Diferència entre revisions de la pàgina «Cultura de Hallstatt»

m
poso seccions en un article molt desgavellat...
m
m (poso seccions en un article molt desgavellat...)
La cultura de Hallstatt rep aquest nom pel poblat així anomenat, a [[Àustria]], característic de l'època. Les novetats aportades per aquesta civilització són l'ús intensiu del ferro, conegut a Europa des del final de l'[[Edat del bronze]], però no usat més que rarament.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.280|llengua=castellà|consulta = 1 de desembre de 2014}}</ref>
 
== Història ==
Els emigrants europeus (de llengua indoeuropea) representants de la cultura de Hallstatt van aportar un tipus peculiar de mos de cavall que després es va estendre fins i tot més (s'han efectuat troballes en [[Bèlgica]]). Les seves influències culturals es van concretar en la introducció de mètodes de doma i munta de cavall, la difusió de l'espasa de ferro i una nova tècnica de combat a cavall; i sobretot existia en els pobles traci-cimmeris una casta aristocràtic-feudal de cavallers (es localitzen tombes de gran riquesa amb armes, joies, muntures i tot d'alt valor artístic) que cada vegada es farà més poderosa (en les tombes d'una època al voltant del 600 aC es localitzen també luxosos carros de quatre rodes i carros de combat de dues rodes).
 
Encara que els seus establiments són permanents sembla que després d'una o dues generacions en un mateix assentament es traslladaven a un altre lloc, potser per l'augment de la població, o per causes comercials, creant-se grups culturals similars.
 
== Restes arqueològiques ==
Les troballes permeten sovint distingir diferències de matisos que podrien indicar un origen "nacional" o "tribal" divers, quan no són d'ordre cronològic.
 
S'han estudiat detingudament les necròpolis del període de Hallstatt, gairebé totes les quals han estat localitzades casualment (ja que cap indicació permet fixar la seva localització). Les tombes són poc espectaculars. El difunt era cremat i les seves cendres i els ossos, conservats després de la incineració, s'introduïen en una urna de fang, semblant a una olla, a vegades al costat d'objectes personals. Una tapa tancava l'urna i aquesta s'enterrava amb ofrenes al seu voltant col·locades en urnes més petites que contenien menjar, aigua i objectes dels quals sols s'han conservat els de metall. L'enterrament es feia en un sot no molt profund (menys d'un metre) on es col·locaven les urnes, i el sot era cobert per una pedra aplanada, sobre la qual es tirava terra fins a cobrir-la. Les tombes es localitzen pròximes l'una a l'una altra i el conjunt forma una necròpolis coneguda per Camps d'Urnes (primitivament va ser anomenada pels prehistoriadors alemanys Urnenfeldern). Quan es produïa la mort de dues persones familiars eren enterrats en el mateix sot, en urnes separades, si ben també és possible que les tombes en les quals s'observen aquests dobles o múltiples enterraments tinguessin un caràcter familiar on una família anava enterrant als seus morts durant un cert temps. Prop de les necròpolis se situava el Ustrinium, un espai pla de pedra on es cremaven els cadàvers.
 
== Cultura ==
Estant associades les pràctiques funeràries a les creences religioses, no cal dubtar que la nova religió, desconeguda avui dia, es va imposar progressivament a les poblacions locals que, després del 600 aC, ja s'havien celtitzat en l'aspecte religiós, i practicaven també la incineració, sense que es coneguin altres elements de les pràctiques religioses adoptades, ni quins aspectes de l'antiga religió van poder sobreviure en èpoques posteriors.
 
Els celtes eren monògams, bons genets i aficionats a la caça. Practicaven balls freqüentment. L'agricultura assumia a vegades un caràcter de pràctica col·lectiva. A banda de l'agricultura practicaven també la ramaderia, i potser havia també grups guerrers.
 
== Aspecte físic ==
Els celtes eren parcialment [[dolicocèfal]]s, però poc acusadament, mentre una altra part eren [[braquicèfal]]s de gran capacitat cranial. Eren alts, esvelts, de cabells rossos, castanys o rogencs, (encara que amb percentatges apreciables de morenos), ulls grisos, verds o de tons clars i de faccions més aviat agudes. El celta clàssic correspon a un home de bona estatura, cabell castany o ros, ulls verdosos, gran capacitat cranial, braquicèfal, front ampla i plena i el crani anterior poc desenvolupat. El tos s'acosta a la vertical i les eminències superciliars estan molt desenvolupades. L'angle parietal és sovint negatiu. La cara és eixamplada en relació amb el crani. Els seus pòmuls són marcats i apartats, i la seva mandíbula inferior quadrada. La cara és rectangular i aixafada. El seu nas és poc sortint i la fossa nasal del crani té el revers lleugerament còncau i l'extrem aixecat. El cap en conjunt és gran, mentre el coll és estret.
 
== A la Península Ibèrica ==
Com tribus celtes establertes a la Península, coneixem als [[Berons]] i [[Pelendons]] (establerts cap al 700 aC), els [[Sefes]], [[Lugons]] i [[Vetons]] (arribats cap al 600 aC), i els belgues o Gals (arribats cap al 500 aC).
 
98.952

modificacions