Animatrònica: diferència entre les revisions

El text de '''''Liezi''''' del segle III aC descriu una trobada entre el rei Mu de Zhou i un "artificiós" conegut com '''Yan Shi''', que va presentar al rei amb un autòmat de mida natural. La "figura" es va descriure com capaç de caminar, plantar i cantar, i quan es va observar un desmantellament es va compondre d'òrgans anatòmicament precisos.<ref name="chinese_science">{{Cite book|title=Science and Civilization in China|last=Needham|first=Joseph|publisher=Caves Books Ltd.|year=1986|isbn=|location=Taipei|pages=53|quote="It walked with rapid strides, moving its head up and down, so that anyone would have taken it for a live human being."|volume=2}}</ref>

El filòsof mohista mozista[[Mozi]] del segle V a. C. i el seu contemporani [[Lu Ban]] s'atribueixen amb la invenció d''''aus de fusta artificials''' (ma yuan) que van poder volar amb èxit ena Han Fei Zi <ref name="needham volume 2 54">Needham, Volume 2, 54</ref> i en 1066, l'inventor xinès '''Su Song''' va construir una aiguaun rellotge d'aigua en forma d'unade torre on hi havia figurinesfigures mecàniques que van encendre les hores.

En 1515, '''[[Leonardo da Vinci]]''' va dissenyar i construir el '''Lleó Automata''', un dels animatrons descrits més primerencament. El lleó mecànic va ser presentat per Giuliano de '[[Mèdici|Medici]] de Florència a [[Francesc I de França|François I]], rei de França com a símbol d'una aliança entre [[França]] i [[Florència]]<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=Editorial|nom=Reuters|article=Da Vinci's lion prowls again after 500 years|publicació=IN|llengua=en-IN|url=https://in.reuters.com/article/us-france-davinci-lion/da-vincis-lion-prowls-again-after-500-years-idINTRE57D1MQ20090814}}</ref>. El Lleó Automata va ser reconstruït el 2009 segons descripcions contemporànies i els propis dibuixos del mecanisme de [[Leonardo da Vinci|Da Vinci]]<ref name=":0" />. Abans d'això, Da Vinci havia dissenyat i exhibit un '''cavaller mecànic''' en una celebració a càrrec de [[Lluís Maria Sforza|Ludovico Sforza]] a la cort de Milà en 1495<ref name="nih">{{cite journal|title=The da Vinci robot|last=|first=|journal=J. Endourol.|volume=20|issue=12|pages=986–90|quote=... the date of the design and possible construction of this robot was 1495 ... Beginning in the 1950s, investigators at the University of California began to ponder the significance of some of da Vinci's markings on what appeared to be technical drawings ... It is now known that da Vinci's robot would have had the outer appearance of a Germanic knight.|work=|pmid=17206888|doi=10.1089/end.2006.20.986|date=December 2006|author1=Moran|first1=M. E.}}</ref>. El 'robot' era capaç de posar-se dret, assegut, obrir la visera i moure els braços. Els dibuixos van ser redescoberts a la dècada de 1950 i posteriorment es va construir una rèplica funcional<ref name="nih" />.

Aproximadament del 1220-1230, '''Villard de Honnecourt''' va escriure ''The Portfolio'' de Villard de Honnecourt que representa un mecanisme d'escapament primerenc en un dibuix titulat ''"Com fer que un àngel segueix apuntant el dit cap al Sol"'' i un autòmat d'un ocell, amb ales articulades que van provocar la seva implementació del disseny en rellotges. A causa de la seva grandària i complexitat, la majoria d'aquests rellotges es van construir com a espectacles públics al centre de la ciutat. Un dels primers d'aquests grans rellotges va ser el rellotge d'[[Estrasburg]], construït al segle XIV que ocupa tot el costat d'un mur de la catedral. Contenia un calendari astronòmic, autòmats que representaven animals, sants i la vida de Crist. El rellotge encara funciona fins avui, però ha sofert diverses restauracions des de la seva construcció inicial. '''El rellotge astronòmic de Praga''' va ser construït el 1410, a partir del segle XVII es van afegir figures animades.<ref name=":1">{{Ref-web|url=http://roborobotics.com/Animatronics/history-of-animatronics.html|títol=The history of animatronics|consulta=2017-12-12}}</ref>

La primera descripció d'un modern rellotge de cucut va ser el noble d''''Augsburgo Philipp Hainhofer''' enel 1629<ref>{{Ref-llibre|cognom=Molesworth|nom=Mrs|títol=The Cuckoo Clock|url=https://books.google.es/books?id=ut81AQAAMAAJ&redir_esc=y&hl=ca|llengua=en|data=1914|editorial=J.B. Lippincott Company}}</ref>. El rellotge pertanyia al príncep elector '''August von Sachsen'''. Cap a 1650, el funcionament dels cucs mecànics es va comprendre i es va difondre àmpliament en el manual d'[[Athanasius Kircher]] sobre la música, ''Musurgia Universalis''. En quina és la primera descripció documentada de com funciona un cuco mecànic, es descriu un òrgan mecànic amb diverses figures automatitzades.<ref>{{cite book|first1=Athanasius|last1=Kircher|title=Musurgia Universalis sive Ars magna consoni & dissoni|location=Rome|date=1650|volume=2|page=343f and Plate XXI}}</ref>

A Alemanya del segle XVIII, els rellotgers van començar a fer rellotges de cucut a la venda<ref name=":1" />. Les rellotges que venien rellotges de cucut es van convertir en llocs habituals a la regió delde Boscla Selva NegreNegra a mitjans del segle XVIII.<ref>{{Cite book|title=Rare and Unusual Black Forest Clocks|last=Miller|first=Justin|publisher=Schiffer|year=2012|isbn=|location=|pages=30}}</ref>

Un banquet en l'honor de '''Camilla d'Aragó''' a Itàlia, 1475, va comptar amb un '''camell automatitzat real<ref name="Sill2000">{{cite journal|last1=Sill|first1=Christina Rose|title=A Survey of Androids and Audiences: 285 BCE to the Present Day|date=2013-04-10|url=http://summit.sfu.ca/system/files/iritems1/12906/etd7811_CSill.pdf|publisher=Simon Fraser University|format=PDF|pages=1, 16}}</ref>'''. L'espectacle va ser una part d'una desfilada més gran que va continuar durant dies.

El 1454, el '''duc Philip''' va crear un espectacle anomenat '''''The extravagant Feast of the Faisan''''', que tenia la intenció d'influir en els companys del duc per participar en una croada contra els otomans, però va acabar sent una gran mostra d'autòmates, gegants i nans.<ref>{{cite journal|last1=Bowles|first1=Edmund A.|title=Instruments at the Court of Burgundy (1363-1467)|journal=The Galpin Society Journal|date=1953|volume=6|pages=41|doi=10.2307/841716|publisher=[[Galpin Society]]|jstor=841716}}</ref>

'''Giovanni Fontana''', un enginyer de Padua el 1420, va desenvolupar  '''''Bellicorum instrumentorum liber''''' que inclou un titella d'un camélide impulsat per un primat vestit dues vegades més alt que un ésser humà i un autòmat de [[Maria Magdalena]].<ref>{{cite book|editor-last=Riskin|editor-first=Jessica|title=Genesis Redux: Essays in the History and Philosophy of Artificial Life|date=2007|publisher=University of Chicago Press|location=Chicago [u.a.]|isbn=9780226720807|edition=[Online-Ausg.].}}</ref>