|
adioh
hitler esta vivo caps de suro viva bernat desclot hala madrid echo por alejandro diaz baños del bater adios<ref>Chittaranjan Kole, Charles Michler i Albert G. Abbott, ''[http://books.google.cat/books?id=0-_xems6tQoC&pg=PA405&dq=transgenic+food+law&hl=ca&ei=fEFDTZnGCcqKhQevruWhAg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC0Q6AEwAA#v=onepage&q=transgenic%20food%20law&f=false Transgenic Crop Plants]'', v.2, p.405: Deployment: Regulations and steps for comercialisation {{en}}</ref>
== Història ==
Els primers aliments trasgenics en ferm de l'enginyeria genètica es van donar l'any 1973, en què es va crear el primer bacteri recombinant al qual se li havia inserit un gen de [[Salmonella]].<ref>{{ref-publicació|títol=Construction of Biologically Functional Bacterial Plasmids In Vitro |cognom=Cohen |nom=Stanley N. |publicació=Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A. |any=1973 |volum=70 |exemplar=11 |pàgines=3240–3244 | pmid=4594039 | doi=10.1073/pnas.70.11.3240 | url=http://www.pnas.org/content/70/11/3240.full.pdf |enllaçautor= Stanley Norman Cohen |coautors=Chang, Annie C.Y.; [[Herbert Boyer|Boyer, Herbert W.]]; Helling, Robert B. |oclc=1607201
| pmc=427208 }}</ref> L'impressionant potencial d'aquesta tecnologia va fer la comunitat científica decidís al Congrés d'Asilomar recomanar un control i vigilància governamental fins que aquesta tecnologia demostrés ésser segura.<ref>{{ref-publicació|títol=Summary statement of the Asilomar Conference on recombinant DNA molecules |cognom=Berg |nom=Paul |enllaçautor= Paul Berg |publicació=Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A. |any=1975 |volum=72 |exemplar=6 |pàgines=1981–4 | pmc=432675 | doi=10.1073/pnas.72.6.1981 | url=http://www.pnas.org/content/72/6/1981.full.pdf |oclc=1607201 |coautors= [[David Baltimore|Baltimore, David]]; [[Sydney Brenner|Brenner, Sydney]]; Roblin III, Richard O.; [[Maxine Singer|Singer, Maxine F.]]
| pmid=806076}}, also Science 188, p. 991 (1975).</ref><ref>{{ref-publicació | any = 1976 | volum = 41 | exemplar = 131 | pàgines = 27911–27943 | oclc = 43751041 | títol = Guidelines for research involving recombinant DNA molecules | publicació= Federal Register | editorial = U.S. Government Printing Office }}</ref>
L'any 1978 la primera companyia privada en usar tecnologia d'ADN recombinant (Genentech) va anunciar la creació d'una soca d'''[[E. coli]]'' que produïa [[insulina]] humana.<ref>{{cite press release | publisher = Genentech | date = 6 setembre 1978 | accessdate = 7 gener 2009 | archivedate = 9 maig 2006 | title = The insulin synthesis is the first laboratory production DNA technology | url = http://www.gene.com/gene/news/press-releases/display.do?method=detail&id=4160 | archiveurl = http://web.archive.org/web/20060509151511/http://www.gene.com/gene/news/press-releases/display.do?method=detail&id=4160 | quote = The achievement may be the most significant advance in the treatment of diabetes since the development of animal insulin for human use in the 1920's.}}</ref>
== Aplicacions ==
La inserció de gens en els organismes pot tenir diversos objectius:
# Fer que aquests organismes adquireixin noves propietats: augment de grandària, millora del gust, més resistència a plagues (insectes) o més color. Els aliments transgènics més comuns són el [[blat de moro]] i la [[soja]], plantes que s'ha aconseguit que siguin, per exemple, més resistents a les malalties, plagues o a un tipus d'[[herbicida]] determinat. També s'han obtingut aliments transgènics animals, com ara [[Carpa|carpes]] i [[Salmó|salmons]] que porten fragments d'[[ADN]] que els fa ser més grans i créixer en menys temps. També que els pinyols de certes fruites no siguin ni tan grans ni tan abundants, com és el cas d'algunes mandarines, a les quals se li apliquen gens per no tenir tants pinyols i ser, llavors, més sucoses.
# Fer que aquests organismes sintetitzin una proteïna o producte metabòlic concret que ens interessa extreure. Un exemple és la síntesi d'insulina humana mitjançant bacteris transgènics<ref>{{en}} Martin Schleef, ''[http://books.google.cat/books?id=ZD6gq3KkkJYC&pg=PA266&dq=human+insulin+transgenic+bacteria&hl=ca&ei=TkBDTdC_FdHx4QbmhoFY&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CF8Q6AEwCQ#v=onepage&q=human%20insulin%20transgenic%20bacteria&f=false Plasmids for therapy and vaccination]'', p.266</ref> (síntesi heteròloga).
==Controvèrsia==
Hi ha diversos aspectes dels transgènics que són objecte de controvèrsia:
# L'addició de gens forans o modificats en un organisme podria generar productes metabòlics inesperats d'efectes desconeguts.
# Des d'un punt de vista ecològic i sòcioeconòmic, els transgènics poden suposar una homogeneïtzació genètica de les espècies d'interès agronòmic i ramader.
== Referències ==
{{Referències}}
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
| 