Unió de Centre Democràtic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 95:
Per la seva banda, [[Francisco Fernández Ordóñez]] es va integrar al costat del seu grup socialdemòcrata en el [[Partit Socialista Obrer Espanyol|PSOE]]. D'altra banda, el [[Partit Demòcrata Popular]] o el [[Partit Liberal (Espanya, 1976) |Partit Liberal]] es coalitzarien amb [[Alianza Popular|Aliança Popular]], acabant per integrar-se en aquest partit i ocupant l'espai del centredreta.
La base electoral d'UCD va nodrir, simètricament, en les eleccions de 1982, a les dues principals formacions de l'esquerra i la dreta, el Partit Socialista i Alianza Popular, la qual, després de refundar-se en [[1989]] amb el nom de [[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]], va passar a capitalitzar una porció encara major de l'electorat que anteriorment havia votat UCD. Cal destacar, entre els polítics d'UCD que s'integraren en [[Alianza Popular]] [[Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón]] en 1982, [[Marcelino Oreja Aguirre]] en 1983, [[Pío Cabanillas Gallas|Pío Cabanillas]] en 1986 (inicialment com a membre del [[Partit Liberal (Espanya, 1976)|Partit Liberal]]), i [[Rodolfo Martín Villa]] i [[Gabriel Cisneros Laborda|Gabriel Cisneros]] en 1989.<ref>{{ref-publicació |url=http://elpais.com/diario/1982/02/03/espana/381538810_850215.html |títol=Los "tránsfugas" se incorporaron a Coalición Democrática |publicació=El País |data=3 febrer 1982 |consulta=13 gener 2017}}</ref><ref>{{ref-publicació |url=http://elpais.com/diario/1983/07/21/espana/427586412_850215.html |títol=Marcelino Oreja se incorpora a AP |obra=El País |data=21 juliol 1983 |consulta=13 gener 2017 |publicació=El País}}</ref><ref>{{ref-publicació |url=http://elpais.com/diario/1986/03/26/opinion/512175604_850215.html |títol=Partido Liberal |data=26 de marzo de 1986 |consulta=13 gener 2017 |publicació=El País}}</ref><ref>{{ref-publicació |url=http://elpais.com/diario/1989/01/22/espana/601426803_850215.html |títol=Dirigentes de AP conceden cinco meses a Oreja para que acredite su capacidad de aglutinar al centro-derecha |publicació=El País |data=22 gener 1989 |consulta=13 gener 2017}}</ref>
D'altra banda, a partir d'UCD (ja fos directament o a través del CDS) sorgiren també diversos partits d'orientació [[regionalisme|regionalista]] o [[Nacionalisme|nacionalista]], especialment després de la seva dissolució, com foren la [[Unió del Poble Navarrés]] (UPN) (escindit en 1979 de la mà de [[Jesús Aizpún Tuero|Jesús Aizpún]]), [[Unió Mallorquina]], [[Agrupacions Independents de Canàries]] (germen de l'actual [[Coalició Canària]]), [[Partido Riojano|Partido Riojano Progresista]], [[Extremadura Unida]], [[Unidad Regionalista de Castilla y León]], [[Coalició Gallega]]<ref>{{ref-publicació |url=http://elpais.com/diario/1983/03/17/espana/416703623_850215.html |títol=Centristas, liberales y galleguistas forman una nueva coalición en Galicia |publicació=El País |data=17 març 1983 |consulta=13 gener 2017}}</ref> o [[Centre Canari|Centre Canari Independent]], o ben centristes d'àmbit únicament provincial, com [[Centristas de Ourense]]. Els membres del que fou el seu representant a Catalunya, [[Centristes de Catalunya-UCD]], van acabar repartits entre el [[Centre Democràtic i Social]], [[Alianza Popular]] i [[Convergència Democràtica de Catalunya]].
| |||