Rosa Sabater i Parera: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m espais als encapçalaments de ''Bibliografia'' |
Canvis menors, neteja AWB |
||
Línia 10:
|data_naixement = {{Data naixement|1929|08|29}}
}}
'''Rosa Sabater i Parera''' [[
==Biografia==
Rosa Sabater havia conegut la música des de molt petita,
El 1942 es presentà per primera vegada en públic al [[Palau de la Música Catalana]] de Barcelona, on va interpretar un concert de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]], dirigida pel director alemany [[Hugo Balzer]] i acompanyada per l'Orquestra Ibèrica de Concerts. Poc després va actuar a Madrid per les Joventuts Musicals i va tocar Carnaval de [[Robert Schumann|Schumann]]. A partir d'aquest moment actuà a [[Alemanya]], [[Suïssa]], [[Itàlia]], [[Anglaterra]], [[Portugal]] i fou dirigida per directors de fama internacional com [[Rafael Kubelík|Kubelík]], Devos, [[Eugen Jochum|Jochum]], [[Enrique García Asensio|García Asensio]], [[Rafael Frühbeck de Burgos|Frühbeck de Burgos]] o [[Antoni Ros-Marbà|Ros Marbà]]. Herència directa del seu mestre, Rosa Sabater interpretava amb refinament i delicada cura les composicions dels autors espanyols, els quals formaven el gruix del seu repertori.<ref name="DbD">{{Diccionari Biogràfic de Dones|id=657|nom=Rosa Sabater Parera}}</ref>
Línia 21:
Va estar dirigida per directors catalans de renom com [[Josep Sabater i Sust|Josep Sabater]], [[Joan Pich i Santasusana]], [[Joan Manén i Planas|Joan Manén]], [[Joan Lamote de Grignon i Bocquet|Joan Lamote de Grignon]], [[Eduard Toldrà i Soler|Eduard Toldrà]], R. P. Robert de la Riba, [[Rafael Ferrer i Fitó|Rafael Ferrer]], [[Gabriel Rodó i Vergés|Gabriel Rodó]], [[Lluís Millet i Pagès|Lluís Millet]], Antoni Ros Marbà i [[Ernest Xancó i Creixell|Ernest Xancó]]. I dirigida per directors espanyols com [[José Maria Franco y de Bordons|José Ma. Franco]], [[Jesús Arámbarri y Gárate|Jesús Arámbarri]], Santiago Sabina, [[Agustín Alamán Rodrigo|Agustín Alamán]], José Manuel Izquierdo, Honorio Timoneda, [[Ataúlfo Argenta]], Rafael Frübeck de Burgos, Enrique García Asensio, Armando Alfonso, Luís Izquierdo, [[Odón Alonso Ordás|Odón Alonso]], Benito Lauret, Pedro Pírfano, i José Luís García Asensio. Dirigida per directors internacionals com [[Simon Rattle|Simon Rattel]], [[Hugo Balzer]], Conrad Bernhard, [[Napoleone Annovazzi]], Jaques Bodmer, Louis de Froment, [[Jascha Horenstein|Jasha Horenstein]], Pierino Gamba, Rafael Kubelik, Heidi Salquin, [[Karl Rucht]], Eugen Jochum, Niels Grön, Gerard Devos, Vaclav Smetacek, Jouzas Domarkas, Zdenek Dejmek, Zdenek Kosler, [[Bernard Leene|Bernard Klee]], i [[Heinz Fricke]].
Va col·laborar amb músics com [[Conxita Badia]], Montserrat Caballé, [[Carme Bustamante]], Alícia de Larrocha, Joan Torra, [[Jaime Padrós]], Carmelo Bernaola, Enrique Santiago, Emilio Navidad, Marçal Cervera, [[Lluís Claret i Serra|Lluís Claret]], [[Radu Aldulescu]], Reine Flachot, Pedro Corostola i Ernets Xancó, [[Gonçal Comellas Fàbrega|Gonçal Comellas]], Agustín León Ara, Montserrat Cervera, [[Xavier Turull i Creixell|Xavier Turull]], Jan Poda i Agustín Palomares.
Fou professora de piano i de música de cambra dels cursos internacionals de [[Santiago de Compostel·la]] juntament amb personalitats rellevants com [[Frederic Mompou i Dencausse|Frederic Mompou,]] [[Andrés Segovia]], [[Enric Ribó i Sugrañes|Enric Ribó]] o [[Gaspar Cassadó i Moreu|Gaspar Cassadó]] durant els anys 1967-1983. També impartí classes en els Cursos Internacionals Manuel de Falla de [[Granada]] (1976-1983). També al I Curs d'interpretació de Música de Cambra a [[Camprodon]] (1982) i al II Curs d'interpretació de Música de Cambra a l'[[L'Espluga de Francolí|Espluga de Francolí]] (1983).
El 1983 li va ser entregada la [[Llista de Creus de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya]]. La seva mort en accident aeri quan anava a donar uns concerts a [[Colòmbia]] va trasbalsar el món cultural barceloní, però els enregistraments que ens han arribat demostren la indiscutible qualitat pianística de Rosa Sabater.<ref name="DbD"/>
El seu darrer concert al [[Palau de la Música|Palau de la Música de Barcelona]] fou el 7 d'octubre de 1983, amb el [[Concert per a piano núm. 3 (Beethoven)|concert número 3 de Beethoven]], sota la direcció del mestre Heinz Frike.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Montsalvatge|nom=Xavier|enllaçautor=Xavier Montsalvatge i Bassols|article=Sutil actuación de Rosa Sabater|publicació=La Vanguardia|url= http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1983/10/09/pagina-59/32976233/pdf.html|data=9 octubre 1983|pàgines=59}}</ref> Quan es dirigia a Colòmbia per a una gira, un desgraciat [[Vol 011 d'Avianca|accident]] a l'aeroport de Madrid ocorregut el 27 de novembre del mateix any, li arrabassà la vida.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Albet|nom=Montserrat|article=Entre las mejores pianistas del mundo|publicació=La Vanguardia|url= http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1983/11/29/pagina-11/32979711/pdf.html|data=29 novembre 1983|pàgines=11}}</ref> Les restes s'enterraren al [[Cementiri de Mataró]].
== Referències ==
Línia 33:
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Bas Macià|nom=Damià |títol=Carrers i gent de Vilassar de Mar : Qui és qui a la nomenclatura urbana | editorial=L'autor |lloc=Vilassar de Mar |data=1997 |isbn= }}
* Biblioteca Digital del Centre de Documentació de l'Orfeó Català. http://bibliotecadigital.palaumusica.org/
*Casares, Emilio (dir. y ed.) (2002). Historia de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: SGAE.
Línia 45:
{{Creus de Sant Jordi 1983}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Sabater Parera, Rosa}}
[[Categoria:Músics barcelonins contemporanis]]
| |||