Furlà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 455:
{{Principal|Municipis oficialment furlanòfons}}
La delimitació oficial del domini lingüístic furlà s'establí mitjançant un seguit de decrets adoptats entre 1996 i 2003, i inclou el ''Mandament di Puart'' (administrativament del [[Vèneto]]). La toponímia normativa en furlà fou fixada oficialment el 2002, amb revisions en 2009 i 2014.
Convé explicitar que set municipis reputats furlanòfons no figuren a la llista oficial, per diversos motius.<ref>Es tracta, d'una banda, de [[Erto e Casso|Nert e Cjas]], [[Cimolais]] i [[Vajont|Vaiont]], que refusaren de constar a la llista perquè s'especula que potser els parlars locals són formes de ladí potser venetitzades; la resultant és que aquests parlars locals del Friül manquen de cap mena de protecció. És per això que alguns mapes lingüístics representen com a no furlanòfon un sector de l'extrem nord-occidental del Friül: és el conjunt de Nert e Cjas i Cimolais. D'altra banda, hi ha el cas de [[Chions|Cjons]], [[Azzano Decimo|Daçan di Pordenon]], [[Roveredo in Piano|Lavorêt]] i [[Fiume Veneto|Vile di Flum]], que, situats a la frontera lingüística amb el vènet, presenten una certa hibridació.</ref> ▼
Entre els municipis furlanòfons més notoris per una motius o altres destaquen, per comarques històrico-geogràfiques:
Linha 468 ⟶ 470:
* a ''Gurize e Gardiscje'': Gurize/Gorica, Gardiscje, Cormons/Krmin, Caprive.
* al ''[[Mandament di Puart]]'': [[Portogruaro|Puart]].
▲Convé explicitar que set municipis reputats furlanòfons no figuren a la llista oficial, per diversos motius.<ref>Es tracta, d'una banda, de [[Erto e Casso|Nert e Cjas]], [[Cimolais]] i [[Vajont|Vaiont]], que refusaren de constar a la llista perquè s'especula que potser els parlars locals són formes de ladí potser venetitzades; la resultant és que aquests parlars locals del Friül manquen de cap mena de protecció. És per això que alguns mapes lingüístics representen com a no furlanòfon un sector de l'extrem nord-occidental del Friül: és el conjunt de Nert e Cjas i Cimolais. D'altra banda, hi ha el cas de [[Chions|Cjons]], [[Azzano Decimo|Daçan di Pordenon]], [[Roveredo in Piano|Lavorêt]] i [[Fiume Veneto|Vile di Flum]], que, situats a la frontera lingüística amb el vènet, presenten una certa hibridació.</ref>
Per als topònims aplicats en furlà a aquells municipis del Friül oficialment considerats de majoria eslovena, venetòfona o germanòfona, vegeu [[Exotopònims furlans de municipis al·lòfons del Friül]].
| |||