Revisió del 23:01, 2 des 2017 modifica Medol (discussió \| contribucions) Administradors 152.173 edits m Afegida Categoria:Esglésies renaixentistes de Barcelona usant HotCat ← Edició anterior		Revisió del 21:55, 5 des 2017 modifica desfés Medol (discussió \| contribucions) Administradors 152.173 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: {{Infotaula edifici \| nom = Església de Sant Jaume \| imatge = SantJaumeBarcelona.jpg \| mapa_nom = Barcelona ~~\| peu = Façana de l'antiga església dels trinitaris~~ \| lat_dec = 41.381327 ~~\| estat = {{ESP}}~~ \| long_dec = 2.175521 \| coord_par = region:ES-CT_type:landmark ~~\| comarca =Barcelonès~~ \| localitzacio = C. Ferran, 28 - c. Lleona, 7-9 - c. Beat Simó, 5 - c. Trinitat, 5 ~~\| municipi =Barcelona~~ \| municipi = [[Barcelona]] ~~\| localitzacio =~~ \| construit = 1394; 1880 ~~\| altitud =~~ \| estil = Gòtic, renaixement, barroc, historicisme ~~\| diocesi =~~ \| designacio1 = BCIL ~~\| construccio =~~ \| designacio1_id = [[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya\|IPAC]]: [http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=40383 40383] ~~\| estil =~~ \| designacio1_data = ~~\| estil_f =~~ ~~\| documentat =~~ ~~\| començament = 1394~~ ~~\| acabament =~~ ~~\| consagracio =~~ ~~\| categoria =~~ ~~\| festivitat =~~ ~~\| arquitecte =~~ ~~\| arquitectes =~~ ~~\| llargada =~~ ~~\| amplada =~~ ~~\| material =~~ ~~\| estat_us = en ús~~ ~~\| planta = creu llatina~~ ~~\| data_pla =~~ ~~\| claustre =~~ ~~\| data_cla =~~ ~~\| campanar =~~ ~~\| data_cam =~~ ~~\| portalada =~~ ~~\| data_por =~~ ~~\| retaule =~~ ~~\| data_ret =~~ ~~\| altres =~~ ~~\| data_alt =~~ ~~\| img_alçat =~~ ~~\| img_planta =~~ ~~\| intervencio1 = 1866-1880~~ ~~\| intervencio1_any = Reforma integral en estil neogòtic~~ }} L''''església de Sant Jaume''' de Barcelona és una seu parroquial de Barcelona, situada al [[carrer de Ferran]], número 28, de [[Barcelona]]. Ocupa l'església de l'antic '''convent de la Trinitat''', que havia estat exclaustrada el 1835. L'església actual era la del convent dels Trinitaris, antiga església de la Trinitat, del segle XIV. L'església de Sant Jaume estava a prop, a la [[Plaça de Sant Jaume]], des dels temps de l'arribada del cristianisme a Barcelona. Quan aquesta església va ser enderrocada el 1823, va traslladar-se la titularitat i la parròquia a l'edifici de la Trinitat, on encara és avui. És una obra protegida com a [[Bé Cultural d'Interès Local]]. == Descripció == ~~==Antiga església de Sant Jaume==~~ El temple de l'antiga Església de la Trinitat -actual parròquia de Sant Jaume- es localitza al districte de Ciutat Vella de Barcelona, amb façana al número 28 del carrer Ferran.<ref name="ipac"/> El temple era a l'actual [[Plaça de Sant Jaume]], a tocar de la [[Casa de la Ciutat (Barcelona)\|Casa de la Ciutat]] i l'actual edifici de la Caixa de Pensions. L'absis era on avui hi ha l'ala esquerra de la façana nova de l'Ajuntament. L'edifici -únic element conservat de l'antic Convent dels Trinitaris- es localitza a una [[illa de cases]] emmarcada pels carrers Rauric, Lleona, Avinyó i Ferran. El temple es desenvolupa al centre de l'illa, en una parcel·la poligonal que abasta tota la seva amplada longitudinal, fet que permet que l'edifici disposi de dues façanes; la principal al carrer Ferran i una secundària al carrer Lleona. To i així l'edifici queda emmarcat també pel carrer del Beat Simó cap a la banda més occidental i el carrer de la Trinitat cap a la més oriental.<ref name="ipac"/> L'últim temple era una església gòtica d'una nau, amb un porxo de cinc arcs (semblant al conservat de Sant Antoni Abat, a Barcelona) que s'obrien a la plaça, i dos que s'obrien al '''carrer de la Ciutat'''. Havia estat renovat el 1388. Alguns dels capitells se'n van salvar i avui, al [[MNAC]], pot veure's una reconstrucció de part del porxo. El porxo va ser el lloc de reunió del [[Consell de Cent]] fins que no se'n va construir una seu estable i, després, en algunes ocasions especials. Es tracta d'un temple de planta de [[creu llatina]] amb una [[nau (arquitectura)\|nau]] central de gran alçada i coberta amb voltes de [[creuer (arquitectura)\|creueria]]; disposa de [[capella (arquitectura)\|capelles]] laterals comunicades a través d'uns passos d'[[arc de mig punt]] [[dovella\|adovellat]]s i cobertes amb [[volta d'aresta]]. Sobre de les capelles laterals es desenvolupa un pis més que s'obre a la nau central a través d'uns grans arcs apuntats que disposen d'una [[balustrada]] de pedra a la banda inferior, tot creant una zona de [[tribuna]] [[ampit]]ada. El transsepte del temple s'obre al creuer a través de sengles arcs de mig punt i que juntament amb l'estructura de la nau permeten importar la gran [[cúpula]] de base octogonal, nervada i amb lluernari que remata el centre de l'edifici.<ref name="ipac"/> Les voltes de l'església i el porxo tenien pintures de [[Francesc Tramulles]]. Hi havia representada la [[batalla de Clavijo]]. La façana estava coronada per una barana calada, amb gàrgoles. El campanar se situava al costat de la nau, prop de l'absis. La capçalera de l'edifici és recta i al [[presbiteri]] -lleugerament elevat respecte de la nau- es localitza un gran [[retaule]] daurat, de traça [[arquitectura gòtica\|gòtica]] i taules pintades que amaga parcialment una petita [[rosassa]] oberta al mur.<ref name="ipac"/> No queda gairebé res del seu mobiliari. El retaule renaixentista, amb escultures de [[Martín Díez de Liatzasolo]] i policromia de [[Pere Nunyes]] i [[Enric Fernandes]] (1536-1546), va ser reemplaçat al segle XVIII per un de [[Nicolau Traver]], del qual se'n conserva la traça, dibuixos i alguna fotografia. Tenia sòcol, columnes, arquitrau i un cos alt amb una fornícula, i tres imatges principals amb Sant Jaume, Sant Pere i Sant Pau. Els paraments són de pedra, amb [[carreu]]s vistos ben escairats, que contrasten amb el revestiment emblanquinat de les voltes.<ref name="ipac"/> El 1823 va ser enderrocada, per tal d'ampliar i formar l'actual Plaça de Sant Jaume. Va ser llavors quan se'n va plantejar el trasllat a un edifici proper. La parròquia va ser traslladada a l'[[església de Santa Mònica]], juntament amb el retaule. El 1835 la parròquia es va tornar a traslladar a l'antiga església de la Trinitat. El retaule, llavors, va ser venut a l'església parroquial de [[Cardedeu]], on va ser-hi fins que el 1936 va ser cremat als esvalots de l'inici de la [[guerra civil espanyola]]. Només en resta un fragment amb els sants Esteve i Caterina, avui al [[Museu Diocesà de Barcelona]]. Pel que fa a la façana principal, oberta al carrer Ferran, disposa de tres trams verticals molt ben definits i separats -des de l'alçada del primer pis- amb esveltes columnetes que imposten a sobre d'unes [[mènsula\|mènsules]] en forma de caps humans i que culminen en sengles [[pinacle]]s que emmarquen la coberta a dues vessants del tram central.<ref name="ipac"/> ~~===Antic convent dels trinitaris===~~ ~~[[Fitxer:CapillaAngustias.JPG\|thumb\|right\|200px\|Capella de Nostra Senyora de les Angusties]]~~ El 1394 es va aixecar l'església de la Trinitat a l'actual carrer de Ferran. Situada al límit del [[Call de Barcelona]], va ser fundada per una confraria de jueus [[conversió religiosa\|conversos]], probablement sobre una [[sinagoga]]. Deuen datar de llavors els quatre primers trams de la nau gòtica; al lloc del cinquè devia haver-hi l'absis. Al tram central es localitza la gran portada monumental d'accés al temple, flanquejada per [[pilastra\|pilastres]] que rematen en pinacles. Es tracta d'una portada esbocinada amb diverses rosques, totes elles emmarcades per un gran [[arc ogival\|arc apuntat]] exterior decorat amb ganxets i una decoració vegetal que culmina amb un floró on es representa un Crist crucificat. Tant la [[llinda]] recta de la porta com el [[timpà (arquitectura)\|timpà]] presenten decoració escultòrica; la llinda té tres escenes - la central corresponent amb la Trinitat i les dues laterals amb l'anunciació- emmarcades per unes arcuacions de mig punt que reposen a sobre una mena de mènsules amb forma de cap humà i rosasses al carcanyol. Al timpà es reprodueix una escena de Sant Jaume Matamoros que actualment es troba parcialment amagada sota una gran creu de fusta amb l'escena de crucifixió pintada. Sobre d'aquest floró es localitza un grup escultòric en el que es representen nombrosos elements emmarcat per dues palmes. Al centre de la composició es disposa un llibre obert amb la inscripció: "DILIGES PROXIMUM TUUM SICUT TEIPSUM" provinent del Leviatà de l'Antic Testament, que es remata amb un estel de David, el qual es corona amb un barret de peregrí. A un costat del barret hi ha - fent al·lusió al peregrí- una vara amb la carabassa i a l'altre costat una espasa. Si bé és cert que no s'ha pogut identificar aquest escut com un símbol representatiu de l'ordre dels Trinitaris, sembla ser un element d'homenatge als orígens jueus del temple i la seva història. Aquest tram central on es troba la [[portalada]], es culmina a la part superior -a sota de la coberta- amb un gran [[òcul]] amb [[vitrall]] i es remata amb un element [[motllura\|motllurat]] de mig punt.<ref name="ipac"/> ~~El 1492, en ésser expulsats els jueus, l'edifici va ser cedit a unes monges que hi varen aixecar un convent.~~ Tot flanquejant la porta -i el tram central de la façana en general- es disposen diverses obertures. Les de la planta baixa es configuren com arc de mig punt coronat per un [[arc conopial]] que es remata amb un floró; les del pis superior amb un arc apuntat que queda envoltant per un conopial, tot creant un espai entre tots dos arcs que ha estat aprofitat per disposar una decoració a base de traceries.<ref name="ipac"/> El 1522 va passar als [[trinitaris]], que hi estableixen una comunitat, ja en funcionament des del 1529. La van ampliar amb noves dependències conventuals. El 1619, el Consell de Cent donà permís a l'orde per a ampliar l'església, tancant el carreró que hi havia rere l'absis. Llavors es va construir el creuer i l'actual presbiteri, inaugurant-se la reforma el 5 de maig de 1647. A un dels costats de la façana es localitza el campanar que, construït a sobre d'una estructura de planta quadrada, disposa de dos nivells de base octogonal, tot disposant de finestres al darrer pis.<ref name="ipac"/> El claustre era rectangular, amb tres pisos, i datava del segle XVII. Tenia arcs (cinc als costats llargs i quatre als curts) de mig punt sobre columnes d'[[orde toscà]]. El segon pis tenia el mateix nombre d'arcs i el tercer, el doble. == Història == El 1835, a l'època de l'exclaustració, hi havia uns 35 frares, a més dels novicis. Llavors, en desaparèixer la comunitat, van ser enderrocats el claustre i altres dependències, conservant-se l'església, que va passar a ser la seu de la parròquia de Sant Jaume. L'actual parròquia de Sant Jaume té els seus orígens en un temple fundat el 1394 sota l'advocació de la Santíssima Trinitat per una confraria de Jueus conversos, poc desprès del saqueig del Call.<ref name="ipac"/> El 1522 va passar als trinitaris, que hi estableixen una comunitat, ja en funcionament el 1529. Durant els segles XVI i XVII, els trinitaris ampliaren les dependències originals ih i bastiren al voltant el seu convent. <ref name="ipac"/> A més del convent, els trinitaris tenien un col·legi a [[la Rambla]], al lloc on ara hi ha el [[Gran Teatre del Liceu]]. L'edifici, aixecat entre el 1633 i 1639, fou utilitzat com a magatzem (1808-1814) i incendiat el 1835. Va ser venut al Liceu Filharmònico-Dramàtic d'Isabel II i aquesta societat hi aixecà el teatre. El [[claustre]] era rectangular -amb cinc arcs al costat llarg i quatre als curts-, amb tres pisos i arcuacions de mig punt que [[imposta]]ven en columnes d'orde toscà. El segon pis tenia el mateix nombre d'arcs i el tercer, el doble.<ref name="ipac"/> ~~===Església parroquial de Sant Jaume===~~ El trasllat de la parròquia de Sant Jaume el 1835 va donar un nou ús eclesiàstic al temple trinitari. S'hi va traslladar l'estàtua del retaule antic, del segle XVIII, però va ser cremada el 1936. Entre 1866 i 1880 va reformar-se completament, sota la direcció de [[Josep Oriol Mestres]], ampliant-ne el presbiteri i afegint-hi decoració [[neogòtic]]a. A la Capella del Remei es venera [[Blai de Sebaste\|Sant Blai]]: el dia del sant, el 3 de febrer, s'hi reparteixen panets beneïts, que diu la tradició que alleugen el mal de gola. La desamortització de 1835 va significar la desaparició de la comunitat i l'enderroc del convent, exceptuant-ne únicament l'església que es va convertri en la parròquia de Sant Jaume. Recollia així la mateixa advocació i feligresia de la veïna parròquia de Sant Jaume, enderrocada coetàniament per les obres d'ampliació de la plaça Sant Jaume i de remodelació de l'ajuntament.<ref name="ipac"/> ~~==Arquitectura==~~ ~~[[Fitxer:Retaule església Sant Jaume.jpg\|thumb\|250px\|left\|Presbiteri de l'església de Sant Jaume, amb l'antic retaule gòtic de l'altar major de la [[Catedral de Barcelona]].]]~~ L'aspecte actual respon a les reformes de mitjan segle XIX. L'única resta de l'església del segle XIV és la porta principal gòtica: va ser contractada el 1398 per Ramon de la Porta i Bartomeu Gual. El relleu del timpà és de 1878, obra de [[Josep Santigosa]] que representa Sant Jaume a cavall. De la construcció [[arquitectura gòtica\|gòtica]] del temple s'en conserven els primers quatre trams de la nau única coberts amb [[volta de creueria]], i la traça de la porta, contractada el 1398 per Ramon de la Porta i Bartomeu Gual. No obstant, la [[llinda]] de la porta -esculpida amb l'Anunciació i la Trinitat- va ser realitzada al 1580 i el [[timpà (arquitectura)\|timpà]] amb sant Jaume és obra del 1878, de Josep Santigosa. <ref name="ipac"/> L'església té planta de creu llatina amb una sola nau de cinc trams de voltes de creueria i capelles laterals. Els quatre primers trams de la nau, d'un gòtic decadent, daten del primer terç del segle XVI, quan els trinitaris se'n van fer càrrec del temple. Hi ha creuer amb cimbori nervat sobre trompes i, a banda i banda, braços de planta quadrada construïts durant el segle XVII, en ampliar l'església. El presbiteri, novament ampliat a la reforma de 1866, té planta rectangular, amb la sagristia al costat de l'Evangeli i la capella del Santíssim a la de l'Epístola. Les capelles daten també del segle XVII. Al segle XVI, hi foren afegides les [[capella (arquitectura)\|capelles]] laterals i les del Remei, per a la qual Joan Costura construí el 1585 la porta exterior, d'un classicisme rigorós.<ref name="ipac"/> La torre, de 1722, té planta quadrada que es fa octogonal al cos superior, és a la banda esquerra de la façana. Just a sota hi ha la '''porta del Remei''', que dóna accés des del carrer a la Capella del Remei. La capella i especialment la porta van ser contractades el 1585 per Joan Costura, essent un bon exemple d'arquitectura [[renaixentista]] a Barcelona. El 1619, el Consell de Cent donà permís a l'orde per a ampliar l'església, tancant el carreró que hi havia rere la capçalera. Llavors es va construir el creuer amb la [[cúpula]] de base octogonal, l'actual [[presbiteri]] pla i la [[tribuna]] del cor, inaugurant-se la reforma el 5 de maig de 1647. Al segle XVIII, a més de noves dependències conventuals, s'aixecà el campanar (1722). <ref name="ipac"/> ~~La major part dels retaules i altars va desaparèixer el 1936; entre ells, dos grans quadres de [[Manuel Tramulles]] i una imatge de Sant Bru de [[Ramon Amadeu]] (1776).~~ Entre 1866 i 1880 Josep Oriol Mestres s'encarregà de remodelar el temple, ampliant-ne el presbiteri, refent les dependències secundàries que arriben fins al carrer de la Lleona -on projecta el 1866 un [[frontis]] neomedievalitzant- i dotant al conjunt d'una fesomia clarament gotitzant que va repercutir especialment en les parts barroques i la façana principal. Concretament, amplià, multiplicà i reformà les poques obertures existents, entre elles un [[òcul]] sota la coberta a dues vessants. <ref name="ipac"/> ~~== Béns mobles ==~~ El 1971 s'hi va instal·lar al presbiteri el retaule major de la [[Catedral de Barcelona]], obra de talla daurada de la segona meitat del segle XIV i que, amb la reforma del presbiteri de la catedral, va ser retirat. ~~{{Article principal\|Catedral de Barcelona#Altar major}}~~ A l'interior, visiblement alterat com a conseqüència de les successives restauracions, s'hi conserva des de l'any 1970 el [[retaule]] major de la Catedral, obra en fusta daurada del segle XIV.<ref name="ipac"/> També es conserva a l'església la imatge de la '''Mare de Déu de la Canal''', molt restaurada però originària del segle XIV. Prové d'una capelleta que hi havia al Portal Nou de la muralla, on es va col·locar. D'aquí va passar a l'església de Sant Sebastià i, el 1911, a Sant Jaume. Hi ha dos quadres de la primera meitat del segle XVI, de factura mediocre, amb la Nativitat i l'Epifania. == Referències == {{referències\|refs= <ref name="ipac">{{ref-web \| url=http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=40383 \| títol=Església de Sant Jaume \| obra=Inventari del Patrimoni Arquitectònic \| consulta=2 desembre 2017 \| editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref> }} == Enllaços externs == {{commonscat\|Església de Sant Jaume de Barcelona\|Església de Sant Jaume}} ~~{{Commonscat}}~~ * {{ref-web \| url=http://w123.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=620&id.districte=01 \| títol=Església de Sant Jaume \| obra=Cercador Patrimoni Arquitectònic \| editor= Ajuntament de Barcelona}} {{ORDENA:Esglesia De Sant Jaume Barcelona}} [[Categoria:Patrimoni monumental del Barri Gòtic]] [[Categoria:Barri del Call i Sant Felip Neri]] [[Categoria:Orde dels Trinitaris]] ~~[[Categoria:Monuments d'interès local del Barri Gòtic]]~~ [[Categoria:Esglésies neogòtiques de Barcelona]] [[Categoria:Esglésies renaixentistes de Barcelona]]

Església de Sant Jaume (Barcelona): diferència entre les revisions