[[Fitxer:Ha1.jpg| thumb | 200px | [[Angiografia coronària]] amb [[angioplàstia]]]]
El diagnòstic d'un infart de miocardi s'ha de formular integrant aspectes clínics de les malalties actuals de l'individu i un examen físic, inclòs un [[electrocardiograma]] i [[anàlisis de laboratori]] que indiquen la presència o absència de dany cel·lular de les [[fibra muscular|fibres musculars]].<ref name="GPnotebook_MI">[http://www.gpnotebook.co.uk/simplepage.cfm?ID=892665874&linkID=23278&cook=yes Myocardial infarction: diagnosis and investigations] - [[GPnotebook]] (anglès).</ref> És per això que la [[semiologia]] que el metge clínic ha d'aplicar davant la presència d'un dolor precordial (per les seves característiques i per la seva durada) l'ha de portar a proposar el diagnòstic d'infart agut del miocardi (IAM) amb suficient premura, ja que el retard en el plantejament es tradueix en la pèrdua d'un temps valuós necessari per instituir el mètode de reperfusió disponible amb la idea de recuperar la major extensió de miocardi, ja que, com és ben sabut, hi ha una relació inversa entre el temps transcorregut per iniciar el procediment i la quantitat de múscul "salvat".
