Així mateix l'UCD guanyà les [[Eleccions municipals espanyoles de 1979|eleccions municipals d'aquest mateix any]] i obtingué l'ajuntament en 20 capitals de província, però no en les grans ciutats, on les esquerres assoliren les alcaldies. També guanyà les eleccions a la [[Diputació Foral de Navarra]]. Després de les [[Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980|eleccions]] al [[Parlament de Catalunya]] de [[1980]], en les quals el seu referent a Catalunya, [[Centristes de Catalunya-UCD]], obtingué 18 diputats, recolzà Jordi Pujol com a President de la Generalitat de Catalunya.
AquestEl mateix[[16 anyde elgener]] llavorsde 1980, el ministre de Cultura, [[Manuel Clavero Arévalo]], abandonà el partit per la negativa de d'UCD a donar suport a l'«autonomia històrica d'[[Andalusia]]», fundanti Unitatfundà AndalusaUnidad Andaluza.<ref>{{ref-publicació |url=http://elpais.com/diario/1980/04/30/espana/325893613_850215.html |títol=Clavero abandona el grupo parlamentario de UCD |publicació=El País |data=30 abril 1980 |consulta=25 marzo 2016}}</ref> Així mateix el llavors ministre de Treball i Assumptes Socials Rafael Calvo Ortega es converteix en secretari general del partit i Leopoldo Calvo-Sotelo en vicepresident 2º del Govern. Al gener de [[1982]] se celebra l'II Congrés de UCD on Agustín Rodríguez Sahagún s'imposa en la votació a Landelino Lavilla com a [[president]] del partit, càrrec que ostenta fins a novembre d'aquest any quan li substitueix Leopoldo Calvo-Sotelo.
