Sinarques: diferència entre les revisions

Rere la conquesta per [[Jaume I]], aquest va entregar-la al seu fill [[Jaume de Xèrica]] el [[1255]], juntament amb altres municipis els quals es varen annexar a la Baronia de Xèrica<ref>{{Ref-web|url=https://es.wikipedia.org/wiki/Baron%C3%ADa_de_J%C3%A9rica|títol=Baronía de Jérica|consulta=17/12/03|llengua=Castellà|editor=wikipedia|data=Última modificació 17/08/17}}</ref>, bé per col·laborar igual que la resta de cavallers que van participar en la Conquesta o per compra per part de sa mare [[Teresa Gil de Vidaure]], afegint a més per matrimoni amb Elfa Pérez de'Azagra, filla de Don Álvaro Pérez de Azagra, [[Senyoria d'Albarrasí|Senyor d'Albarrasí]], les terres de [[Xelva]]<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Esquerro|nom=Onofre|editor=José Martínez Ortiz|títol=Nobiliario Valenciano Vol II|url=|edició=|llengua=Castellà|data=2002|editorial=Editorial; Generalitat Valenciana|lloc=València|pàgines=66-6768|isbn=9788448228804}}</ref>. El [[23 de març]] del [[1305]] [[Jaume II de Xèrica]]<ref>{{Ref-web|url=http://www.sinarcas.es/page/geografia-e-historia|títol=Geografía e Historia, Ayuntamiento de Sinarcas|consulta=18/11/17|llengua=Castellà|editor=|data=}}</ref> (fill de l'anterior, nascut el 1276, successor el 1285 i mort el 1321) i casà amb Beatriu de Llúria i LanciaLància, filla de l'Almirall [[Roger de Llúria]]<ref>{{Ref-llibre|cognom=ESQUERRO|nom=Onofre|títol=Nobiliario nameValenciano Vol II|url=":0"|edició=José Martínez ortiz|llengua=Castellà|data=2002|editorial=Generalitat Valenciana|lloc=València|pàgines=68|isbn=9788448228804}}</ref>, atorgà carta pobla a 70 famílies cristianes.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Febrer Romaguera |nom=Manuel Vicente |títol=Dominio y explotación territorial en la Valencia foral |url=http://books.google.cat/books?id=t6iZsYW97r8C&pg=PA105&dq=sinarcas+1305&hl=ca&sa=X&ei=hC0XVOj7ELCI7AaA84CACA&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=sinarcas%201305&f=false |llengua=castellà |editorial=Universitat de València |data=2000 |pàgines=105 |isbn=8437040485}}</ref>. La seua esposa, a banda de la gran dot aportada en matrimoni, va heretar al morir el seu germà Alonso de Llúria (1355) un gran patrimoni<ref name=":0" />. En [[1321]], Jaume II de Xèrica, deixà en testament aquesta població a son fill [[Jaume III de Xèrica]], qui va governar fins 1335. A partir de 1326 va entrar en disputes amb sa mare, la qual havia governat tots els seus dominis, justament per les viles de la Vall de Xelva (Xelva, Sinarques, Toixa, Benaixeve...), la qual volia mantindre en el seu poder. Finalment va haver de mediar el propi rei [[Alfons el Magnànim|Alfons IV]], qui d'infant havia estat gran amic de Jaume, per resoldre el conflicte. Va casar amb la Reina [[Maria de Nàpols|Maria d'Anjou]], la qual era vídua del Rei [[Sanç I de Mallorca|Sanç de Mallorca]]. Al morir sense descendència Maria d'Anjou va marxar i el va succeir el seu germà [[Pere de Xèrica|Pere de Xèrica i de Llúria]]<ref>{{Ref-llibre|cognom=ESQUERRO|nom=Onofre|títol=Nobiliario Valenciano Vol II|url=|edició=José Martínez Ortiz|llengua=Castellà|data=2002|editorial=Generalitat Valenciana|lloc=València|pàgines=68-69|isbn=9788448228804}}</ref> .

El segon fill de Jaume II de Xèrica, Pere, es casà en 1331 amb Buenaventura d'Arborea, filla d'[[Hug I d'Arborea|Hug d'Arborea]]. A la mort del Rei [[Alfons IV d'Aragó|Alfons IV]] va protegir la seua vídua [[Elionor de Castella i Portugal|Elionor]] germana del rei [[Alfons XI de Castella]]. Es va vuere involucrat en el conflicte de la [[Guerra dels dos Peres]], conflicte el qual va tindre en part com a escenari la Vall de Xelva i un cop fetes les paus amb el Rei [[Pere el Cerimoniós|Pere IV d'Aragó]] va marxar a Sardenya a calmar revoltes, contra el seu propi cunyat<ref>{{Ref-llibre|cognom=ESQUERRO|nom=Onofre|títol=Nobiliario Valenciano Vol II|url=|edició=José Martínez Ortiz|llengua=Castellà|data=2002|editorial=Generalitat Valenciana|lloc=València|pàgines=69-73|isbn=9788448228804}}</ref>.

En [[1380]] fou venuda a Raimon de Vilanova. En [[1390]] es crea el [[Vescomtat de Xelva]], del qual Sinarques passa a formar part<ref>{{Ref-llibre|cognom=LÓPEZ RODRÍGUEZ|nom=CARLOS|títol=Nobleza y poder político en el Reino de Valencia (1416-1446)|url=|edició=|llengua=Castellà|data=2005|editorial=Universitat de València PUV|lloc=València|pàgines=71|isbn=978-84-370-61634}}</ref> fins [[1597]], quan [[Felip II de Castella|Felip II]] va concedir el títol de [[Comtat de Sinarques|comte de Sinarques]] al posseïdor del senyoriu, Jaume Ceferí Ladrón de Pallás Vilanova i Pons.<ref>{{ref-web|url=https://www.geni.com/people/Jaime-Ceferino-Ladr%C3%B3n-de-Pall%C3%A1s-Vilanova-y-Pons-I-Conde-de-Sinarcas/6000000036346245430|títol=Jaime Ceferino Ladrón de Pallás Vilanova y Pons, I Conde de Sinarcas|editor=Geni.com|llengua=castellà}}</ref> El [[1510]], Sinarques tenia només 38 cases, que augmentaren a 43 segons [[Jeroni Munyós]] ([[1565]] - [[1572]]) i a 76 l'any [[1646]]. El [[1652]] es va resoldre el plet mantingut entre Sinarques i [[La Iessa]] (els [[Serrans]]) sobre els límits del terme amb la delimitació d'aquests. El Comtat de Sinarques quedà sense efecte l'any [[1837]], com a conseqüència de l'abolició dels senyorius a [[Espanya]], encara que hi van persistir costums tardofeudals fins a [[1865]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Palomares|nom= Eliseo|títol= ''Sinarcas (Geo-historia, folklore, lenguaje y toponimia)''|lloc= València|data=1981|isbn= 84-300-4785-9}}</ref>