Viquipèdia

Casa de la Caritat de Barcelona: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m bot: -aprobà +aprovà
m bot: -coneixer +conèixer
Línia 48:
Al llarg del segle XIX, aquell centre acollia activitats productives d'autoproveïment molt diverses i realitzades pels mateixos asilats. En el marc d'aquestes activitats, la Casa de la Caritat comptava amb uns tallers que servien tant per vestir i alimentar els asilats, com per formar els interns més joves, que hi feien d'aprenents per tal de conèixer oficis a desenvolupar un cop abandonaven la institució. En aquests tallers s'hi produïa, entre d'altres matèries, galetes, pa, fideus, sèmola, xocolata, cotó, agulles, ceràmica, espelmes, espardenyes, roba, [[fusteria]], ebenisteria i serralleria. Un dels tallers més importants i rendibles de la Casa va ser l'escola impremta, que el 1913 obtingué la concessió de l'edició del Butlletí Oficial de la Província i, posteriorment, la Gaseta Municipal, la Revista Jurídica de Catalunya, i els butlletins del Centre Excursionista i de l'Ateneu Barcelonès, com també nombrosos llibres de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Acadèmia de Bones Lletres.<ref name="ipac"/>
 
Amb el Reglament de la Llei de Beneficència Pública (1852) la Reial Casa de Caritat fou traspassada a la Diputació de Barcelona, passant llavors a coneixerconèixer-se com a Casa Provincial de Caritat. A partir de llavors la institució només acolliria població provinent de la demarcació de Barcelona per tal de solucionar els problemes de saturació de les seves instal·lacions. A més, a partir d'aleshores s'aconseguí millorar l'organització de la casa, establint una redistribució racional dels asilats en funció de les seves edats i característiques especials: pàrvuls i quatre seccions diferents per als infants, departament de malalts mentals, de malalts crònics i invàlids, de malalts contagiosos, infermeries, sala d'operacions, farmàcia, etc. També es van millorar el règim d'alimentació i les normes d'higiene, i es normalitzà l'ensenyament primari per als nens. El 1855 l'arquitecte Narcís Nuet construí l'edifici de d'impedides i distinguides, un interessant edifici afrontat al Carrer de Ferlandina avui desaparegut. Durant la dècada de 1860 l'arquitecte Josep Oriol Mestres intervingué completant obres ja endegades i redactant un nou projecte ordenador que mai es dugué a terme.<ref name="ipac"/>
 
=== Segle XX ===
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_de_la_Caritat_de_Barcelona»