Temple d'August de Barcelona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m referències|2 --> referències |
Cap resum de modificació |
||
Línia 14:
El '''temple d'August de Barcelona''' fou un [[temple romà]] dedicat al [[culte imperial]] a [[August]], bastit a [[Bàrcino]], [[colònia romana|colònia]] fundada amb el permís d'August, que seria amb el pas del temps la ciutat de [[Barcelona]]. Fou la part central del [[fòrum]] al cim del [[mont Tàber]]. Fou enderrocat pel pas del temps i a finals del {{segle|XIX|s}} se'n van trobar tres columnes<ref>{{ref-web|url= http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2047 |títol= Columnes del temple romà | consulta=2 desembre 2010 |obra= poblesdecatalunya.cat | editor= |data= |llengua= }}</ref> en les obres de construcció de la seu del [[Centre Excursionista de Catalunya]]. Una quarta es trobava exposada a la [[plaça del Rei]] de la ciutat comtal i fou incorporada al conjunt que es pot visitar. És probable que s'iniciés la construcció del temple en època de [[Tiberi]], que fou qui instituí el culte a August.
== Descripció ==
Segons relata [[Josep Puig i Cadafalch]], l'arquitecte [[Antoni Celles]] hauria redactat una memòria descriptiva i un plànol de la planta del temple efectuats en diverses excavacions el [[1830]], pagades per la [[Junta de Comerç de Barcelona]]. Sembla que la hipòtesi que el temple era dedicat a August és reafirmada pel mateix Puig i Cadafalch, que també el descriu com de tipus [[perípter]] i [[hexàstil]], amb onze columnes a cada ala comptant-hi les cantoneres, sis a la part frontal i sis més al ''[[posticum]]''. El conjunt estaria alçat en un [[pòdium]] d'un terç de l'alçada de les columnes.▼
La casa del número 10 del carrer del Paradís, seu del Centre Excursionista de Catalunya, és un edifici d'època [[arquitectura gòtica|gòtica]]. Al seu interior es conserven quatre columnes corínties de l'únic temple conegut de la Barcino romana. Aquest temple, suposadament dedicat a August, s'erigia al punt més alt de la ciutat romana, en el que els documents medievals anomenen "Mons Taber" (el lloc més alt del qual es assenyalat per una roda de molí col·locada al paviment del carrer del Paradís, davant de la porta de l'edifici), i en un dels costats del fòrum, que podria correspondre aproximadament a l'actual plaça de Sant Jaume.<ref name="ipac"/>
<ref>{{ref-llibre|cognom= Puig i Cadafalch|nom= J. |enllaçautor= Josep Puig i Cadafalch|cognom2= de Falguera|nom2= A. |enllaçautor2= Antoni de Falguera|cognom3= Goday |nom3= J. |enllaçautor3= José Goday y Casals|títol= L'arquitectura romana a Catalunya|url= http://books.google.cat/books?id=Furoxioe_dkC&hl=ca&source=gbs_slider_cls_metadata_2_mylibrary |edició=2a ed.| editorial= [[Institut d'Estudis Catalans]]. Institut històrico-arqueològic|lloc= |data= 1934 |pàgines= pàgs. 95-99 |isbn= |ref= }}</ref>▼
El conjunt és avui format per quatre columnes estriades, amb [[capitell]]s [[ordre corinti|corintis]], de factura tosca, i entaulament. Les columnes formarien part d'un temple hexàstil i perípter, és a dir, que estava rodejat de columnes i en tenia sis a la part frontal.<ref name="ipac"/>
L'any 1850 en enderrocar una casa del carrer de la Llibreteria es malmeteren dues columnes, amb els fragments restants se'n va refer una destinada al museu lapidari però per problemes d'espai es deixà a la plaça del Rei, a la intempèrie, fins que es reintegrà amb les altres tres columnes conservades al seu lloc original.<ref name="ipac"/>
== Història ==
L'existència d'aquestes columnes és documentada des del segle XIV i, amb més certesa, des del segle XV. Diversos autors s'hi referiren, i en donaren les interpretacions més variades, des de les que consideraven que formaven part de la tomba del llegendari rei Hispan, de la d'Hèrcules o d'Ataülf, fins a les que les feien part d'un aqüeducte que portava aigua a la ciutat. Segons d'altres opinions, les columnes pertanyien a un temple que la tradició considerava dedicat a Hèrcules.<ref name="ipac"/>
Els estudis i excavacions realitzats el segle XVIII per l'arquitecte Celles i Azcona el portaren a la conclusió que era un temple hexàstil (és a dir, que tenia sis columnes a la part frontal) i perípter (amb columnes entorn de la cel·la), de 17'5 m per 44 m, i que atribuí erròniament als cartaginesos. Puig i Cadafalch i Agustí Duran i Sanpere el van situar en els darrers temps de la República, o més versemblantment, en els primers anys de l'Imperi.<ref name="ipac"/>
Donat que la Barcino romana neix, segons que es pot assegurar a partir de diverses troballes arqueològiques, en temps d'August, el temple no pot ser anterior a aquesta data. L'estudi estilístic de les columnes i la situació del temple, que possiblement fa part de la primera ordenació urbana de la ciutat, fan pensar que la seva cronologia s'ha de situar a inicis del segle I dC. S'ha suposat que estigué dedicat a August com succeí en d'altres ciutats romanes fundades en la mateixa època.<ref name="ipac"/>
Se sap que el segle passat se'n conservaven més columnes. El 1850, en enderrocar una casa del carrer de la Llibreteria, se'n malmeteren dues, amb els fragments de les quals se'n va refer una, destinada al museu lapidari instasl.lat a la Capella de Santa Àgata, però que per les seves dimensions massa grans, va caldre deixar a la intempèrie, a la plaça del Rei.<ref name="ipac"/>
L'any 1906, tot l'edifici del carrer del Paradís 10 fou restaurat per l'arquitecte Domènech i Montaner. El 1929 es trobà alguns fragments de [[cornisa]] a la casa dels Canonges. El 1956, la columna de la plaça del Rei fou instal.lada amb les altres, conservades "in situ" al lloc on es troba actualment.<ref name="ipac"/>
== Història ==
[[Fitxer:08 Columna del Temple d'August, c. Paradís.JPG|thumb|esquerra|Detall d'una de les columnes]]
L'existència d'aquestes columnes és documentada des del {{segle|XIV}} i, amb més certesa, d'ençà el segle XV. Diversos autors s'hi referiren, i en donaren les interpretacions més variades, des de les que consideraven que formaven part de la tomba del llegendari rei Hispan, de la d'[[Hèrcules]] o d'[[Ataülf]], fins a les que les feien part d'un aqüeducte que portava aigua a la ciutat. Segons altres opinions, les columnes pertanyien a un temple que la tradició considerava dedicat a Hèrcules. Els estudis i excavacions realitzats el {{segle|XVIII}} per l'arquitecte [[Antoni Celles i Azcona]] el portaren a la conclusió que era un temple [[hexàstil]] (és a dir, que tenia sis columnes a la part frontal) i [[perípter]] (amb columnes a l'entorn de la cel·la), de 17,5 m per 44 m, i que atribuí erròniament als cartaginesos. Puig i Cadafalch i [[Agustí Duran i Sanpere]] el van situar en els darrers temps de la [[República Romana|República romana]], o més versemblantment, en els primers anys de l'[[Imperi Romà|Imperi romà]]. Atès que la Barcino romana neix, segons que es pot assegurar a partir de diverses troballes arqueològiques, en temps d'August, el temple no pot ser anterior a aquesta data. L'estudi estilístic de les columnes i la situació del temple, que possiblement fa part de la primera ordenació urbana de la ciutat, fan pensar que la seva cronologia s'ha de situar a inicis del {{segle|I}} dC. S'ha suposat que estigué dedicat a August, com succeí en altres ciutats romanes fundades en la mateixa època.<ref name="patmapa">{{ref-web| url= http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_21 | títol=Temple Romà | obra=Pat.mapa: arquitectura | consulta=12 desembre 2012 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>
▲Segons relata [[Josep Puig i Cadafalch]], l'arquitecte [[Antoni Celles]] hauria redactat una memòria descriptiva i un plànol de la planta del temple efectuats en diverses excavacions el [[1830]], pagades per la [[Junta de Comerç de Barcelona]]. Sembla que la hipòtesi que el temple era dedicat a August és reafirmada pel mateix Puig i Cadafalch, que també el descriu com de tipus [[perípter]] i [[hexàstil]], amb onze columnes a cada ala comptant-hi les cantoneres, sis a la part frontal i sis més al ''[[posticum]]''. El conjunt estaria alçat en un [[pòdium]] d'un terç de l'alçada de les columnes.
▲<ref>{{ref-llibre|cognom= Puig i Cadafalch|nom= J. |enllaçautor= Josep Puig i Cadafalch|cognom2= de Falguera|nom2= A. |enllaçautor2= Antoni de Falguera|cognom3= Goday |nom3= J. |enllaçautor3= José Goday y Casals|títol= L'arquitectura romana a Catalunya|url= http://books.google.cat/books?id=Furoxioe_dkC&hl=ca&source=gbs_slider_cls_metadata_2_mylibrary |edició=2a ed.| editorial= [[Institut d'Estudis Catalans]]. Institut històrico-arqueològic|lloc= |data= 1934 |pàgines= pàgs. 95-99 |isbn= |ref= }}</ref>
Se sap que el segle passat se'n conservaven més columnes. El 1850, en enderrocar una casa del carrer de la Llibreteria, se'n malmeteren dues, amb els fragments de les quals se'n va refer una, destinada al museu lapidari instal·lat a la [[capella de Santa Àgata]], però que per les seves dimensions massa grans, va caldre deixar a la intempèrie, a la [[plaça del Rei]]. L'any 1906, tot l'edifici del carrer del Paradís, 10 fou restaurat per l'arquitecte [[Domènech i Montaner]]. El 1929, es trobà alguns fragments de cornisa a la [[casa dels Canonges]]. El 1956, la columna de la plaça del Rei fou instal·lada amb les altres, conservades ''in situ'' al lloc on es troba actualment.<ref name="patmapa"/>
== Vegeu també ==
* [[Arquitectura de Barcelona]]
== Referències ==
<ref name="ipac">{{ref-web | url=http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=21 | títol=Temple d'August de Barcelona | obra=Inventari del Patrimoni Arquitectònic | consulta=2 desembre 2017 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>
▲{{referències}}
}}
== Bibliografia ==
Linha 34 ⟶ 53:
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Temple of Augustus (Barcelona)|Temple d'August de Barcelona}}
* {{ref-web | url=http://w123.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=318&id.districte=01 | títol=Temple d'August de Barcelona | obra=Cercador Patrimoni Arquitectònic | editor= Ajuntament de Barcelona}}
* {{ref-web | url=http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/jaciments?articleId=HTTP://ARQUEODADA_JACIMENT_12459 | títol=Temple d'August de Barcelona | obra=Pat.mapa: Jaciments | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}
* [http://museuhistoria.bcn.cat/ca/node/4 MUHBA, temple d'August].
* [[hdl:2117/81701|Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Columnes del Temple d'August]]
Linha 46 ⟶ 68:
[[Categoria:Bàrcino]]
[[Categoria:Edificis romans de Catalunya]]
[[Categoria:Patrimoni monumental del Barri Gòtic]]
| |||