Revisió del 12:55, 7 des 2017 modifica Macondo (discussió \| contribucions) Autopatrullats 20.395 edits →‎En el Govern ← Edició anterior		Revisió del 13:08, 7 des 2017 modifica desfés Macondo (discussió \| contribucions) Autopatrullats 20.395 edits →‎En el Govern Edició següent →
Línia 68: La [[Legislatura Constituent d'Espanya]] començà el [[19 de juny]] de 1977. UCD pogué governar a causa del suport parlamentari i al consens establert tant amb [[Alianza Popular\|AP]] com amb el [[Partit Socialista Obrer Espanyol\|PSOE]] i el [[Partit Comunista d'Espanya\|PCE]]. Les noves Corts foren inaugurades el [[22 de juliol]]. El nou govern, amb [[Adolfo Suárez González]] de president, diversos independents i Fernando Abril Martorell com vicepresident, vindria a culminar el procés de [[Transició Espanyola]] desenvolupat en el país després de la mort de Francisco Franco al ser un dels principals partits impulsors de la [[Constitució espanyola de 1978\|Constitució de 1978]]. Tingué entre les seves files a 3 dels 7 [[Pares de la Constitució\|ponents constitucionals]]: [[Gabriel Cisneros Laborda\|Gabriel Cisneros]], [[Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón]], i [[José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo]]. En les [[Eleccions generals espanyoles de 1979\|eleccions generals de març de 1979]] ~~va tornar~~tornà a guanyar les eleccions amb [[majoria simple,]] i ~~obtenint~~obtingué 6.268.593 vots (34,8%) i 168 [[Congrés dels diputats\|diputats]]. Així mateix en aquestes eleccions ~~va obtenir~~obtingué majoria absoluta en el [[Senat d'Espanya\|Senat]] amb 118 senadors. D'aquesta manera, la [[I Legislatura d'Espanya]] (o II, si incloguéssim en el compte la Constituent), ~~va començar~~començà l'[[1 de març]] de [[1979]], amb un nou Govern presidit per Adolfo Suárez i amb [[Manuel Gutiérrez Mellado]] i [[Fernando Abril Martorell]] en ell, que ~~va comptar~~comptà amb el ~~recolzo~~recolzament en la investidura d'AP. Així mateix UCD va guanyar les eleccions municipals d'aquest mateix any obtenint l'ajuntament en 20 capitals de província però no en les grans ciutats on les esquerres varen assolir les alcaldies; també va guanyar les eleccions a la Diputació Foral de Navarra. Després de les [[Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980\|eleccions]] al [[Parlament de Catalunya]] de 1980, en les quals el seu referent a Catalunya, [[Centristes de Catalunya-UCD]], va obtenir 18 diputats, va donar Jordi Pujol com a President de la Generalitat de Catalunya. Aquest mateisx any el llavors ministre de Cultura, Manuel Clavero Arévalo, abandonà el partit per la negativa de UCD a donar suport l'autonomia històrica d'[[Andalusia]], fundant Unitat Andalusa. Així mateix el llavors ministre de Treball i Assumptes Socials Rafael Calvo Ortega es converteix en secretari general del partit i Leopoldo Calvo-Sotelo en vicepresident 2º del Govern. Al gener de [[1982]] se celebra l'II Congrés de UCD on Agustín Rodríguez Sahagún s'imposa en la votació a Landelino Lavilla com a [[president]] del partit, càrrec que ostenta fins a novembre d'aquest any quan li substitueix Leopoldo Calvo-Sotelo. === Legislatura Constituent ===

Unió de Centre Democràtic: diferència entre les revisions