Italià: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 43:
Es debat si les parles del nord constitueixen una única llengua, o bé dues: d'una banda, el padà (o [[gal·loitàlic]]), compost per [[piemontès]], [[llombard]], [[lígur]] i [[emilià-romanyol|emilano-romanyol]]; de l'altra, el [[vènet]]. Pel que fa al sud, hi ha motius per a postular l'existència de dues llengües prou caracteritzades: el [[napolità]] i el [[sicilià]]. L'italià, doncs, fóra el que queda enmig, i vindria a coincidir amb el terç central de la Península Itàlica (amb Còrsega), tot i que --de manera força discutible-- alguns lingüistes qüestionen, fins i tot, la italianitat del romanesc, parla pròpia de Roma i del Laci. El cors, en tot cas, és una de les formes d'italià més properes a l'estàndard.
La llengua italiana pròpiament dita seria constituïda, doncs, pels dialectes següents:
* '''[[cors]]''' ''(corso)'', amb [[Bastia]] i [[Ajaccio]], i incloent-hi el [[gal·lurès]] i el [[sassarès]] de l'extrem septentrional de Sardenya;
* '''[[toscà]]''' ''(toscano)'', amb [[Florència]], [[Siena]], [[Massa]], [[Carrara]], l'illa d'[[Elba]], etc.;
* '''[[umbro-marquesà]]''', compost de
** '''[[marquesà central''' (''marchigiano centrale''),<ref>El [[marquesà septentrional]] s'inscriu en el [[gal·loitàlic|padà]] ([[emilià-romanyol|emiliano-romanyol]]); el [[marquesà meridional]], en el [[napolità]]. El terme ''marquesà'', doncs, que no és tradicional sinó atribuït per la dialectologia, no denota cap dialecte clarament definit, sinó merament el 'conjunt de les parles de la regió administrativa de les Marques'.</ref> amb [[Ancona]] i [[Macerata]];
** '''[[umbre]]''' ''(umbro)'', amb [[Perusa]], [[Orvieto]], [[Terni]], [[Viterbo]], etc.;
* ''[[lacià]]''(''laziale''), compost de
** '''[[romanesc]]''' ''(romanesco)'', amb [[Roma]], etc.;
** '''[[lacià centro-septentrional]]''' ''(laziale centro-settentrionale)'', amb [[Frosinone]], [[Latina]], etc.;
* '''[[sabí]]''' ''(sabino)'', amb [[Rieti]], [[L'Aquila]], etc.
Aquesta realitat, sorprenent per al públic no avesat, s'explica per motius sociolingüístics i polítics de persistència multisecular.
| |||