Casa de l'Ardiaca: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 16:
}}
La '''casa de l'Ardiaca''' es troba al mig del [[barri Gòtic]] de [[Barcelona]], a tocar de la [[Catedral de Barcelona|catedral de Santa Eulàlia]]. L'estructura, globalment, és de caràcter [[arquitectura gòtica|gòtic]] flamíger, encara que els detalls esculturals continguin motius del [[Renaixement]] italià. S'hi entra pel carrer de Santa Llúcia, núm. 1. Al llarg dels anys, ha sofert diverses remodelacions i ara es troba integrada amb la [[casa del Degà]], un palau renaixentista que toca al [[avinguda de la Catedral (Barcelona)|pla de la Catedral]]. Originària del [[segle XII]], va ser reformada per [[Lluís Desplà i d'Oms]] (1444-1524), ardiaca major de Barcelona i [[President de la Generalitat de Catalunya|president de la Generalitat]], a l'estil dels palaus contemporanis (1510).
== Descripció ==
La casa de l'Ardiaca, que des de fa més d'un segle forma un conjunt amb la contigua casa del Degà, és el fruit de diverses intervencions arquitectòniques produïdes des del segle XV ençà. La casa de l'Ardiaca presenta tres cossos disposats entorn d'un pati, en una atípica estructura en U motivada per la irregularitat del solar, i respon encara a una concepció típicament [[arquitectura gòtica|gòtica]]. Els trets renaixentistes es redueixen a alguns elements decoratius, en particular el portal d'entrada, fet "a la romana" (1510-c. 1514).<ref name="ipac"/>
La casa del Degà, annexa a l'anterior, fou modificada el 1420. La façana que dóna al pla de la Seu fou remodelada a partir del 1548 per disposició del degà Jaume Estela. Poc després, el 1559, es va fer una façana nova al carrer de Santa Llúcia, així com el pati i l'escala actuals.<ref name="ipac"/>
Els dos edificis foren objecte d'una reforma poc afortunada i sovint abusiva per part de l'arquitecte Josep Garriga. La remodelació comportà la unificació de les dues cases i la construcció del pati porxat actual de la casa de l'Ardiaca (prolongant les arcades originals pel costat de la tanca del carrer de Santa Llúcia), amb el seu brollador central, fet a partir de les baranes del pou originari. Posteriorment, el 1895 s'hi instal·là el Col·legi d'Advocats de Barcelona, època en la qual Domènech i Montaner dissenyà la bústia de [[marbre]] que hi ha al costat del portal.<ref name="ipac"/>
L'any 1919 l'Ajuntament de Barcelona comprà tot el conjunt per instal·lar-hi l'Arxiu Històric de la Ciutat, i n'encarregà la restauració a l'arquitecte Josep Goday, que modificà els interiors, aixecà la casa del Degà fins a anivellar-la amb la resta de l'edifici, i estengué la galeria d'[[arc rebaixat|arcs rebaixats]] de la casa de l'Ardiaca a tot el conjunt. També hi incorporà un nou repertori de finestres i d'altres materials del segle XVI, procedents d'edificis enderrocats. Les últimes reformes les va fer l'arquitecte Florensa a la façana de la casa del Degà que dóna al pla de la Seu (1955) i a la façana posterior (1962), que dóna a l'avinguda de la Catedral.<ref name="ipac"/>
== Història ==
La casa de l'Ardiaca, antiga residència dels ardiaques majors de la seu, que estava assentada des del segle XII sobre dues torres de la muralla romana unides per un pont, fou transformada per l'ardiaca Lluís Desplà i Oms en un palauet [[arquitectura gòtica|gòtic]]o-renaixentista (1479-c. 1514). Al seu costat hi havia la casa del Degà, que fou modificada el 1420 en ampliar-se el pla de la Seu.<ref name="ipac"/>
La història dels dos edificis és paral·lela des del 1870, en què van ser comprats per Josep Altimires, el qual n'encarregà la reforma a l'arquitecte Josep Garriga i Garriga. La reforma, sovint excessiva, comportà la unificació de les dues cases en un sol edifici. El 1919 fou adquirit per l'Ajuntament de Barcelona com a seu de l'Arxiu Històric de la Ciutat, i l'edifici fou novament remodelat per l'arquitecte Josep Goday.<ref name="ipac"/>
== Intervencions arqueològiques ==
Linha 47 ⟶ 61:
Ca l'Ardiaca, el pati per Corpus.jpg|La font del pati guarnida de flors per Corpus, amb [[l'ou com balla]]
</gallery>
== Referències ==
{{referències|refs=
<ref name="ipac">{{ref-web | url=http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=51 | títol=Casa de l'Ardiaca | obra=Inventari del Patrimoni Arquitectònic | consulta=2 desembre 2017 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>
}}
== Bibliografia ==
*{{ref-llibre |cognom= |nom= |capítol=La Casa de l'Ardiaca |títol= Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Guia|editorial= Ajuntament de Barcelona|lloc= |data=1995 |pàgines= p. 11-22|isbn= 8476097530|ref= }}
*{{ref-llibre|cognom=Durán i Sanpere|nom=Agustí |títol=La Casa del Arcediano y el Archivo Histórico de la ciudad|url=http://books.google.com/books?id=TqsMOgAACAAJ|any=1928|editorial=Librería de Francisco Puig|llengua=castellà}}
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* {{ref-web | url=http://w123.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=1208&id.districte=01 | títol=Casa de l'Ardiaca | obra=Cercador Patrimoni Arquitectònic | editor= Ajuntament de Barcelona}}
{{Llocs d'interès de Barcelona|Edificis i llocs singulars}}
[[Categoria:Edificis del barri de la Catedral]]
[[Categoria:Patrimoni monumental del Barri Gòtic]]
| |||