Regió d'Ístria: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 55:
Encara hi hagué dues altres comunitats nacionals presents a Ístria, però que foren absorbides pels pobles veïns abans del segle XX:
* ''[[morlac]]s'', de llengua romanesa, però no relacionats directament amb els istroromanesos. Els d'Ístria, com els de Croàcia i Bòsnia-
* ''[[istroalbanesos]]'', un grup d'albanesos atrets per la repoblació promoguda per la República de Venècia. Residien entorn de Poreč. L'albanès s'hi extingí a finals del segle XIX, substituït pel serbocroat.
Línia 76:
== Història moderna ==
Amb la liquidació de la República de Venècia, l'[[Ístria veneciana]] va passar a [[Àustria]] el [[1797]] pel [[tractat de Campo Formio]].
Fou ocupada per França el [[19 de novembre]] de [[1805]], i per la [[Pau de Presburg]] fou cedida a [[França]] i unida al [[regne napoleònic d'Itàlia]] de l'[[1 de maig]] de [[1806]] al [[1809]], com a departament d'Ístria, que formà des del [[1808]] un ducat concedit al mariscal Bessières.
El [[14 d'octubre]] de [[1809]] Napoleó va unir l'Ístria, Trieste i Gorízia a les [[Províncies Il·líriques]] tot formant-hi dues províncies, Trieste i Gorízia. El 15 d'abril de 1811 va formar la [[intendència d'Ístria]], una provincia de l'Imperi que del 30 de juny del 1811 al 18 de setembre de 1881 fou dividida en dos districtes militars, Capodistria i Rovigno.
La intendencia fou ocupada a finals de 1813 pels austriacs, els quals van entrar a Trieste el [[30 de maig]] de [[1814]]. Àustria va dividir el territori en els districtes de Trieste i [[Fiume]]. El [[Congrés de Viena]] els va reconèixer la possessió i es va constituir (1816) en part del nominal [[Regne austríac d'Il·líria]]. El [[1849]] es va constituir la [[província d'Ístria]] amb una dieta provincial.
En aquest període s'hi constatà la densa majoria demogràfica eslava (eslovena i croata). Els presumptes italians en realitat eren vènets, i tan sols eren presents en zones costaneres, amb majoria relativa en algunes ciutats voltades de ruralia eslavòfona. Com a mecanisme compensatori davant la realitat minoritària dels presumptes "italians", una certa historiografia nacionalista italiana ha bastit la idea que, posats a reconèixer que són efectivament minoria, es deu a males arts de l'enemic hereditari: Àustria hauria afavorit el poblament d'eslaus (eslovens i croats) per por de l'irredemptisme italià.
Al final de la [[Primera Guerra Mundial]] ([[tractat de Saint-Germain-en-Laye]] del [[1919]]) Ístria va passar a Itàlia, que, com als altres territoris annexats, de seguida hi imposà l'italià i engegà una persecució brutal contra les llengües i cultures de la majoria autòctona, eslovè al nord i croat a la major part de la península; persecució que, tot seguit, el règim feixista duria al paroxisme.
El [[1943]] fou ocupada pels alemanys, però reconquerida pels iugoslaus el [[1945]], en què passà sota control britànico-estatunidenc. Com en altres regions ocupades per Itàlia d'ençà 1919, els partisans eslovens i croats engegaren una venjança general contra els vènets, percebuts com a "italians", els quals identificaven amb el feixisme i culpaven col·lectivament de complicitat amb les brutalitats del règim d'ocupació i la política d'italianització forçada.
Al final de la guerra ([[1945]]) la major part d'Ístria fou assignada a Iugoslàvia, mentre que l'extrem septentrional de la costa es constituí en Territori Lliure de Trieste, dividit al seu torn en Zona A (d'administració aliada) i Zona B (d'administració iugolava). Als territoris assignats a Iugoslàvia es produí l'èxode de gran part de la població vèneta; unes tres-centes mil persones, segons fonts italianes per contrastar. Els fets més dramàtics es van produir a Pola, evacuada per 28000 dels seus 32000 habitants, alguns dels quals es van emportar fins i tot els taüts amb les restes dels avantpassats.
El [[1954]] el Territori Lliure de Trieste es dissolgué, amb la Zona A (Trieste i Muggia incloses) incorporada a Itàlia (on formà l'actual província de Trieste) i la Zona B incorporada a Iugoslàvia.
== Bibliografia ==
| |||