Unió Democràtica del País Valencià: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m espais en encapalaments
Cap resum de modificació
Línia 40:
El [[1974]] celebrà el seu II Congrés, i el 1976 el III. Cap a la fi del [[franquisme]], la UDPV formà part de les diferents agrupacions antifranquistes valencianes com la [[Taula Democràtica del País Valencià]], del [[Consell Democràtic del País Valencià]] (1974) i, més tard, de la [[Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià]].<ref name="jmarti" />
 
Gràcies al suport de la [[Democràcia Cristiana]] europea i al perfil socioeconòmic dels seus militants, el partit arribà a la transició amb una estructura i organització molt sòlides, si bé això mai es traduiria en resultats electorals.<ref name="jmarti" /> A les [[eleccions generals espanyoles de 1977]] es va presentar com a part de l'[[Equip de la Democràcia Cristiana]], però no va obtindre representació, amb uns resultats de 48.416 vots (2,6%)<ref name="afers">{{Ref-publicació|cognom = Escandell Garcia|nom = Ignasi|article = El nacionalisme valencià. Els casos del PNPV i la UPV (1978-1982)|publicació = Afers|url = |data = desembre de 2014|pàgines = 751-769|exemplar = 79|issn = 0213-1471}}</ref> al País Valencià, molt per davall de les expectatives creades.<ref name="jmarti" /> Entre les causes del fracàs del seu resultat es trobarien la feblesa de la marca de l'[[Equip de la Democràcia Cristiana]], que es presentà fraccionada a les eleccions i amb un referent estatal vinculat al passat ([[Gil Robles]]),<ref name="jmarti" /> però també la irrupció d'un competidor per l'espai del centre, la [[Unió delde Centre Democràtic]], [[coalició política|coalició]] que aconseguí unificar la major part dels partits de [[dreta política|dreta]],<ref>{{harvsp|Franch|1988|p=67}}</ref> i que no es trobava vinculada a l'oposició com UDPV, sinó als elements reformistes del [[règim franquista]] (tot i que a l'[[Estat Espanyol]] tenien una importància major que no al [[País Valencià]], on la presència de gent amb rerefons franquista a les llistes va ser marginal),<ref>{{harvsp|Franch|1988|p=68}}</ref> fet que els va proporcionar major projecció pública que l'Equip de la Democràcia Cristiana combinada també amb una imatge de modernitat i canvi de la qual Gil-Robles mancava.<ref name="jmarti" /> Els inesperats resultats, van fer que el seu màxim dirigent, [[Vicent Ruiz Monrabal]], considerara públicament que a [[País Valencià|València]] havia fallat el [[valencianisme]], ja que els valencians van votar a partits amb seu a [[Madrid]].<ref name="afers" />
 
La forta inversió durant la campanya electoral deixà el partit en [[bancarrota]].<ref name="jmarti" /> A més, la desfeta electoral va provocar que la major part de la militància abandonara la formació i es passara a la UCD,<ref name="afers" /> deixant a UDPV amb molt poca militància.<ref name="jmarti" /> No obstant això, en les [[eleccions generals espanyoles de 1982|eleccions generals de 1982]] el candidat [[Vicent Miquel i Diego]] va anar com a membre de la UDPV en la coalició electoral [[Unitat del Poble Valencià]], auspiciada i encapçalada per [[Francesc de Paula Burguera]], líder del [[PNPV]], d'ideologia semblant a UDPV i on els militants restants acabarien convergint<ref name="jmarti" /> i ocupant llocs importants.<ref name="afers" />