Groenlàndia: diferència entre les revisions

}}

<!--FI DE TAULA PAIS -->

'''Groenlàndia'''<ref>[http://dlc.iec.cat/results.asp?txtentrada=groenland%E8s&Submit2=Cerca+directa+al+diccionari Groenlandès], DIEC2</ref> o '''Grenlàndia'''<ref>{{GEC|0031107|Grenlàndia}}</ref> (''Kalaallit Nunaat'' en [[groenlandès]],<ref>{{Ref-llibre|cognom=Stern|nom=Pamela|títol=Historical dictionary of the Inuit|url=|edició=|llengua=anglès|data=Juliol 2004|editorial=The Scarecrow Press, Inc|lloc=Lanham (Maryland)|pàgines=89|isbn=0810850583}}</ref> ''Grønland'' en [[danès]]) és un [[Nació constituent|país constituent]] del [[Regne de Dinamarca]], situat entre l'[[oceà Àrtic]] i l'[[oceà Atlàntic]], a l'est de les [[Arxipèlag Àrtic Canadenc|illes àrtiques del Canadà]]. El país pertany geogràficament a l'[[Amèrica del Nord]], mentre que geopolíticament pertany a [[Europa]]. Groenlàndia ha estat estretament lligada a Europa (especialment a [[Noruega]] i després a [[Dinamarca]]) durant més d'un mil·lenni, tant políticament com culturalment. El 2008, els habitants de Groenlàndia van fer un referèndum per augmentar el seu autogovern, amb el 75% dels vots a favor.

 

 

El nom del país en groenlandès és ''Kalaallit Nunaat'' ("terra dels Kalaallit").<ref name="InuitDictionary">[[Groenlàndia#Stern|Stern]], p. 89</ref> Els [[kalaallit]] són els [[Indígena|indígenes]] inuit groenlandesos que habiten la regió occidental del país.

 

== Història ==

:''Article principal: [[Història de Groenlàndia]]

 

=== Les primeres cultures paleoesquimals ===

 

=== L'assentament nòrdic ===

A partir del 986, la costa oest de Groenlàndia va ser assentada per [[islandesos]] i [[noruecs]], a través d'un contingent de 14 vaixells liderats per [[Eric el Roig]]. Van formar tres assentaments —coneguts com l'[[Assentament Oriental]], l'[[Assentament Occidental]] i l'[[Assentament Central]]— a la riba dels [[Fiord|fiords]] a prop del cap situat més al sud-oest de l'illa.<ref name="Brown2000" /><ref>Kudeba, N. (19 April 2014). "Chapter 5 – Norse Explorers from Erik the Red to Leif Erikson", in ''Canadian Explorers.''</ref> Van compartir l'illa amb els habitants de la darrera [[cultura Dorset]], que ocupaven les parts del nord i de l'oest, i després amb la [[cultura de Thule]] que va entrar des del nord. Els groenlandesos nòrdics es van sotmetre al govern noruec al [[segle XIII]] sota l'[[Regne de Noruega (872-1397)|Imperi noruec]]. Posteriorment, el [[Noruega|Regne de Noruega]] va entrar en una unió personal amb Dinamarca el 1380, i a partir del 1397 va ser part de la [[Unió de Kalmar]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Boraas|nom=Tracey|any=2002|títol=Sweden|editorial=Capstone Press|pàgina=24|isbn=0-7368-0939-2}}</ref>

 

 

Per tant, la comprensió moderna depèn en gran mesura de les dades físiques dels jaciments arqueològics. La interpretació de les dades del [[testimoni de gel]] i les closques de [[Cloïssa|cloïsses]] suggereix que entre el 800 i el 1300, les regions al voltant dels fiords del sud de Groenlàndia van experimentar un clima relativament suau amb diversos graus centígrads més del normal a l'Atlàntic Nord,<ref name="Arnold">Arnold C. (June 2010) "Cold did in the Norse," ''Earth Magazine''. p. 9.</ref> amb arbres i [[Herba|plantes herbàcies]] en creixement i cria de bestiar. L'[[ordi]] creixia i es collia fins al paral·lel 70.<ref>{{ref-web|títol=Kulturgeschichte des Klimas: Von der Eiszeit zur globalen Erwärmung: Amazon.de: Wolfgang Behringer: Bücher|url=https://www.amazon.de/gp/product/340652866X?ie=UTF8&tag=scieskepblog-&linkCode=as2&camp=1638&creative=19454&creativeASIN=340652866X%22|editor=Amazon.com|data= 9 setembre 2009|consulta= 6 setembre 2010}}</ref> El que és verificable és que els nuclis de gel indiquen que Groenlàndia ha tingut canvis dramàtics de temperatura moltes vegades durant els darrers 100.000 anys.<ref>{{ref-publicació|doi=10.1029/96EO00142|títol=Twin ice cores from Greenland reveal history of climate change, more|publicació=Eos, Transactions American Geophysical Union|volum=77|exemplar=22|pàgines=209–10|any=1996|cognom1=Alley|nom1=R.|cognom2=Mayewski|nom2=P.|cognom3=Peel|nom3=D.|cognom4=Stauffer|nom4=B.|bibcode=1996EOSTr..77R.209A}}</ref> De la mateixa manera, el [[Landnámabók|llibre dels assentaments islandesos]] recorda la [[fam]] durant els hiverns, en què "els vells i indefensos van ser assassinats i llançats pels penya-segats".<ref name="Arnold2" />

Aquests [[Assentaments víkings a Amèrica del Nord|assentaments islandesos]] van desaparèixer durant els segles XIV i XV.<ref>"[http://www.abc.net.au/science/articles/2003/07/17/2858655.htm Why societies collapse]". ABC Science.</ref> La caiguda de la colonització occidental coincideix amb una disminució de les temperatures d'estiu i hivern. Un estudi sobre la variabilitat estacional de la temperatura de l'Atlàntic Nord durant la petita Edat de Gel va mostrar una disminució significativa de les temperatures màximes estivals que va començar a finals del segle XIII fins a principis del segle XIV, que eren d'entre 6 a 8 °C, temperatures més baixes que les actuals.<ref>William P. Patterson, Kristin A. Dietrich, Chris Holmden, and John T. Andrews (2010) "Two millennia of North Atlantic seasonality and implications for Norse colonies." http://www.pnas.org/cgi/doi/10.1073/pnas.0902522107</ref> L'estudi també va descobrir que les temperatures hivernals més baixes dels últims 2000 anys es van produir a finals del segle XIV i principis del segle XV. L'Assentament Oriental probablement va ser abandonat a principis del segle XV, durant aquest període fred.

 

 

Entre els anys 1605 i 1607, el rei [[Cristià IV|Cristià IV de Dinamarca]] va enviar una sèrie d'expedicions a les vies fluvials de Groenlàndia i l'Àrtic per localitzar el perdut Assentament oriental nòrdic i afirmar la sobirania danesa sobre Groenlàndia.<ref>{{ref-web|url=http://www.personal.utulsa.edu/~marc-carlson/history/grontime2.html|títol=Medieval History of Greenland|consulta=22. april 2012}}</ref> Les expedicions no van tenir èxit, d'una banda a causa dels líders que no tenien experiència en el difícil gel de l'oceà àrtic i les condicions climatològiques, i de l'altra perquè els líders de l'expedició rebien instruccions per cercar l'Assentament oriental a la costa est de Groenlàndia, al nord del [[Cap Farvel]], que és gairebé inaccessible a causa del [[gel a la deriva]] del sud. El pilot en els tres viatges va ser l'explorador anglès [[James Hall]].<ref>{{ref-web|url=http://www.biographi.ca/009004-119.01-e.php?&id_nbr=331|títol=Hall, James|editor=Dictionary of Canadian Biography Online|consulta=22. april 2012}}</ref>

 

Després que els assentaments nòrdics quedessin deshabitats, l'àrea va quedar sota el control de facto de diversos grups inuit, però el govern danès mai va oblidar o va renunciar a les reclamacions a Groenlàndia que havia heretat dels nòrdics. Quan va tornar a establir contacte amb Groenlàndia a principis del segle XVIII, Dinamarca va afirmar la seva sobirania sobre l'illa. En 1721, va ser enviada una expedició mercantil i clerical conjunta dirigida pel missioner dano-noruec [[Hans Egede]] a Groenlàndia,<ref>{{ref-web|url=http://viden.jp.dk/galathea/undervisning/landefakta/default.asp?cid=11147|títol=Grønland|editor=jp.dk|consulta=22. april 2012}}</ref> sense saber si hi havia una civilització nòrdica. Aquesta expedició forma part de la colonització dano-noruega de les Amèriques. Després de 15 anys a Groenlàndia, Hans Egede va deixar el seu fill [[Paul Egede]] a càrrec de la missió i va tornar a Dinamarca, on va establir un Seminari de Groenlàndia. Aquesta nova colònia es va centrar a [[Nuuk|Godthåb]] ("Bona Esperança") a la costa sud-oest. Poc a poc, Groenlàndia es va obrir als mercaders danesos i es va tancar als d'altres països.<ref>{{ref-web|url=http://www.tidsskriftetgronland.dk/archive/1983-8-Artikel01.pdf|editor=Tidsskriftet Grønland|títol=Herrnhuterne eller brødremenigheden i Grønland 1733-1900|consulta=22. april 2012}}</ref>

 

=== El Tractat de Kiel a la Segona Guerra Mundial ===

Quan la unió entre les corones de Dinamarca i Noruega va ser dissolta el 1814, el [[Tractat de Kiel]] va deixar les antigues colònies de Noruega sota el control del monarca danès.<ref name="dkh">{{ref-web|url=http://danmarkshistorien.dk/leksikon-og-kilder/vis/materiale/groenland/|títol=Grønland|editor=danmarkshistorien.dk|consulta=19. april 2012}}</ref> Noruega va ocupar llavors una zona deshabitada de l'est de Groenlàndia com a [[Terra d'Eric el Roig]] al juliol de 1931, afirmant que constituïa ''[[terra nullius]]''. Noruega i Dinamarca van acordar presentar la qüestió el 1933 a la [[Cort Permanent de Justícia Internacional]], que va sentenciar contra Noruega.<ref>[http://www.icj-cij.org/pcij/serie_AB/AB_53/01_Groenland_Oriental_Arret.pdf ''Legal Status of Eastern Greenland''] {{webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110511135249/http://www.icj-cij.org/pcij/serie_AB/AB_53/01_Groenland_Oriental_Arret.pdf|date= 11 maig 2011}}, PCIJ Series A/B No. 53 (1933)</ref><ref>[http://www.polarhistorie.no/artikler/2007/Norsk%20polarforskning Polarhistorie.no – ''Norsk polarforskning'']</ref><ref>[http://www.icj-cij.org/pcij/serie_AB/AB_53/01_Groenland_Oriental_Arret.pdf ''Legal Status of Eastern Greenland''], PCIJ Series A/B No. 53 (1933)</ref>

 

 

=== Autonomia i govern propi ===

Després de la Segona Guerra Mundial, els Estats Units van desenvolupar un interès geopolític a Groenlàndia, i el 1946 els Estats Units van oferir comprar l'illa a Dinamarca per un valor de 100 milions de dòlars, però Dinamarca es va negar a vendre-la.<ref>{{ref-notícia|url=http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,778870,00.html|obra=Time|data= 27 gener 1947|títol=Deepfreeze Defense}}</ref><ref>{{ref-notícia|url=http://www.nationalreview.com/nr_comment/nr_comment050701b.shtml|data= 7 maig 2001|títol=Let's Buy Greenland! — A complete missile-defense plan|nom=John J.|cognom=Miller|obra=National Review|deadurl=yes|urlarxiu=https://web.archive.org/web/20100107010850/http://www.nationalreview.com/nr_comment/nr_comment050701b.shtml|dataarxiu= 7 gener 2010}}</ref> Al segle XXI, els Estats Units, segons [[WikiLeaks|Wikileaks]], segueixen estant molt interessats a invertir en la base de recursos de Groenlàndia i a explotar hidrocarburs a la costa de Groenlàndia.<ref>Keil, Kathrin (29 August 2011) [https://web.archive.org/web/20150113180223/http://www.thearcticinstitute.org/2011/08/us-interest-will-us-help-greenland-to.html "U.S. Interests in Greenland – On a Path Towards Full Independence?"], ''The Arctic Institute''</ref><ref>[http://www.andrewskurth.com/pressroom-publications-1165.html Andrews Kurth LLP, "Oil and Gas in Greenland – Still on Ice?"], Andrewskurth.com. Retrieved on 21 June 2016.</ref>

 

Amb la constitució danesa del 1953, l'estat colonial de Groenlàndia va acabar quan l'illa va ser incorporada al regne danès com a [[amt]] (comtat). La ciutadania danesa va ser estesa als groenlandesos. Les polítiques daneses cap a Groenlàndia van consistir en una estratègia d'assimilació cultural —o de dano-groenlandització—. Durant aquest període, el govern danès va promoure l'ús exclusiu de la [[Danès|llengua danesa]] en afers oficials i va exigir als groenlandesos d'anar a Dinamarca per a la seva educació post-secundària. Molts nens de Groenlàndia van créixer en internats del sud de Dinamarca i van perdre els vincles culturals amb Groenlàndia. Tot i que les polítiques "van tenir èxit" en el sentit que els groenlandesos van deixar de ser principalment caçadors de subsistència a ser assalariats urbanitzats, l'elit de Groenlàndia va començar a reafirmar la seva identitat cultural. Es va desenvolupar un moviment a favor de la independència, que va arribar al seu apogeu en la dècada de 1970. Com a conseqüència de les complicacions polítiques en relació amb l'entrada de Dinamarca a la [[Comunitat Europea]] l'any 1972, Dinamarca va començar a cercar un estatut diferenciat per a Groenlàndia, resultant en la Llei d'autonomia del 1979.

 

 

El 21 de juny de 2009, Groenlàndia es va guanyar l'autogovern en assumir la responsabilitat de l'autogovern dels [[Poder judicial|assumptes judicials]], la policia i els [[Recurs natural|recursos naturals]]. A més, els groenlandesos van ser reconeguts com a persones separades en virtut del [[dret internacional]]. Dinamarca manté el control de les qüestions d'[[afers exteriors]] i de [[Militar|defensa]]. Dinamarca continua concedint 3,2 bilions de corones daneses anuals, però a mesura que Groenlàndia obtingui els ingressos dels seus recursos naturals, la subvenció es reduirà gradualment. En general, aquest autogovern es considera un pas cap a la possible independència total de Dinamarca. El [[groenlandès]] es va declarar única llengua oficial de Groenlàndia en la cerimònia històrica.

 

== Geografia i clima ==

Groenlàndia és l'illa no continental més gran del món<ref>{{Ref-web|url=https://web.archive.org/web/20140714184902/https://www.hiddenjourneys.co.uk/London-Vancouver/Greenland.aspx|títol=The Island of Greenland - London to Vancouver - Welcome to RGS-IBG, Hidden Journeys|consulta=2017-10-14|llengua=anglès|editor=|data=2014-07-14}}</ref> i el tercer país més gran de l'[[Amèrica del Nord]].<ref>{{ref-publicació|títol=Demographic Yearbook – Table 3: Population by sex, rate of population increase, surface area, and density|url=http://unstats.un.org/unsd/demographic/products/dyb/dyb2008/Table03.pdf|format=PDF|editorial=United Nations|obra=[[United Nations Statistics Division]]|any=2008|consulta= 24 setembre 2010}}</ref> Es troba entre les latituds 59° i 83 ° N, i les longituds 11° i 74° O. L'[[oceà Atlàntic]] banya el sud-est de Groenlàndia; el [[mar de Groenlàndia]] es troba a l'est; l'[[oceà Àrtic]] es troba al nord; i la [[badia de Baffin]] és a l'oest. Els països més propers són el [[Canadà]], situat a l'oest i al sud-oest a través de la badia de Baffin, i [[Islàndia]], ubicada a l'est de Groenlàndia a l'oceà Atlàntic. Groenlàndia també conté el [[Parc Nacional del Nord-est de Groenlàndia|parc nacional més gran del món]], i és el [[territori dependent]] [[Llista d'estats per superfície|més gran del món]], així com la quarta subdivisió estatal més gran del món, després de la [[Sakhà|República de Sakhà]] a [[Rússia]], l'estat d'[[Austràlia Occidental]] a [[Austràlia]] i el [[Territori de Krasnoiarsk]] a Rússia, i la més gran d'Amèrica del Nord.

 

La temperatura mitjana diària de [[Nuuk]], Groenlàndia, varia depenent de les estacions de -8 a 7 °C. La superfície total de Groenlàndia és de 2.166.086 km² (incloent altres illes menors a alta mar), dels quals el gel de Groenlàndia abasta 1.755.637 km² (81%) i té un volum aproximat de 2,850,000 km³.<ref>{{ref-web|url=http://www.grida.no/climate/ipcc_tar/wg1/412.htm#tab113|títol=IPCC Climate Change 2001: Working Group I: The Scientific Basis|editor=Grida.no|consulta= 6 setembre 2010|deadurl=yes|urlarxiu=https://web.archive.org/web/20071216235037/http://www.grida.no/climate/ipcc_tar/wg1/412.htm|dataarxiu=16 desembre 2007|df=}}</ref> El punt més alt de Groenlàndia és el [[Gunnbjörn Fjeld|Gunnbjørn Fjeld]] a 3.700 m, que es troba a les [[muntanyes Watkins]] ([[Orogen de Groenlàndia|serralada de l'est de Groenlàndia]]). La major part de Groenlàndia, però, és a menys de 1.500 m d'altitud.

 

L'any 2013 es va descobrir, mitjançant l'anàlisi d'ones de ràdio, que sota la capa de gel hi ha una gran canyó d'uns 750&nbsp;km de llargada i fins a 800 metres de fondària (més gran que el [[Gran Canyó|Gran Canyó del Colorado]]) que va des del centre de l'illa fins al fiord Petermann<ref>NASA (2013, August 29).[NASA data reveals mega-canyon under Greenland ice sheet. ScienceDaily. Retrieved August 30, 2013, from http://www.sciencedaily.com /releases/2013/08/130829141632.htm Science daily 30/08/2013]</ref> La part de terra de Groenlàndia que no és sepultada sota el [[gel]] es troba a la costa.

 

S'han establert com a mínim quatre estacions d'expedició científica i campaments a la part central de la capa de gel de Groenlàndia (indicada amb blau pàl·lid al mapa a la dreta): [[Eismitte]], [[North Ice]], el camp North GRIP i l'estació The Raven. Actualment hi ha una estació permanent sobre la capa de gel, [[Summit Camp]], establerta el 1989. L'estació de ràdio [[Jørgen Brønlund Fjord]] va ser, fins a 1950, l'estació permanent més avançada situada més al nord del món.

 

L'extrem nord de Groenlàndia, [[Peary Land]], no està cobert per una capa de gel, ja que l'aire és massa sec perquè pugui nevar-hi, fet essencial en la producció i manteniment d'una capa de gel. Si la capa de gel de Groenlàndia es desfés completament, el nivell del mar mundial augmentaria més de 7 m.<ref>{{ref-web|url=http://news.nationalgeographic.com/news/2004/04/0408_040408_greenlandicemelt.html|títol=Greenland Melt May Swamp LA, Other Cities, Study Says|obra=National Geographic|consulta= 6 setembre 2010}}</ref>

 

Entre el 1989 i el 1993, investigadors climàtics americans i europeus van cavar a la cimera de la capa de gel de Groenlàndia, obtenint un parell de [[Testimoni de gel|testimonis de gel]] de 3 km. L'anàlisi de la capa i la composició química dels testimonis han proporcionat un nou registre revolucionari del canvi climàtic a l'hemisferi nord que es remunta al voltant de 100.000 anys i il·lustren que el clima del món sovint ha canviat ràpidament des d'un estat aparentment estable a un altre, amb àmplies [[Canvi climàtic|conseqüències]] a escala mundial.<ref>Alley, Richard B. ''The Two-Mile Time Machine: Ice Cores, Abrupt Climate Change, and Our Future''. [[Princeton University Press]], 2000, {{ISBN|0-691-00493-5}}</ref> Les glaceres de Groenlàndia també contribueixen a [[Pujada del nivell del mar|augmentar el nivell del mar]] a un ritme més ràpid del que prèviament es creia.<ref name="National">{{ref-web|cognom=Roach|nom=John|títol=Greenland Glaciers Losing Ice Much Faster, Study Says|obra=[[National Geographic Society|National Geographic]]|data= 16 febrer 2006|url=http://news.nationalgeographic.com/news/2006/02/0216_060216_warming.html|consulta= 13 setembre 2006}}</ref> Entre el 1991 i el 2004, el control del clima en un assentament (Swiss Camp) va mostrar que la temperatura mitjana hivernal havia augmentat gairebé 6 °C.<ref>[http://ams.confex.com/ams/pdfpapers/87295.pdf Climate variability and trends along the western slope of the Greenland ice sheet during 1991–2004], Konrad Steffen, University of Colorado, Boulder, Colorado, USA Nicloas Cullen, and Russell Huff University of Innsbruck, Innsbruck, Austria.</ref> Una altra investigació ha demostrat que les grans nevades de l'[[oscil·lació de l'Atlàntic Nord]] van provocar que l'interior de la capa de gel s'espessís en una mitjana de 6 cm entre el 1994 i el 2005.<ref>[https://www.theregister.co.uk/2005/11/07/ice_sheets_thickening/ Satellite shows Greenland's ice sheets getting thicker], ''The Register'', 7 November 2005.</ref> No obstant això, un estudi recent suggereix un planeta molt més càlid en [[Taula dels temps geològics|temps geològics]] relativament recents:<ref name="pmid17615355">{{ref-publicació|doi=10.1126/science.1141758|pmc=2694912|pmid=17615355|títol=Ancient Biomolecules from Deep Ice Cores Reveal a Forested Southern Greenland|publicació=Science|volum=317|exemplar=5834|pàgines=111–14|any=2007|cognom1=Willerslev|nom1=E.|cognom2=Cappellini|nom2=E.|cognom3=Boomsma|nom3=W.|cognom4=Nielsen|nom4=R.|cognom5=Hebsgaard|nom5=M. B.|cognom6=Brand|nom6=T. B.|cognom7=Hofreiter|nom7=M.|cognom8=Bunce|nom8=M.|cognom9=Poinar|nom9=H. N.|last10=Dahl-Jensen|first10=D.|last11=Johnsen|first11=S.|last12=Steffensen|first12=J. P.|last13=Bennike|first13=O.|last14=Schwenninger|first14=J.-L.|last15=Nathan|first15=R.|last16=Armitage|first16=S.|last17=De Hoog|first17=C.-J.|last18=Alfimov|first18=V.|last19=Christl|first19=M.|last20=Beer|first20=J.|last21=Muscheler|first21=R.|last22=Barker|first22=J.|last23=Sharp|first23=M.|last24=Penkman|first24=K. E. H.|last25=Haile|first25=J.|last26=Taberlet|first26=P.|last27=Gilbert|first27=M. T. P.|last28=Casoli|first28=A.|last29=Campani|first29=E.|last30=Collins|first30=M. J.|bibcode=2007Sci...317..111W}}</ref>

<blockquote>

Els científics que van investigar 2 km a través d'una glacera de Groenlàndia per recuperar l'[[Àcid desoxiribonucleic|ADN]] vegetal més antic registrat van dir que el planeta era molt més càlid fa centenars de milers d'anys del que generalment es creu. L'ADN dels arbres, plantes, aranyes i insectes de sota de la glacera meridional de Groenlàndia, incloses [[Papallona|papallones]], s'estima que daten de 450.000 a 900.000 anys, d'acord amb les restes recuperades d'aquest bosc boreal desaparegut. Aquesta visió contrasta amb la prevalent que un bosc exuberant d'aquest tipus no podria haver existit a Groenlàndia fa més de 2,4 milions d'anys. Aquestes mostres d'ADN suggereixen que la temperatura probablement arribava als 10 °C a l'estiu i a -17 °C a l'hivern. També indiquen que durant l'[[Interglacial Riss-Würm|últim]] període [[interglacial]], fa entre 130.000 i 116.000 anys, quan les temperatures locals eren de mitjana 5 °C més altes que ara, les glaceres de Groenlàndia no es van fondre completament.

 

Hi ha alguna polèmica que envolta la història de l'illa, específicament sobre si l'illa podria haver estat revelada durant un breu període de calor a Groenlàndia a mitjans del segle XX.<ref>{{ref-web|cognom=Revkin|nom=Andrew C.|url=http://dotearth.blogs.nytimes.com/2008/04/28/arctic-explorer-rebuts-critique-of-warming-island/|títol=Arctic Explorer Rebuts 'Warming Island' Critique|editor=Dotearth.blogs.nytimes.com|data= 28 abril 2008|consulta= 6 setembre 2010}}</ref>

 

== Biodiversitat ==

Hi ha aproximadament 700 espècies d'insectes conegudes a Groenlàndia, que són baixes en comparació amb altres països (han estat descrites més d'un milió d'espècies a tot el món). El mar és ric en peixos i invertebrats, especialment al suau [[corrent de Groenlàndia Occidental]], i una gran part de la fauna de Groenlàndia està relacionada amb la producció marina, incloent grans colònies d'aus marines. Els pocs mamífers terrestres natius de Groenlàndia són l'[[ós blanc]], la [[guineu àrtica]], el [[ren]], la [[llebre polar]], el [[bou mesquer]], el [[lèmming de collar àrtic]], l'[[ermini]] i el [[Canis lupus arctos|llop àrtic]]. Tots aquestes espècies es troben naturalment només a la costa de l'illa, havent emigrat de l'illa d'[[Ellesmere]]. Hi ha dotzenes d'espècies de [[Foca|foques]] i [[Balena|balenes]] al llarg de la costa. La fauna terrestre es compon principalment d'animals que s'han estès des de l'Amèrica del Nord o per a moltes aus i insectes procedents d'Europa. No hi ha rèptils ni amfibis natius a l'illa.<ref name="wildlife">{{ref-web|url=http://www.denstoredanske.dk/Natur_og_miljø/Zoologi/Dyreliv:_Danmark,_Færøerne,_Grønland/Grønland_(Dyreliv)|títol=Greenland Wildlife|any=2014|obra=Redaction|editor=The Great Danish Encyclopedia|consulta= 8 octubre 2015}}</ref>

 

[[Geobotànica|Geobotànicament]], Groenlàndia pertany a la província àrtica de la [[regió circumboreal]] del [[Regne Boreal]]. L'illa està poc poblada de vegetació; la vida vegetal es compon bàsicament de prats i petits arbustos, que són freqüentment pasturats pel bestiar. L'arbre més comú originari de Groenlàndia és el [[bedoll pubescent]] (''Betula pubescens'') juntament amb el salze de fulla grisa (''[[Salix glauca]]''), la [[moixera de guilla]] (''Sorbus aucuparia''), el [[ginebre comú]] (''Juniperus communis'') i altres arbres més petits, principalment els salzes.

La flora de Groenlàndia comprèn prop de 500 espècies de plantes superiors, és a dir, [[Magnoliofitins|plantes amb flors]], [[Falguera|falgueres]], [[Equiset|equisets]] i [[Licopodiofití|licopodiofitins]]. Dels altres grups, els [[Liquen|líquens]] són els més grans amb unes 950 espècies; es coneixen entre 600 i 700 espècies fúngiques grans i unes quantes menys de [[Molsa|molses]] i [[Alga|algues]]. La major part de les plantes superiors de Groenlàndia estan molt esteses, especialment en regions àrtiques i alpines, i només una dotzena d'espècies de [[Saxífraga|saxífragues]] i [[Hieraci|hieracis]] són endèmiques. També n'hi ha algunes que van ser introduïdes pels nòrdics, com la [[garlanda comuna]].

 

 

== Política ==

El Regne de Dinamarca és una [[monarquia constitucional]], en la qual la reina [[Margarida II de Dinamarca|Margarida II]] és la cap d'estat. El monarca reté oficialment el [[poder executiu]] i presideix el [[Consell d'Estat de Dinamarca|Consell d'Estat]] ([[consell privat]]).<ref>"El poder executiu és conferit al Rei" [http://www.servat.unibe.ch/icl/da00000_.html La Constitució de Dinamarca – Secció 3.] {{En}}</ref><ref>La reunió dels ministres constitueix el Consell de Ministres, al qual assistirà l'hereu al tron quan sigui major d'edat. El Consell d'Estat serà presidit pel Rei ..." [http://www.servat.unibe.ch/icl/da00000_.html La Constitució de Dinamarca – Secció 17.] {{En}}</ref> No obstant això, després de la introducció d'un [[Democràcia parlamentària|sistema parlamentari]] de govern, els deures del monarca s'han convertit en estrictament representatius i [[Cerimonial|cerimonials]],<ref>[http://kongehuset.dk/english/the-monarchy-in-denmark/the-monarchy-today The Monarchy today] – ''The Danish Monarchy'' (kongehuset.dk). Data de consulta: 22 d'octubre de 2017 {{En}}</ref> que queden reduïts al nomenament oficial i al cessament del primer ministre i altres ministres del govern executiu. El monarca no es fa responsable de les seves accions, i la persona del monarca és sacrosanta.<ref>"El rei no és responsable de les seves accions, la seva persona és sacrosanta". [http://www.servat.unibe.ch/icl/da00000_.html La Constitució de Dinamarca – Secció 13.] {{En}}</ref>

 

 

=== Govern ===

El [[cap d'estat]] de Groenlàndia és [[Margarida II de Dinamarca|Margarida II]], [[reina regnant]] de Dinamarca. El govern de la reina a Dinamarca nomena un [[Llista dels alts comissaris danesos de Groenlàndia|alt comissionat]] (''Rigsombudsmand'') per representar la corona a l'illa. L'actual comissària és [[Mikaela Engell]].

 

 

== Economia ==

L'economia groenlandesa depèn molt de la pesca, ja que representa més del 90% de les exportacions de Groenlàndia.<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=Walsh|nom=Maurice|article=‘You can't live in a museum’: the battle for Greenland's uranium|publicació=The Guardian|llengua=anglès|url=http://www.theguardian.com/environment/2017/jan/28/greenland-narsaq-uranium-mine-dividing-town|data=2017-01-28|pàgines=|issn=0261-3077}}</ref> La indústria de la [[gamba]] i el [[peix]] és, amb diferència, la que ingressa més beneficis.<ref name=":1">{{Ref-web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/gl.html|títol=The World Factbook — Central Intelligence Agency|consulta=2017-12-01|llengua=anglès|editor=|data=}}</ref>

 

 

=== Demografia ===

Groenlàndia té una població de 56.370 habitants (estimació del gener del 2013), dels quals el 88% són [[Kalaallit|inuit groenlandesos]] (incloses les persones mestisses). El 12% restant són descendents d'[[Europa|europeus]], principalment [[danesos]]. Així mateix, milers d'inuits groenlandesos resideixen a la Dinamarca continental. La majoria de la població és [[Luteranisme|luterana]]. Gairebé tots els groenlandesos viuen al llarg dels fiords del sud-oest de l'illa principal, que té un clima relativament temperat. Més de 17,000 persones resideixen a [[Nuuk]], la ciutat capital.

 

=== Idiomes ===

Tant el [[groenlandès]] com el [[danès]] s'han utilitzat en assumptes públics des de l'establiment del govern local el 1979; la majoria de la població pot parlar ambdós idiomes. El groenlandès es va convertir en l'únic idioma oficial al juny del 2009,<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Danish doubts over Greenland vote|publicació=BBC News|llengua=anglès|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/7752660.stm|data=2008-11-27|pàgines=}}</ref> un canvi amb certa oposició.{{Cal citació|data=}} A la pràctica, el danès encara s'usa àmpliament en l'administració i en l'educació superior, i continua sent el primer o únic idioma per a alguns immigrants danesos en Nuuk i altres ciutats més grans. De fet, és en curs un debat sobre el paper del kalaallisut (groenlandès) i el danès en la societat del futur. L'ortografia del kalaallisut (groenlandès) es va establir el 1851<ref>Kleinschmidt, Samuel 1968 (1851): Grammatik der grønlændischen Sprache : mit teilweisem Einschluss des Labradordialekts. Hildesheim : Olms, 1968.</ref> i es va revisar el 1973. El país té una taxa d'alfabetització del 100%.<ref name=":1" />

 

 

=== Religió ===

Els pobles inuit nòmades eren tradicionalment [[Xamanisme|xamànics]], amb una [[mitologia]] ben desenvolupada que tractava principalment d'apaivagar una [[Sedna (mitologia)|venjativa i sense dits deessa de la mar]] que controlava l'èxit de la [[Cacera de foques|caça de foques]] i [[Caça de balenes|balenes]].

 

 

== Cultura ==

La cultura de Groenlàndia va començar amb la colonització durant el segon mil·lenni aC per la [[Cultura Dorset]], poc després del final de l'era glacial.