Sinarques: diferència entre les revisions

Rere la conquesta per [[Jaume I]], aquest va entregar-la al seu fill [[Jaume de Xèrica]] el [[1255]], juntament amb altres municipis els quals es varen annexar a la Baronia de Xèrica<ref>{{Ref-web|url=https://es.wikipedia.org/wiki/Baron%C3%ADa_de_J%C3%A9rica|títol=Baronía de Jérica|consulta=17/12/03|llengua=Castellà|editor=wikipedia|data=Última modificació 17/08/17}}</ref>, bé per col·laborar igual que la resta de cavallers que van participar en la Conquesta o per compra per part de sa mare [[Teresa Gil de Vidaure]], afegint a més per matrimoni amb Elfa Pérez de'Azagra, filla de Don Álvaro Pérez de Azagra, [[Senyoria d'Albarrasí|Senyor d'Albarrasí]], les terres de [[Xelva]]<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Esquerro|nom=Onofre|editor=José Martínez Ortiz|títol=Nobiliario Valenciano Vol II|url=|edició=|llengua=Castellà|data=2002|editorial=Editorial; Generalitat Valenciana|lloc=València|pàgines=66-67|isbn=9788448228804}}</ref>. El [[23 de març]] del [[1305]] [[Jaume II de Xèrica]]<ref>{{Ref-web|url=http://www.sinarcas.es/page/geografia-e-historia|títol=Geografía e Historia, Ayuntamiento de Sinarcas|consulta=18/11/17|llengua=Castellà|editor=|data=}}</ref> (fill de l'anterior, nascut el 1276, successor el 1285 i mort el 1321) i casà amb Beatriu de Llúria i Lancia, filla de l'Almirall [[Roger de Llúria]]<ref name=":0" />, atorgà carta pobla a 70 famílies cristianes.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Febrer Romaguera |nom=Manuel Vicente |títol=Dominio y explotación territorial en la Valencia foral |url=http://books.google.cat/books?id=t6iZsYW97r8C&pg=PA105&dq=sinarcas+1305&hl=ca&sa=X&ei=hC0XVOj7ELCI7AaA84CACA&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=sinarcas%201305&f=false |llengua=castellà |editorial=Universitat de València |data=2000 |pàgines=105 |isbn=8437040485}}</ref>. La seua esposa, a banda de la gran dot aportada en matrimoni, va heretar al morir el seu germà Alonso de Llúria (1355) un gran patrimoni<ref name=":0" />. En [[1321]], Jaume II de Xèrica, deixà en testament aquesta població a son fill [[Jaume III de Xèrica]]. En [[1380]] fou venuda a Raimon de Vilanova. En [[1390]] es crea el [[Vescomtat de Xelva]], del qual Sinarques passa a formar part<ref>{{Ref-llibre|cognom=LÓPEZ RODRÍGUEZ|nom=CARLOS|títol=Nobleza y poder político en el Reino de Valencia (1416-1446)|url=|edició=|llengua=Castellà|data=2005|editorial=Universitat de València PUV|lloc=València|pàgines=71|isbn=978-84-370-61634}}</ref> fins [[1597]], quan [[Felip II de Castella|Felip II]] va concedir el títol de [[Comtat de Sinarques|comte de Sinarques]] al posseïdor del senyoriu, Jaume Ceferí Ladrón de Pallás Vilanova i Pons.<ref>{{ref-web|url=https://www.geni.com/people/Jaime-Ceferino-Ladr%C3%B3n-de-Pall%C3%A1s-Vilanova-y-Pons-I-Conde-de-Sinarcas/6000000036346245430|títol=Jaime Ceferino Ladrón de Pallás Vilanova y Pons, I Conde de Sinarcas|editor=Geni.com|llengua=castellà}}</ref> El [[1510]], Sinarques tenia només 38 cases, que augmentaren a 43 segons [[Jeroni Munyós]] ([[1565]] - [[1572]]) i a 76 l'any [[1646]]. El [[1652]] es va resoldre el plet mantingut entre Sinarques i [[La Iessa]] (els [[Serrans]]) sobre els límits del terme amb la delimitació d'aquests. El Comtat de Sinarques quedà sense efecte l'any [[1837]], com a conseqüència de l'abolició dels senyorius a [[Espanya]], encara que hi van persistir costums tardofeudals fins a [[1865]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Palomares|nom= Eliseo|títol= ''Sinarcas (Geo-historia, folklore, lenguaje y toponimia)''|lloc= València|data=1981|isbn= 84-300-4785-9}}</ref>