Viquipèdia

Animatrònica: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 1:
{{FR|data=desembre de 2016}}
[[Fitxer:Trex.mending.arp.750pix.jpg|350px|dreta|thumbminiatura|350x350px|[[Tiranosaure|Tyrannosaurus Rex]] animatrònic, durant el seu emplaçament al «Blegui Martin Wildlife and Dinosaur Park» a [[Devon]], Anglaterra.]]
 
Es coneix com '''animatrònica''' la tècnica que mitjançant l'ús de mecanismes [[robòticaRobòtica|robòtics]] i/o [[electrònicaElectrònica|electrònics]] simula l'aspecte i el comportament d'éssers vius, emprant [[titellaTitella|titelles]] o altres ninots mecànics, anomenats "animatrònics". les figures están creades i programades perquè puguin ser controlades remotament, perquè puguin reproduir sons i recrar els moviments, tan senzills com complexos. La complexitat de la màquina depén de l'objecte a imitar.
 
== EvolucióCronologia ==
'''1220 - 1240:''' El Portfolio de [[Villard d'Honnecourt]] representa un mecanisme d'escapament d'hora en un dibuix titulat ''Com fer que un àngel segueixi apuntant amb el seu dit cap al Sol'' i un autòmat d'un ocell, amb ales articuladas.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Ackerman|nom=James S.|article=Villard de Honnecourt's Drawings of Reims Cathedral: A Study in Architectural Representation|publicació=Artibus et Historiae|url=http://www.jstor.org/stable/1483536|volum=18|exemplar=35|data=1997|pàgines=41–49|doi=10.2307/1483536}}</ref>
Alberto Magno i Al-Jazari, van destacar durant [[Edat mitjana|l'Edat Mitjana]] per la creació d'un autòmata de ferro que feia les tasques de majordom y de rellotge mecànic. Durant el [[Renaixement|Renaixament]], concretament al [[1515]], l'inventor més conegut fou [[Leonardo da Vinci|Leonardo Da Vinci]], qui creà la [[màquina voladora]] i anys més tard, entre el [[1620]] - [[1780]], gent com [[Blaise Pascal]] (inventor de la primera [[calculadora]]) [[René Descartes]] i [[Jacques Vaucanson]] entre altres foren emprenedors de tota l'evolució teconlògica que es viu al [[segle XXI]].
 
'''1515:''' [[Leonardo da Vinci]] va dissenyar i va construir el Lleó Autòmat.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Bedini|nom=Silvio A.|article=The Role of Automata in the History of Technology|publicació=Technology and Culture|url=http://www.jstor.org/stable/3101120|volum=5|exemplar=1|data=1964|pàgines=24–42|doi=10.2307/3101120}}</ref>
El [[1738]] comença a Grenoble, França, la construcció d'autòmats a càrrec de Jacques de Vaucanson. Primer fa un flautista que pot arribar a tocar dotze cançons. També fa el timbaler i un ànec que aleteja, gralla, menja i es mou.
 
'''1738:''' La construcció d'autòmats comença a [[Grenoble]], [[França]], per [[Jacques de Vaucanson]]. Primer, un flautista que podria tocar dotze cançons: The Flute Player, seguit per un personatge tocant una flauta i un tambor o una pandereta - The Tambourine Player, i concloent amb un ànec movent-se / clacant / aletejant / menjant - The Digesting Duck. <ref>{{Ref-publicació|cognom=Fryer|nom=David M.|cognom2=Marshall|nom2=John C.|article=The Motives of Jacques de Vaucanson|publicació=Technology and Culture|url=http://www.jstor.org/stable/3103866|volum=20|exemplar=2|data=1979|pàgines=257–269|doi=10.2307/3103866}}</ref>
El [[1770]] els rellotgers suïssos Pierre Jaquet-Droz i el seu fill Henri-Louis Jaquet-Droz, van començar a fer autòmats de la reialesa europea. Van arribar a crear tres nines. Una era capaç d'escriure, l'altra de tocar música i la tercera podia dibuixar.
 
'''1770:''' [[Pierre Jaquet-Droz]] i el seu fill [[Henri-Louis Jaquet-Droz]], tots dos rellotgers suïssos, comencen a fabricar autòmats per a la reialesa europea. Un cop completats, van crear tres nines. Una nina podia escriure, l'altra tocava música i la tercera canell podia dibuixar. <ref>{{Ref-publicació|cognom=Riskin|nom=Jessica|article=The Defecating Duck, or, the Ambiguous Origins of Artificial Life|publicació=Critical Inquiry|url=http://www.journals.uchicago.edu/doi/10.1086/377722|volum=29|exemplar=4|data=2003-06-01|pàgines=599–633|doi=10.1086/377722|issn=0093-1896}}</ref>
Al [[1801]] en Joseph Jacquard construeix un teler que es controla de forma autònoma amb targetes perforades. ▼
 
▲Al'''1801:''' [[1801]] en Joseph Jacquard]] construeix un teler que es controla de forma autònoma amb targetes perforades.
El [[1939]] Sparko, el gos robot, la mascota d'[[Elektro]], actua davant del públic, però Sparko, a diferència de moltes altres representacions de robots del moment, representava un animal viu, convertint-se així en el primer personatge animatronic d'avui en dia, juntament amb un cavall sense nom que va fer un galop realista. El cavall animatronic galopant va ser també part de l'exhibició de la Fira Mundial de [[1939]].
 
'''1939:''' ''Sparko, The Robot Dog'', mascota d'''Elektro'', es presenta davant del públic. Un cavall al galop també va estar en exhibició a la Fira Mundial de 1939, en una exhibició diferent de la de Sparko.<ref>{{Ref-web|url=https://prezi.com/yguvklrxv0e9/an-introduction-to-animatronics/|títol=An introduction to Animatronics|consulta=2017-12-12|llengua=en}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Corporation|nom=Bonnier|títol=Popular Science|url=https://books.google.es/books?id=hCkDAAAAMBAJ&lpg=PA117&dq=1939+worlds+fair+mechanical+horse+gallops+realistically&pg=PA117&redir_esc=y&hl=ca#v=onepage&q=1939%20worlds%20fair%20mechanical%20horse%20gallops%20realistically&f=false|llengua=en|data=1939-01|editorial=Bonnier Corporation}}</ref>
El [[1961]] [[Walt Disney]] s'apropia el terme d'àudio-animatronics i comença a desenvolupar la tecnologia animatrònica moderna. Al 1963 aparèixen els primers animatrònics de [[Walt Disney]], Encharted Tiki Birds. Al [[1964]], en la pel·lícula [[Mary Poppins]], els ocells animatrònics van ser els primers en ser presentats en una pel·lícula.
 
'''1961:''' Heinrich Ernst desenvolupa el MH-1, una mà mecànica operada per ordinador. <ref>{{Ref-publicació|cognom=Arnold Ernst|nom=Heinrich|article=MH-1, a computer-operated mechanical hand|url=https://www.researchgate.net/publication/37600321_MH-1_a_computer-operated_mechanical_hand|data=2005-08-04}}</ref>
El [[1965]] Disney crea la primera figura animatrònica d'una persona, [[Abraham Lincoln]].▼
 
'''1961:''' [[Walt Disney]] encunya el terme àudio-animatrònic i comença a desenvolupar tecnologia animació electrònica moderna.<ref name=":7">{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Autonomatronics|url=https://link.springer.com/chapter/10.1007%2F978-3-642-20810-2_2|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>
El [[1982]] Ben Franklin és la primera figura animatrònica en caminar pujant i baixant escales d'un escenari.
 
'''1963:''' Els primers animatrònics, anomenats Audio-Animatronics, creats per Disney van ser els '''Enchanted Tiki Birds''' de [[Disneyland]].
El [[1993]] apareix la figura animatrònica més gran mai construïda, aquesta és el T-rex per la pel·lícula Jurassic Park.▼
 
'''1964:''' en la pel·lícula [[Mary Poppins]], apareix un ocell animatrònic.
El [[1998]] l'empresa Tiguer Electronics comença a vendre Furby, una mascota animatrònica amb més de 800 frases en anglès i amb la capacitat de reaccionar en el seu entorn. ▼
 
▲El [['''1965]] Disney crea:''' la primera figura animatrònica d'una persona, és creada per Disney és [[Abraham Lincoln]]. <ref name=":7" />
El [[2008]] el [[Mr. Potato Head|Mr.Potato Head]] en l'exposició de [[Toy Story]] va causar més moviment que cap altra figura animatrònica anterior.
 
'''1968:''' Es crea el primer personatge animatrònic en un restaurant. Es coneix amb el nom de ''Golden Mario'' i va ser construït per Team Built el 1968. <ref name=":7" />
El [[2009]], [[Disney]] desenvolupa [[Otto]], la primera figura interactiva que pot sentir, veure i fer accions en l'ambient. ▼
 
'''1977:''' obre les seves portes ''Chuck E. Cheese 's'' (llavors conegut com Pizza Time Theatre), com el primer restaurant amb animatrónicos com a atracció.
La [[robòtica]] és la disciplina que els enginyers, mecànics, elèctrics.... porten a terme amb l'objectiu final de crear un objecte ([[marioneta]]) electrónica amb les habilitats suficients per a reproduir una acció determinada. Dintre d'aquests termes, han anat apareixent altres de més específics, com ara la [[robótica industrial|robòtica industrial]], [[humanoide]], [[cibernètica]], [[Intel·ligència artificial]] o els [[efectes especials]].
 
'''1980:''' Showbiz Pizza Place obre amb Rock-Afire Explosion
Aquests últims, formen gran part de la indústria cinematogràfica i tenen com a principal recurs la animatrònica. Aquest recurs, la animatrònica, existia prèviament als efectes especials i visuals, com per exemple en el film [[Jaws (pel·lícula)|Tiburón]] o [[ET, l'extraterrestre|E.T]]. Aquestes marionetes elèctriques recrean animals, éssers mitològics o fantàstics, robots, humans.... destinats al cinema, però en els seus inicis tingueren altres destinacions.
 
'''1982:''' Ben Franklin és la primera figura animatrònica que puja unes escales. <ref>{{Ref-publicació|cognom=Webb|nom=Michael|article=The Robots Are Here! The Robots Are Here!|publicació=Design Quarterly|url=http://www.jstor.org/stable/4091102|exemplar=121|data=1983|pàgines=4–21|doi=10.2307/4091102}}</ref>
[[Walt Disney]] va crear els [[Audio-Animatronics]] amb l'objectiu d'animar els seus [[Parc d'atraccions|parcs d'atraccions]] i poder crear axií espectacles amb robots. Es van inventar durant els anys 60 per [[Walt Disney Imagineering]]. Aquests robots, complien la bàsica funció de recrear perfectament sons captats amb anterioritat i eren capaços de fer petits moviments mitjançant la tecnología hidràulica. Anys més tard, es van començar a crear el que actualment es coneix com animatrònics, (no foren creats per Disney).
 
'''1989:''' El primer animatrònic A-100 es desenvolupa per a l'atracció ''The Great Movie Ride'' en els estudis de Disney-MGM per representar ''The Wicked Witch of the West.''
 
▲El [['''1993]] apareix:''' la figura animatrònica més gran mai construïda, aquesta és el T-.rex per a la pel·lícula, [[Parc Juràssic|Jurassic Park]].
 
▲El [['''1998]] l:'''empresa TiguerTiger Electronics comença a vendre Furby, una mascota animatrònicaanimatrónica amb més de 800 frases en anglès i amb la capacitat de reaccionar en elal seu entorn., Vernon Hills, [[Illinois]].
 
'''11 maig 1999:''' Sony llança la mascota animatrònica [[AIBO]], [[Tòquio]], [[Japó]].
 
'''2008:''' El Sr. Potato Head en l'exhibició de [[Toy Story]] té uns llavis amb un rang de moviment superior a qualsevol altra figura animació electrònica prèviament. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Clark|nom=Eric|títol=The Real Toy Story: Inside the Ruthless Battle for America's Youngest Consumers|url=https://books.google.es/books?id=uVTuTiPnQHQC&lpg=PT5&redir_esc=y&hl=ca|llengua=en|data=2007-01-09|editorial=Simon and Schuster|isbn=9780743298896}}</ref>
 
'''31 d'octubre de 2008 - 1 de juliol de 2009:''' El personatge animatrònic d'[[Abraham Lincoln]] s'actualitza per incorporar tecnologia autonomatrónica. <ref name=":7" />
 
▲El'''28 de setembre de [[2009]],:''' [[Disney]] desenvolupa [[''Otto]]'', la primera figura interactiva que pot sentir, veure i fersentir les accions ena l'ambientla sala, D23 Expo.<ref name=":7" />
 
== Història ==
[[Fitxer:Al-Jazari Jazari_- A Musical Toy_A_Musical_Toy.jpg|miniatura|Vaixell de joguina de Al-Jazari, autòmates musicals]]
 
=== Orígens ===
Linha 42 ⟶ 56:
 
El filòsof mohista [[Mozi]] del segle V a. C. i el seu contemporani [[Lu Ban]] s'atribueixen amb la invenció d''''aus de fusta artificials''' (ma yuan) que van poder volar amb èxit a Han Fei Zi <ref name="needham volume 2 54">Needham, Volume 2, 54</ref> i en 1066, l'inventor xinès '''Su Song''' va construir un rellotge d'aigua en forma de torre on hi havia figures mecàniques que van encendre les hores.
 
A l'edat mitjana van destacar dos personatges, [[Albert el Gran|Albert Magne]] i Al-Jazari amb la creació d'un autòmat de ferro que complia la funció d'un majordom i un rellotge mecànic.
 
En 1515, '''[[Leonardo da Vinci]]''' va dissenyar i construir el '''Lleó Automata''', un dels animatrons descrits més primerencament. El lleó mecànic va ser presentat per Giuliano de [[Mèdici|Medici]] de Florència a [[Francesc I de França|François I]], rei de França com a símbol d'una aliança entre [[França]] i [[Florència]]<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=Editorial|nom=Reuters|article=Da Vinci's lion prowls again after 500 years|publicació=IN|llengua=en-IN|url=https://in.reuters.com/article/us-france-davinci-lion/da-vincis-lion-prowls-again-after-500-years-idINTRE57D1MQ20090814}}</ref>. El Lleó Automata va ser reconstruït el 2009 segons descripcions contemporànies i els propis dibuixos del mecanisme de [[Leonardo da Vinci|Da Vinci]]<ref name=":0" />. Abans d'això, Da Vinci havia dissenyat i exhibit un '''cavaller mecànic''' en una celebració a càrrec de [[Lluís Maria Sforza|Ludovico Sforza]] a la cort de Milà en 1495<ref name="nih">{{cite journal|title=The da Vinci robot|last=|first=|journal=J. Endourol.|volume=20|issue=12|pages=986–90|quote=... the date of the design and possible construction of this robot was 1495 ... Beginning in the 1950s, investigators at the University of California began to ponder the significance of some of da Vinci's markings on what appeared to be technical drawings ... It is now known that da Vinci's robot would have had the outer appearance of a Germanic knight.|work=|pmid=17206888|doi=10.1089/end.2006.20.986|date=December 2006|author1=Moran|first1=M. E.}}</ref>. El 'robot' era capaç de posar-se dret, assegut, obrir la visera i moure els braços. Els dibuixos van ser redescoberts a la dècada de 1950 i posteriorment es va construir una rèplica funcional<ref name="nih" />.
Linha 48 ⟶ 64:
 
==== Rellotges ====
[[Fitxer:Czech-2013-Prague-Astronomical clock faceAstronomical_clock_face.jpg|miniatura|Rellotge Astronòmic a Old Town Square, Praga]]
Encara que funcionals, els rellotges primerencs també es van dissenyar com a novetats i espectacles que integraven les característiques de l'animatrònica primerenca.
 
Aproximadament del 1220-1230, '''Villard de Honnecourt''' va escriure ''The Portfolio'' de Villard de Honnecourt que representa un mecanisme d'escapament primerenc en un dibuix titulat ''"Com fer que un àngel segueix apuntant el dit cap al Sol"'' i un autòmat d'un ocell, amb ales articulades que van provocar la seva implementació del disseny en rellotges. A causa de la seva grandària i complexitat, la majoria d'aquests rellotges es van construir com a espectacles públics al centre de la ciutat. Un dels primers d'aquests grans rellotges va ser el rellotge d'[[Estrasburg]], construït al segle XIV que ocupa tot el costat d'un mur de la catedral. Contenia un calendari astronòmic, autòmats que representaven animals, sants i la vida de Crist. El rellotge encara funciona fins avui, però ha sofert diverses restauracions des de la seva construcció inicial. '''El rellotge astronòmic de Praga''' va ser construït el 1410, a partir del segle XVII es van afegir figures animades.<ref name=":1">{{Ref-web|url=http://roborobotics.com/Animatronics/history-of-animatronics.html|títol=The history of animatronics|consulta=2017-12-12}}</ref>
 
La primera descripció d'un modern rellotge de cucut va ser el noble d''''Augsburgo Philipp Hainhofer''' el 1629<ref>{{Ref-llibre|cognom=Molesworth|nom=Mrs|títol=The Cuckoo Clock|url=https://books.google.es/books?id=ut81AQAAMAAJ&redir_esc=y&hl=ca|llengua=en|data=1914|editorial=J.B. Lippincott Company}}</ref>. El rellotge pertanyia al príncep elector '''August von Sachsen'''. Cap a 1650, el funcionament dels cucs mecànics es va comprendre i es va difondre àmpliament en el manual d'[[Athanasius Kircher]] sobre la música, ''Musurgia Universalis''. En quina és la primera descripció documentada de com funciona un cuco mecànic, es descriu un òrgan mecànic amb diverses figures automatitzades.<ref>{{cite book|first1=Athanasius|last1=Kircher|title=Musurgia Universalis sive Ars magna consoni & dissoni|location=Rome|date=1650|volume=2|page=343f and Plate XXI}}</ref>
 
A Alemanya del segle XVIII, els rellotgers van començar a fer rellotges de cucut a la venda<ref name=":1" />. Les rellotges que venien rellotges de cucut es van convertir en llocs habituals a la regió de la Selva Negra a mitjans del segle XVIII.<ref>{{Cite book|title=Rare and Unusual Black Forest Clocks|last=Miller|first=Justin|publisher=Schiffer|year=2012|isbn=|location=|pages=30}}</ref>
 
==== Atraccions ====
Linha 71 ⟶ 87:
=== Atraccions ===
Les primeres animatròniques modernes es poden trobar en robots antics. Alguns d'aquestes robots, eren en realitat animatrònics, però van ser classificats com a robots ja que el terme animatrònic encara no s'havia popularitzat.
[[Fitxer:Senator John Heinz History Center Senator_John_Heinz_History_Center_- IMG 7802_IMG_7802.JPG|miniatura|Elektro the Robot i Sparko the Robot Dog]]
Els primers personatges animatrònics que es van mostrar al públic van ser un cavall i un gos. Ambdòs eren l'atracció de dos espectacles diferents durant la New York World's Fair del 1939. Un dels robots era '''Sparko, The Robot Dog''', mascota de '''Elektro the Robot'''. Sparko va representar el primer animal vivent i es va convertir en el primer personatge animatrònic modern, junt amb el cavall que anava al galop de manera realista. Aquest cavall també va estar a la New York World's Fair de 1939.
 
Linha 82 ⟶ 98:
La companyia de producció de [[Walt Disney Animation Studios|Walt Disney]] va començar a utilitzar animatronics el 1955 per a la marxa de Disneyland, el Jungle Cruise<ref>{{Ref-web|url=http://dizfanatic.com/DizTech005.aspx|títol=DizTech Vol. 5 - Real-Life Canvas: Animating with Animatronics|consulta=2017-12-12|cognom=DizFanatic.com|llengua=en-us}}</ref> i més tard per la seva atracció de la ''Sala de Tiki Enchanted'' de Walt Disney que va presentava l'animatrònic "'''Enchanted Tiki Birds'''".
 
La primera figura d'àudio-animatrònica humana completament creada va ser '''[[Abraham Lincoln]]''', creada per [[Walt Disney]] el 1964 per a la Fira Mundial de 1964 a Nova York. El 1965, Disney va actualitzar la figura i la va anomenar '''Lincoln Mark II''' que va aparèixer a l'òpera de [[Disneyland Resort a Califòrnia|Disneyland Resort]] a Califòrnia.<ref name=":3">{{Ref-publicació|article=Beyond Lincoln - Walt’s Vision for Animatronics in 1965 - Disney History Institute|publicació=Disney History Institute|llengua=en-US|url=http://www.disneyhistoryinstitute.com/2013/07/beyond-lincoln-walts-vision-for.html|data=2013-07-18}}</ref> Durant tres mesos, el Lincoln original actuava a Nova York, mentre que el Lincoln Mark II feia 5 actuacions per hora a [[Disneyland]]. El llenguatge corporal i els moviments facials es van adaptar a la perfecció amb el discurs gravat. L'actor Royal Dano era la veu de la versió animatrònica d'Abraham Lincoln<ref name=":3" />.
[[Fitxer:Lucky the Dinosaur Lucky_the_Dinosaur_(13954963).jpg|miniatura|Lucky el Dinosaure]]
'''Lucky el Dinosaure''' és un Segnosaurus verd d'aproximadament 8 peus d'alçada (2,4 m) que tira d'un carro cobert de flors i està liderat per "Chandler the Dinosaur Handler". Lucky és important perquè va ser la primera gravació d'animació i àudio-animació creada per Imagineers de Disney<ref>{{Ref-web|url=https://web.archive.org/web/20140824192911/http://intercot.com/themeparks/animalkingdom/dinolandusa/lucky/default.asp|títol=Walt Disney World - Disney World Vacation Information Guide - INTERCOT - Walt Disney World Inside & Out - Theme Parks|consulta=2017-12-12|data=2014-08-24}}</ref>. El carro de flors que tira amaga l'ordinador i la font d'alimentació.
 
Linha 94 ⟶ 110:
 
La indústria cinematogràfica ha estat un motor que ha revolucionat la tecnologia utilitzada per desenvolupar l'animatrònica. <ref>{{Ref-web|url=http://animatronicrobotics.com/blog/|títol=Blog {{!}} Custom Entertainment Solutions|consulta=2017-12-12|llengua=en-US}}</ref>
[[Fitxer:Mary PoppinsMary_Poppins.jpg|miniatura|Ocell animatrònic en la pel·lícula Mary Poppins]]
Els animatrònics s'utilitzen en situacions en què no existeix una criatura determinada, l'acció és massa arriscada o costosa per a l'ús d'actors o animals reals, o l'acció mai no es pot obtenir amb una persona viva o animal. El seu avantatge principal sobre les imatges generades per ordinador i stop motion és que la criatura simulada té una presència física que es mou davant de la càmera en temps real. La tecnologia darrere de l'animatrònica s'ha anat fent més avançada i sofisticada al llarg dels anys, fent que els titelles siguin encara més realistes.
 
Linha 118 ⟶ 134:
 
=== Videojocs ===
Els animatrònisanimatrònics són els personatges principals del videojoc de terror: '''Five Nights at Freddy's'''.
 
== Empreses ==
Linha 128 ⟶ 144:
 
== Disseny ==
[[Fitxer:Animatronic.jpg|thumbminiatura|Estructura interna d'un animatrònic]]
El disseny d'un animatrònic, requereix de l'ús de tècniques i de materials que facin que un robot pugui simular una vida, per tant a l'hora de la creació d'un animatrònic, és necessària una prèvia investigació d'allò que es vol simular. Aquesta anàlisi ha de contemplar tots els moviments dels personatges, la mobilitat dels seus músculs i la seva propia anatomia. Un cop s'ha dut a terme aquesta anàlisi, es poden començar a dur a terme les fasses tècniques de la creació: elements mecànics, elèctrics i elements de control.
* La part de la [[mecànica]], és l'encarregada de dur a terme l'estructura i tots els moviments que ha d'imitar
Linha 166 ⟶ 182:
* [http://www.henson.com/fantasy_scifi.php Pàgina oficial de la Jim Henson Company] {{en}}
* [http://www.youtube.com/playlist?list=PL9374122DA09EE71D&feature=plcp ''Behind the Scenes With Henson''] Llista de reproducció d'alguns vídeos de com es van filmar les pel·lícules de Henson. {{en}}
* [http://www.youtube.com/watch?v=E_TFEFA3eAM ''The Making of Jurassic Park — Hosted by James Earl Jones (1995)''] Com es va fer ''[[Jurassic Park|Parc Juràssic]]'', amb animatrònics i dinosaures en [[infografiaInfografia|3D]]. {{en}}
 
 
 
{{ORDENADEFAULTSORT:Animatronica}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[<link rel="mw:PageProp/Category" href="./Categoria:Robòtica]]" />
[[Categoria:Tècniques de cinema]]
<references />
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Animatrònica»