Mesquita de Còrdova: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
he introduit un espai entre dues paraules juntes
Contingut canviat per « * Martín de la Fuente. . {{Commonscat}} {{Autoritat}} {{ORDENA:Mesquita De Cordova}} Categoria:Art d'Al-Àndalus Categoria:Catedrals d'Espanya Cate...».
Etiquetes: Substitució editor visual
Línia 1:
{{Infotaula edifici
| imatge = Interior de columnes de la Mesquita de Còrdova.jpg
|mida_imatge =
|peu =
|nom = Mesquita de Còrdova
|tipus_edifici = [[mesquita]] / [[catedral]]
|arquitectes =
|arquitecte =
|començament = 785
|consagracio =
|acabament = 788
|cronologia =(ampliacions: 833, 855, 962 - 966 i 987)
|localitzacio = [[Còrdova]]
|estil = [[art islàmic]]
|material = pedra i maons
|sistema_constructiu = [[arquitrau|arquitravat]] i [[volta]]t
|llargada = 178
|amplada = 125
|img_planta = Mezquita planta antes 1236.jpg
|}}
La '''mesquita de Còrdova''', convertida des del [[segle XIII]] en la '''catedral de Còrdova''', és el monument més important de l'art andalusí. Va ser declarada [[Patrimoni de la humanitat]] per la UNESCO el 1984. El seu arquitecte és desconegut, però se sap que la [[mesquita]] fou construïda entre el [[785]] i el [[788]] sota el regnat d'[[Abd-ar-Rahman I]] a partir d'una [[Església (arquitectura)|església]] cristiana del[[segle V]], la basílica de Sant Vicenç Màrtir, a la ciutat andalusa de [[Còrdova]]. Més tard, [[Abd-ar-Rahman II]], [[Al-Hàkam II]] i[[Almansor]] hi van seguir amb les reformes per convertir-la en mesquita, unes reformes que daten del [[833]], del [[855]], entre el [[962]] i el [[966]] i, finalment, del [[987]]. L'edifici està en un perfecte estat de conservació, tot i que al [[segle XVI]] s'hi va construir una catedral cristiana a la part central i el [[minaret]] es convertí en un [[campanar]] cristià.
 
La mesquita de Còrdova representa una meravella per al conjunt de la [[història de l'art]]; és la tercera mesquita més gran del món, després de la mesquita de la [[Meca]] i de [[Casablanca]], i va servir de model per a totes les construccions posteriors en l'àmbit de l'[[Islam]] occidental. Erigida a començament del [[segle VIII]], en plena esplendor islàmica, la mesquita mostra la importància econòmica, política i cultural de què disposava la ciutat en l'època a tota la península Ibèrica, i el domini, per part dels musulmans, de gairebé la totalitat dels antics regnes visigots.
 
== Arquitectura ==
L'estil de la mesquita és el de l'[[art islàmic]], i dins d'aquest, l'anomenat ''[[art emiral i califal]]'', el qual constitueix la primera etapa de l'art musulmà a l'[[Àndalus]]. Aquest estil correspon amb el domini del llinatge dels [[omeies]]; s'identifica per la planta, la superposició dels suports i dels arcs, l'alternança de [[dovelles]], columnes, [[arcs de ferradura]] i l'ús de [[Contrafort|contraforts]] exteriors.
 
Aquesta mesquita, però, va rebre moltes influències d'altres mesquites del [[nord d'Àfrica]] i de l'arquitectura romana, de la qual va copiar el sistema ornamental. De fet, la mesquita de Còrdova pretenia ser una còpia de la mesquita de Damasc, adaptada a les necessitats dels ciutadans cordovesos. La funció de la mesquita, per la seva banda, era clarament religiosa, tot i que, alhora, disposava d'una finalitat política amb les seves oracions.
 
La sala d'oració, o ''[[haram]]'', que està formada per un bosc de 514 columnes, utilitza el sistema constructiu de [[Arquitravat|l'arquitravat]] i el[[Volta|voltat]]. L'interior disposa d'una il·luminació adequada gràcies a la gran alçada que aconsegueix el nivell de l'edifici. Les columnes, que tenien una llargada força reduïda en comparació amb el conjunt arquitectònic, disposaven, sobre seu, de dues arcades superposades amb les quals es pogué arribar als 11,5 [[metres]] de la mesquita. Aquestes dues arcades –de fet,[[arcs de ferradura]] que tenen la funció de [[contrafort]]- s'aixequen sobre una [[pilastra]] i permeten establir un segon nivell d'arcs de mig punt més amples. Els arcs estan formats de pedra blanca i de [[Maó (construcció)|maó]] roig i el sostre és de fusta.
 
El motiu de la curta alçada de les columnes és el següent: els materials utilitzats per a construir el primer edifici, el d'Abd-ar-Rahman I, foren [[Fust|fusts]] de [[granit]], [[jaspi]] i [[marbre]] que provenien d'altres edificis més antics construïts pels [[Imperi romà|romans]] i els [[visigots]], i per tant, no disposaven d'un excés de material. Això va fer que els fusts fossin de diferents mides i grossors, uns de més llisos i d'altres estriats verticals o en espiral, però amb unes característiques similars.
 
Pel que fa als elements decoratius dels quals disposa la mesquita, cal citar els [[Mosaic|mosaics]] de finíssimes decoracions vegetals, amb versicles de l'[[Alcorà]] i figures geomètriques a la part interior de la mesquita. A l'època musulmana, el terra estava decorat amb catifes.
 
En un edifici religiós, com és el cas d'aquesta mesquita, hi ha diversos elements simbòlics: a la zona més oriental, en direcció a la [[Meca]], hi ha un [[mihrab]], punt central de la mesquita on està dipositat l'Alcorà i des d'on es dirigeix l'oració. Per la seua banda, l'orientació de les naus és alhora un element simbòlic.
 
A banda de la [[muralla]], la part exterior està monopolitzada principalment pel pati dels tarongers, o ''sahn'', on hi ha quatre fonts rituals, o sabils, que serveixen per a les [[ablucions]] dels fidels. S'anomena ''pati dels tarongers'', ja que està ple d'aquests arbres fruiters plantats de manera ordenada, els quals reprodueixen la distribució dels suports interiors de la sala d'oració. A l'exterior hi ha igualment el minaret, clarament inspirat del de la mesquita de Damasc.
 
== Articles relacionats ==
* [[Martín de la Fuente]].