Ricard Lamote de Grignon i Ribas: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m espais als encapçalaments |
m Enllaç a Montserrat Coll i Oriol |
||
Línia 16:
'''Ricard Lamote de Grignon i Ribas''' ([[Barcelona]], [[25 de setembre]] de [[1899]] - Barcelona, [[5 de febrer]] de [[1962]]) fou un [[compositor]] i [[director d'orquestra]] [[Catalunya|català]].
Fill de [[Joan Lamote de Grignon i Bocquet| Joan Lamote de Grignon]], després dels anys de formació, a recer del seu pare i de l'escola Granados sota els auspicis de [[Frank Marshall King|Frank Marshall]], Ricard Lamote va entrar a treballar el 1925 en una fàbrica de rotlles de [[pianola]] [[alemanya]], en paral·lel amb el seu company [[Manuel Blancafort]]. Posteriorment estudià al [[Conservatori del Liceu]]. Casat amb la [[Montserrat Coll i Oriol|Montserrat Coll]], treballava a la vegada de [[violoncel·lista]] a l'[[Orquestra Simfònica de Barcelona]], creada pel seu pare el 1910 i que va deixar d'existir el 1925, i a l'[[Orquestra del Gran Teatre del Liceu]], llavors una formació desigual. El 1926 va entrar com a percussionista a la [[Banda Municipal de Barcelona]], el 1930 va ser nomenat director de l'Orquestra Simfònica de Girona i el 1932 va guanyar per oposició la plaça de sotsdirector de la Banda Municipal.
Mentrestant, Ricard Lamote escrivia música que el situava entre els de la seva generació, un conjunt de compositors que per iniciativa de Blancafort conformaren el denominat Grup dels Vuit o [[Compositors Independents de Catalunya]], en l'únic concert públic del qual Ricard Lamote va estrenar la ''Sonatina per a piano'' i ''Quatre estances de Kayyam per a veu i piano''. L'abril de 1936 una obra seva, ''[[Joan de l'ós]]'' per banda, solistes i cor, va inaugurar el XIV Festival de la Societat Internacional per a la Música Contemporània a Barcelona.
| |||