Friül - Venècia Júlia: diferència entre les revisions

 

La situació ha canviat en les darreres dècades. D'ençà la llei estatal 482/1999 (15 desembre), ''Norme in materia di tutela delle minoranze linguistiche storiche'', les llengües autòctones tenen un cert reconeixement oficial per part de l'Estat i s'usen en alguns camps de l'administració i l'ensenyament; se n'exceptuen, però, aquelles llengües que l'Estat considera mers dialectes de la llengua italiana, com és el cas del vènet. En el cas del Friül-Venècia Júlia, hi ha, a més a més, legislació regional específica de ''tutela'' i ''promozione'' sobre el furlà (1996 i 2007),<ref>Llei regional 15/1996 (22 març), ''Norme per la tutela e la promozione della lingua e della cultura friulane e istituzione del Servizio per le lingue regionale e minoritarie''; actualitzada per la llei regional 29/2007 (18 desembre), ''Norme per la tutela, valorizzazione e promozione della lingua friulana''.</ref> l'eslovè (2001 i 2007)<ref>Llei regional 38/2001 (23 febrer), ''Norme a tutela della minoranza linguistica slovena della regione Friuli-Venezia Giulia''; actualitzada per la llei regional 26/2007 (16 novembre), ''Norme regionali per la tutela della minoranza linguistica slovena''.</ref> i fins i tot el vènet (2010),<ref>Llei regional 5/2010 (17 febrer), ''Valorizzazione dei dialetti di origine veneta parlati nella regione Friuli Venezia Giulia''. Prou ambigua, aquesta llei tracta el vènet com a multiplicitat de ''dialetti di origine veneta'' que constitueixen un "patrimonio tradizionale della comunità regionale"; però els llista tots.</ref>

 

== Política i administració ==