Extinció del Cretaci-Paleogen: diferència entre les revisions

En [[estratigrafia]] l'extinció K-T està marcada per una capa fina de [[sediment]] anomenada [[límit K-T]], que es pot apreciar a les roques marines i terrestres d'arreu del món. L'argila del límit presenta alts nivells d'[[iridi]], un metall rar en l'[[escorça terrestre]] però abundant als [[asteroide]]s.<ref name="Schulte2010">{{ref-publicació| access-date=2016-01-28 | url=http://www.jstor.org/stable/40544375 |títol=The Chicxulub Asteroid Impact and Mass Extinction at the Cretaceous-Paleogene Boundary |editorial=American Association for the Advancement of Science |data= 5 març 2010 |cognom=Schulte |nom=Peter |publicació=Science |volum=327 |exemplar=5970 |pàgines=1214–1218}}</ref>

 

 

Un gran nombre d'espècies va perir durant l'extinció K-T. Les víctimes més conegudes són els dinosaures; emperò, l'extinció també va destruir una plètora d'altres organismes terrestres, entre els quals certs mamífers, [[pterosaure]]s, ocells,<ref>{{ref-publicació|cognom1=Longrich |nom1=N. R. |cognom2=Tokaryk |nom2=T. |cognom3=Field |nom3=D. J. |any=2011 |títol=Mass extinction of birds at the Cretaceous-Paleogene (K–Pg) boundary |url= |publicació=Proceedings of the National Academy of Sciences |volum=108 |exemplar=37 |pàgines=15253–15257 |doi=10.1073/pnas.1110395108 |bibcode=2011PNAS..10815253L}}</ref> rèptils,<ref name="Longrich, N. R. 2012">{{ref-publicació|cognom1=Longrich |nom1=N. R. |cognom2=Bhullar |nom2=B.-A. S. |cognom3=Gauthier |nom3=J. A. |títol=Mass extinction of lizards and snakes at the Cretaceous-Paleogene boundary |publicació=Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A. |volum=109 |exemplar=52 |pàgines=21396–401 |data= desembre 2012 |pmid=23236177 |pmc=3535637 |doi=10.1073/pnas.1211526110 |url= |bibcode=2012PNAS..10921396L}}</ref> insectes<ref>{{ref-llibre|editor1=Hartman JH |editor2=Johnson KR |editor3=Nichols DJ |autor1=Labandeira CC |autor2=Johnson KR |displayauthors=etal |data=2002 |capítol=Preliminary assessment of insect herbivory across the Cretaceous-Tertiary boundary: major extinction and minimum rebound |títol=The Hell Creek Formation and the Cretaceous-Tertiary Boundary in the Northern Great Plains: An Integrated Continental Record of the End of the Cretaceous |pàgines=297–327 |editorial=Geological Society of America |isbn=978-0-8137-2361-7}}</ref><ref name="Rehan2013">{{ref-publicació|cognom1=Rehan |nom1=Sandra M. |cognom2=Leys |nom2=Remko |cognom3=Schwarz |nom3=Michael P. |títol=First Evidence for a Massive Extinction Event Affecting Bees Close to the K-T Boundary |publicació=PLoS ONE |volum=8 |exemplar=10 |any=2013 |pàgines=e76683 |issn=1932-6203 |doi=10.1371/journal.pone.0076683 |pmid=24194843 |pmc=3806776 |bibcode=2013PLoSO...876683R}}</ref> i plantes.<ref name="Nichols, D. J 2008">Nichols, D. J. and K. R. Johnson (2008). Plants and the K–T Boundary. Cambridge, Cambridge University Press.</ref> Als oceans, s'extingiren els [[plesiosaure (ordre)|plesiosaures]] i els rèptils marins gegants ([[mosasaure]]s) i minvà el nombre de peixos,<ref>{{ref-publicació|autor=Friedman M |any=2009 |títol=Ecomorphological selectivity among marine teleost fishes during the end-Cretaceous extinction |url= |publicació=PNAS |volum=106 |exemplar=13 |pàgines=5218–5223 |pmid=19276106 |doi=10.1073/pnas.0808468106 |pmc=2664034 |bibcode=2009PNAS..106.5218F}}</ref> taurons, mol·luscs (especialment els [[Ammonita|ammonites]], que s'extingiren) i moltes espècies de plàncton. S'estima la desaparició de prop d'un 75% de les espècies del planeta.<ref>{{ref-publicació|cognom1=Jablonski |nom1=D |cognom2=Chaloner |nom2=W. G. |any=1994 |títol=Extinctions in the fossil record (and discussion) |url= |publicació=Philosophical Transactions of the Royal Society of London, Series B |volum=344 |exemplar=1307 |pàgines=11–17 |doi=10.1098/rstb.1994.0045}}</ref> Aquesta devastació d'espècimens va suposar oportunitats evolutives: alguns grups van experimentar [[Radiació adaptativa|radiacions adaptatives]], divergint en noves formes i espècies per omplir els nínxols ecològics buits. Els mamífers en particular es diversificaren durant el [[paleogen]],<ref name="Alroy, J. 1999">{{ref-publicació|autor=Alroy J |any=1999 |títol=The fossil record of North American Mammals: evidence for a Palaeocene evolutionary radiation |url= |publicació=Systematic Biology |volum=48 |exemplar=1 |pàgines=107–118 |pmid=12078635 |doi=10.1080/106351599260472}}</ref> cap a noves formes com els cavalls, les balenes, els ratpenats i els primats. També radiaren els ocells,<ref name="Feduccia, A. 1995">{{ref-publicació|autor=Feduccia A |any=1995 |títol=Explosive evolution in Tertiary birds and mammals |url= |publicació=Science |volum=267 |exemplar=5198 |pàgines=637–638 |pmid=17745839 |doi=10.1126/science.267.5198.637 |bibcode=1995Sci...267..637F}}</ref> els peixos<ref name="Friedman, M. 2010">{{ref-publicació|autor=Friedman M |any=2010 |títol=Explosive morphological diversification of spiny-finned teleost fishes in the aftermath of the end-Cretaceous extinction |url= |publicació=Proceedings of the Royal Society B |volum=277 |exemplar=1688 |pàgines=1675–1683 |pmid=20133356 |doi=10.1098/rspb.2009.2177 |pmc=2871855}}</ref> i possiblement els rèptils.<ref name="Longrich, N. R. 2012" />