Pati Llimona: diferència entre les revisions

4 octets eliminats ,  fa 4 anys
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
(Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors)
El casal gòtic dels Marc fou bastit cap al segle XIV sobre el parament i una de les torres de la muralla romana (número 36) ampliant la superfície cap a l'interior mitjançant una estructura porxada. També es construí a l'interior un cos perpendicular, que dóna a l'edifici una característica planta en forma de L.<ref name="ipac"/>
 
Aquest conjunt edificatori fou adquirit el 1387 per Ponç de Gualbes. A l'accíó d'aquesta família es deu l'ampliació i entrandiment del primitiu casal al llarg dels segels posteriors. <ref name="ipac"/>
 
Cap al segle XV, l'edifici va ser objecte d'algunes reformes, una de les més importants va ser la que afectà la façana del pati, on es va construir la [[tribuna]] a sobre de [[permòdol|permòdols]] esglaonats i esculpits amb bustos humans, amb un estil que alguns historiadors relacionen amb l'obra de l'escultor gòtic Jordi de Déu. Gallardo en referís l'any 1934 una restauració d'aquesta banda de la finca que afectà també a l'esmentada tribuna. <ref name="ipac"/>
 
Al segle XVI Joan Bonaventura Gualbes comprarà a Isabel Joan Caldes el pati i la casa contigua i aleshores, mitjançat una donació de Magi Matheu, fuster, adquirirà els altres habitatges veïns per tal de fer arribar l'espai habitable fins al carrer del Regomir. Una part d'aquest nou casal esdevindrà, el 1530, [[capella (arquitectura)|capella]] sota l'advocació de Sant Cristòfol. <ref name="ipac"/>
 
Aquest palau romandrà en poder dels Gualbes fins que el darrer descendent per línia masculina, en testar, el llegarà a la comunitat de la parròquia de Sant Just i Pastor de Barcelona. El 1779 aquesta comunitat fa l'establiment de tota aquesta propietat -juntament amb la caseta annexa a la capella- a Thomas Llimona, comerciant de la ciutat.<ref name="ipac"/>
Es podria apuntar als segles XVIII i XIX com el període de reformes més rellevants des del punt de vista de la configuració actual de la finca. És en aquest moment quan la casa s'amplià amb un nou cos cap a l'interior i altres construccions, fins arribar al carrer Regomir. També es reorganitzà l'espai interior, dividint les grans sales de la casa [[arquitectura gòtica|gòtica]] en dues plantes i remodelant la façana, que es recobrí de nou i es decorà amb [[esgrafiat|esgrafiats]]. També es construeix un corredor a sota del cos perpendicular.<ref name="ipac"/>
 
No obstant però, més enllà de la importància i vàlua històrico-arquitectònica de la finca, no es pot obviar el fet que és precisament en la seva parcel·la on es localitza el testimoni de la porta sud-est de la muralla romana de la ciutat de Barcelona. L'origen d'aquesta porta es remunta al segle I tot estant modificada al segle IV amb motiu de la construcció de la nova muralla. La porta es va conservar com un únic pas (dels tres que en origen tenia) amb un gran arc, fins l'any 1868, dit arc va desaparèixer amb motiu de l'enderroc de la finca a la que s'adossava a l'altra banda del carrer Regomir. <ref name="ipac"/>
 
En el decurs de les tasques de rehabilitació de la casa Pati Llimona, portades a terme al 1989 per Ignasi de Solà Morales, es va realitzar la troballa d'un dels passos de l'antiga porta decumana, concretament el de vianants. Aquesta estructura que va quedar amagada per les reformes al llarg del temps és avui dia visible des del carrer Regomir.<ref name="ipac"/>
564.738

modificacions