Revisió del 07:08, 11 des 2017 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m bot: -basicament +bàsicament ← Edició anterior		Revisió del 08:14, 11 des 2017 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m bot: -aixó +això Edició següent →
Línia 14: Els Físics francesos [[Léon Foucault\|Leon Foucault y Hippolyte Fizeau]] van capturar la primera imatge del Sol el 2 de abril de 1845, necesitaren una exposició de 1/60 segons en un daguerrotip de 12 cm, en la fotografía inclús es poden observar taques solars. El físic italià Gian Alessandro Majocchi va realitzar un intent fallit d'obtenir una fotografia d'un Eclipsi total de sol durant un eclipsi de sol que va tenir lloc a la seva ciutat natal, Milà, el 8 de juliol de 1842. Tot i ~~aixó~~això, no fou fins al S. XIX quan l'astrofotografía va esdevenir una eina d'investigació de caire científic, gracies a el descobriment d'una nova ténica de processament fotografic basada en el [[Gelatinobromur]]. Va ser utilitzat per Sir William Huggins i la seva esposa [[Margaret Lindsay Huggins\|Margaret Lindsay Huggins,]] en 1876, en el seu treball per registrar els espectres d'objectes astronòmics. Alguns dels treballs més rellevants d'aquesta época van ser els de Henry Draper, el primer astronom en retratar la [[Nebulosa d'Orió\|Nebulosa d'Orió,]] tot emprant un telescopi refractor de 28 cm i una llarga exposició de 58 minuts, y els de Andrew Ainslie Common, astronom aficionat que va aconseguir prendre les primeres imatges de l'espai on les estrelles es mostren massa febles per ser vistes per l'ull humà. El 1887, es va iniciar el primer projecte fotografic d'astrometría a cel obert, l'anomenat Cataleg Astrografic i Carte du Ciel. Va ser dut a terme per 20 observatoris que utilitzaren uns telescopis fotográfics especials coneguts amb el nom d'[[Astrògraf\|astrògrafs]] normals, tots amb una obertura al voltant de 13 polzades (330 mm) i una distància focal de 11 peus (3.4 m), dissenyada per crear imatges amb una escala uniforme a la placa fotogràfica d'aproximadament 60 arcsecs / mm i cobreix un camp de visió de 2n × 2n. L'intent va ser traçar amb precisió el cel fins a la magnitud 14, però mai es va completar.

Astrofotografia: diferència entre les revisions