Revisió del 20:20, 9 des 2017 modifica Joan Rocaguinard (discussió \| contribucions) Autopatrullats 11.915 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 04:12, 10 des 2017 modifica desfés Joan Rocaguinard (discussió \| contribucions) Autopatrullats 11.915 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 457: Entre els municipis furlanòfons més notoris per una motius o altres destaquen, per comarques històrico-geogràfiques: * a la [[Càrnia]] ''(Cjargne)'': Tumieç, Dimpeç, Comelians, Sauris/Zahre, Sudri. * al ''Canâl dal Fier'': les trilingües (furlà-eslovè-alemany) Tarvis/Trbiž, Pontêbe/Tablija/Pontafel i ~~Tarvis~~Malborghet e Valbrune/Naborjet-Ovčja ves/Malborgeth-Wolfsbach. * a les Dolomites Furlanes ''(Dolomitis Furlanis)'': Manià, Frisanc, Nert e Cjas, Cimolais. * al Pordenonès ''(Friûl di là da l'~~aghe~~Aghe)'': Pordenon. * a la conca del ''Tor'': Glemone, Tarcint, Faedis/Fojda. * al Friül Central ''(Friûl di Mieç)'': Udin, Cjampfuarmit. * a la conca del ''Tiliment'': Dignan, San Denêl, San Vît del Tiliment, ~~Spilimberg~~Spilimberc. * a la Ribera Baixa ''(Basse Furlane)'': Aquilee, Çarvignan, Tisane, Palme, Codroip, Dael, Trivignan, Roncjis, Barcis, Pinçan, Palaçûl. * a la conca del ''Nadison'': Cividât/Čedad. * a ''Gurize e Gardiscje'': Gurize/Gorica, Gardiscje, Cormons/Krmin, Caprive. * al ''[[Mandament di Puart]]'': [[Portogruaro\|Puart]]. Convé explicitar que ~~els~~set municipis reputats furlanòfons no figuren a la llista oficial, per diversos motius.<ref>Es tracta, d'una banda, de [[Erto e Casso\|Nert e Cjas]], [[Cimolais]] i [[Vajont\|Vaiont]] ~~no figuren a la llista oficial~~, ~~tot i~~ que és legítim considerar-los furlanòfons, perquè llurs parles locals són incontrovertiblement [[retoromànic\|retoromàniques]] i formen part del Friül històric des de l'origen. Èmperò, aquests municipis refusaren de constar a la llista perquè s'especula que potser els parlars locals són formes de ladí potser venetitzades; la resultant és que aquests parlars locals del Friül manquen de cap mena de protecció. És per això que alguns mapes lingüístics representen com a no furlanòfon un sector de l'extrem nord-occidental del Friül: és el conjunt de Nert e Cjas i Cimolais. D'altra banda, hi ha el cas de [[Chions\|Cjons]], [[Azzano Decimo\|Daçan di Pordenon]], [[Roveredo in Piano\|Lavorêt]] i [[Fiume Veneto\|Vile di Flum]], que, situats a la frontera lingüística amb el vènet, presenten una certa hibridació.</ref> Per als topònims aplicats en furlà a aquells municipis del Friül oficialment considerats de majoria eslovena, venetòfona o germanòfona, vegeu [[Exotopònims furlans de municipis al·lòfons del Friül]].

Furlà: diferència entre les revisions