Regió d'Ístria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 84:
La intendencia fou ocupada a finals de 1813 pels austriacs, els quals van entrar a Trieste el [[30 de maig]] de [[1814]]. Àustria va dividir el territori en els districtes de Trieste i [[Fiume]]. El [[Congrés de Viena]] els va reconèixer la possessió i es va constituir (1816) en part del nominal [[Regne austríac d'Il·líria]]. El [[1849]] es va constituir la [[província d'Ístria]] amb una dieta provincial.
 
En aquest període s'hi constatà la densa majoria demogràfica eslava (eslovena i croata). Els presumptes italians en realitat eren vènets, i tan sols eren presents en zones costaneres, amb majoria relativa en algunes ciutats voltades de ruralia eslavòfona. Com a mecanisme compensatori davant la realitat minoritària dels presumptes "italians", una certa historiografia nacionalista italiana ha bastit la idea que, posats a reconèixer que són efectivament minoria, es deu a males arts de l'enemic hereditari: Àustria hauria afavorit el poblament d'eslaus (eslovens i croats) per por de l'irredemptisme italià. Mentrestant, la política de desenvolupament comercial que impulsaven les autoritats habsbúrgiques determinà indirectament una considerable expansió territorial del vènet, que substituí el [[furlà]] a Trieste i MuglieMuggia a cavall dels segles XVIII i XIX, així com l'[[istriot]] a Pula a partir de mitjans segle XIX.
 
Al final de la [[Primera Guerra Mundial]] ([[tractat de Saint-Germain-en-Laye]] del [[1919]]) Ístria va passar a Itàlia, que, com als altres territoris annexats, de seguida hi imposà l'italià i engegà una persecució brutal contra les llengües i cultures de la majoria autòctona, eslovè al nord i croat a la major part de la península; persecució que, tot seguit, el règim feixista duria al paroxisme (amb istriots i istroromanesos com a víctimes afegides).