Queretes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 20:
Lo [[8 d'octubre]] de [[1530]], fou lo dia en què la vila es pogué alliberar del domini de l'[[Orde de Calatrava]] i passà a ser vila reial. En un primer moment, la vila va pertànyer als senyors de [[Cambrils]] i al [[Bisbat de Tortosa]], però després l'orde de Calatrava s'apoderà dels seus dominis. L'any [[1295]] lo bisbe de Tortosa arrendà la vila per una quantitat de 3.000 sous, però tot seguit se negà a pagar, argüint antics drets. Després de moltes lluites entre l'orde i el bisbe, los queretans se posaren al costat del bisbe i acordaren que es posarien sota l'advocació del sant del dia en lo moment que es deslliuressin del domini de l'orde. Per això hui celebren la festa major el 8 d'octubre, en honor a [[Santa Pelaia]].
La vila sempre ha tingut una gran tradició artística, no debades al seu terme, en concret al barranc de [[Calapatar]] i al dels [[barranc dels Gascons|Gascons]], se descobriren les primeres pintures rupestres de tipus llevantí. Després los [[ibers]], en la gran quantitat de poblats escampats arreu del terme, feren de les seues, i al poblat del [[Mas de Magdalenes]] se trobà una estela amb la inscripció <CALUSENDAR>. Hui a la població hi ha una exposició permanent sobre la llengua d'
Cretes ofereix actualment al visitant nombrosos records de l'esplendor d'èpoques passades en forma de portals, finestrals gòtics i escuts heràldics, així com pintorescos carrers amb arcades. Al centre de la vila despunta la majestuosa església parroquial de l'Assumpció, edifici d'estructura gòtica amb la façana plateresca on se llegeix: {{Cita|A costa de Cretas hem va fer Xado.}}A poc més d'un kilòmetre de la població, hi ha el santuari de la [[Ermita de la Misericòrdia|Mare de Déu de la Misericòrdia]], edifici gòtic-renaixentista de pedra i campanar d'espadanya. Darrerament s'ha presentat un llibre sobre la història d'
[[Josepa Serrano]], era filla d'esta població, i estava casada amb [[Estanislau Figueras]], president de la [[Primera República Espanyola]]. També era fill il·lustre de la població el [[torero]] [[Nicanor Villalta]] ([[1897]]-[[1980]]) i el bisbe [[Juan José Omella Omella]] (n. [[1946]]).
| |||