fiables de parlants, però es calcula que en podrien ser uns deu mil; un terç de la població total, que és essencialment autòctona.
En tot cas, el ladí és considerat llengua amenaçada, per un conjunt de motius:
Línia 163:
* els entrebancs administratius i ideològics a la lliure intercomunicació del domini ladí (i, no cal dir-ho, més encara panrètic).
A banda de les publicacions normatives i de les obres literàries, es disposa d'un bon nombre de llibres escolars d'introducció al ladí. També existeixen moltes i bones [[gramàtica|gramàtiques]] descriptives, [[diccionari]]s i anàlisis lingüístiques. Els diversos instituts ladins han multiplicat i diversificat considerablement la producció bibliogràfica ladina, en les darreres dècades, i també produeixen material audiovisual. Hi ha dos diaris, ''Die Dolomiten'', en alemany, i ''Alto Adige'', en italià, que inclouen treballs en ladí. Entre les publicacions que serveixen com a fonts d'informació sobre aspectes acadèmics, activitats polítiques i assumptes socials, hi ha ''[[Mondo ladino]]'', editada per l'[[Istitut Cultural Ladin]]
A Internet es desplega una ciberladínia notable.
Línia 204:
===Ladínia belunesa===
L'experiència històrica del municipi de La Ròcia i de les comarques del Cadòr/Cumelgu,
| |||