Friül - Venècia Júlia: diferència entre les revisions

La situació ha canviat en les darreres dècades. D'ençà la llei estatal 482/1999 (15 desembre), ''Norme in materia di tutela delle minoranze linguistiche storiche'', les llengües autòctones tenen un cert reconeixement oficial per part de l'Estat i s'usen en alguns camps de l'administració i l'ensenyament; se n'exceptuen, però, aquelles llengües que l'Estat considera mers dialectes de la llengua italiana, com és el cas del vènet. En el cas del Friül-Venècia Júlia, hi ha, a més a més, legislació regional específica de ''tutela'' i ''promozione'' sobre el furlà (1996 i 2007),<ref>Llei regional 15/1996 (22 març), ''Norme per la tutela e la promozione della lingua e della cultura friulane e istituzione del Servizio per le lingue regionale e minoritarie''; actualitzada per la llei regional 29/2007 (18 desembre), ''Norme per la tutela, valorizzazione e promozione della lingua friulana''.</ref> l'eslovè (2001 i 2007)<ref>Llei regional 38/2001 (23 febrer), ''Norme a tutela della minoranza linguistica slovena della regione Friuli-Venezia Giulia''; actualitzada per la llei regional 26/2007 (16 novembre), ''Norme regionali per la tutela della minoranza linguistica slovena''.</ref> i fins i tot el vènet (2010),<ref>Llei regional 5/2010 (17 febrer), ''Valorizzazione dei dialetti di origine veneta parlati nella regione Friuli Venezia Giulia''. Prou ambigua, aquesta llei tracta el vènet com a multiplicitat de ''dialetti di origine veneta'' que constitueixen un "patrimonio tradizionale della comunità regionale"; però els llista tots.</ref>

 

La Regió Autònoma del Friül-Venècia Júlia es regeix per l'[[Estatut d'autonomia de Friül-Venècia Júlia]] (de 1963, amb diverses reformes posteriors), que la dota de funcions merament administratives. De manera uniforme amb les altres regions de l'Estat italià, tant de règim ordinari (''a statuto ordinario'') com autònomes ("de règim especial", ''a statuto speciale''), les institucions regionals són: president de la Regió (''presidente della Regione''), que en el cas del FVJ és d'elecció directa d'ençà 2001; Consell Regional (''Consiglio regionale''), assemblea elegida per sufragi universal; i Junta Regional (''Giunta regionale''), òrgan executiu.