{{Grup humà|image=Germania 70.svg|caption=Situació dels ''Treveri'' als confins de la Gàl·lia Belga}}
Els '''trevirs''', '''trevers''' o '''treverstreviris''' (llatí ''Treviri'' o ''Treveri'') foren un poble [[gals|gal]] esmentat per [[Juli Cèsar]]. Vivien a la regió del [[Rin]] al nord del [[tribocs]]; no massa lluny vivien els [[rems]] i a l'altre costat del Rin els [[ubis]]. Cèsar els fa quasi iguals que els propers pobles [[germànics]] en la seva manera de viure i el seu caràcter salvatge, i suposa que s'havien barrejat amb germans, tot i ser un poble gal però no se sap si els va incloure entre els belgues o entre els [[celtes]]. Hieronymus diu que el seu llenguatge era similar al dels [[gàlates]] d'[[Àsia Menor]]. [[Estrabó]] diu que els seus veïns [[nervis]] eren germànics com els tribocis (un altre poble germànic que havia creuat el Rin) però als treviristrevirs els considera gals.
== Etimologia ==
Línia 11:
== Història ==
Els trevirs tenien una forta cavalleria i infanteria. [[Cingetorix]] en fou un dels cabdills. Cèsar en fa esment i diu que els [[segnis]] i els [[condrusis]] vivien entre els treviristrevirs i els [[eburons]], i que aquestos darrers i els [[condrusis]] depenien dels treviristrevirs. Cèsar va construir ponts al Rin en el territori dels TrevirisTrevirs i per diverses cites se suposa que vivien entre el [[Mosa]] i el Rin.
''Augusta Trevirorum'' (Trier o [[Trèveris]]) fou la seva principal ciutat sota l'imperi i probablement abans sota un nom similar (sense la qualificació d'Augusta lògicament), fou la capital dels TrevirisTrevirs ja en temps de Cèsar. El [[22]] [[Juli Flor]] va dirigir una revolta dels trevirs amb [[Juli Sacrovir]], però foren derrotats per [[Gai Sili (cònsol)|Gai Sili]].<ref>David F. Burg, ''A world history of tax rebellions: an encyclopedia of tax rebels, revolts, and riots from antiquity to the present'' (2004), pg. 25</ref>
Augusta Trevirorum fou, fins i tot, freqüent residència d'alguns emperadors. [[Suetoni]] diu que [[Cal·lígula]] va néixer "in Treveris, vico Ambiatino, supra Confluentes". [[Tàcit]] dona als Treveris el nom de Socis i al seu temps tenien una Cúria o senat local propi.
