Billy Wilder: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: AvatBOT |
Ampliació de la biografia. |
||
Línia 32:
== Biografia<ref>{{citar ref | títol =Biografia Billy Wilder |url =http://biografias.estamosrodando.com/billy-wilder/ |llengua = castellà}}</ref><ref>{{citar ref | títol = Biografia Billy Wilder| editor = Internet Movie Database|url =http://www.imdb.com/name/nm0000697/bio?ref_=nm_dyk_trv_sm#trivia |llengua = anglès}}</ref> ==
Va nàixer a la ciutat de Sucha, una zona de Polònia que llavors formava part de l'[[Imperi Austrohongarès|Imperi austrohongarès]]. La família es traslladà a Viena pocs anys després, així que Wilder va passar la seua infància i la seua joventut a Àustria.
Va nàixer a Sucha, quan encara era de l'[[Imperi Austrohongarès|Imperi austrohongarès]]. Wilder va passar la seua infància i la seua joventut a Àustria. El seu primer treball va ser com a [[cronista]] en el periòdic austríac ''Juranek''. Va continuar treballant com a cronista a [[Berlín]], havent d'alternar esta ocupació amb d'altres per a sobreviure.<ref>Philips, Alastair. ''City of Darkness, City of Light: Emigre Filmmakers in Paris, 1929-1939.'' Amsterdam University Press, 2004. p. 190 {{en}}</ref><ref>Silvester, Christopher. ''The Grove Book of Hollywood.'' Grove Press, 2002. p. 311 {{en}}</ref> Allí es va aficionar al cinema, després de veure diverses pel·lícules que el van impressionar profundament. Una d'aquestes va ser ''El cuirassat Potemkin'', de Serguei Eisenstein.<ref>{{citar ref | títol =15 claves que quizá no conozcas sobre "El Acorazado Potemkin" | editor = Filmin|url = https://www.filmin.es/blog/15-claves-que-quiza-no-conozcas-sobre-el-acorazado-potemkin| llengua =castellà}}</ref> Va entrar a treballar per a la UFA, en què va conèixer els grans directors del moment.▼
La seva vida creativa començà allí. El seu primer treball va ser com a [[cronista]] en el periòdic austríac ''Juranek''. Va brillar en la seva feina i de seguida es va guanyar la fama de perseguir els seus temes amb obstinació.
Després de la pujada al poder d'[[Adolf Hitler]], Wilder es va veure obligat a abandonar Berlín, a causa de la seua ascendència jueva. Sa mare moriria en els camps de concentració d'[[Auschwitz]].<ref>{{ref-web|url= http://www.nzz.ch/aktuell/feuilleton/film/gitla-stand-nicht-auf-schindlers-liste-1.12844017| títol=Gitla stand nicht auf Schindlers Liste|autor=Andreas Hutter and Heinz Peters|data=6 Octubre 2011| editor=Neue Zuercher Zeitung|llengua=alemany}}</ref> Va estar a París i, des d'allí, el 1934, es va traslladar als Estats Units, junt amb l'actor [[Peter Lorre]]. Wilder i Lorre van compartir apartament, fam i moments molt difícils durant una temporada. Allí va començar a treballar com a guionista per a la Paramount, i va tenir l'ocasió de col·laborar amb Ernst Lubitsch, el seu gran mestre. El dia del seu funeral va dir: "Ens hem quedat sense Lubitsch. Pitjor encara, ens hem quedat sense les pel·lícules de Lubitsch".<ref>{{citar ref | títol =Biografia de Lubitsch |url =http://www.lubitsch.com/biography.html |llengua =anglès}}</ref>▼
▲
La seva gran imaginació el va portar cap a l'elaboració de guions. El 1929 va començar a treballar per a la UFA, la creixent indústria cinematogràfica alemanya, gràcies a la qual va conèixer els grans directors del moment. Gràcies a la gran productivitat de l'època, va poder firmar una quinzena de pel·lícules mentre que la seva reputació va anar en augment, coincidint amb la proximitat de la guerra.
▲Després de la pujada al poder d'[[Adolf Hitler]], l'any 1933, Wilder es va veure obligat a abandonar Berlín
Allí va començar a treballar com a guionista per a la Paramount, i va tenir l'ocasió de col·laborar amb grans directors com [[William Dieterle]], [[Raoul Walsh]], [[Howard Hawks]] o [[Ernst Lubitsch]], el seu gran mestre, que havia arribat a Amèrica amb anterioritat. Va col·laborar amb el seu mentor a ''Bluebeard's Eight Wife'' (1938) i [[Ninotchka]] (1938). El dia del seu funeral va dir: "Ens hem quedat sense Lubitsch. Pitjor encara, ens hem quedat sense les pel·lícules de Lubitsch".<ref>{{citar ref | títol =Biografia de Lubitsch |url =http://www.lubitsch.com/biography.html |llengua =anglès}}</ref>
Com a guionista, Wilder va escriure 60 pel·lícules. Com a director, va realitzar 26 pel·lícules.<ref name="DavidCookhis">{{ref-llibre|autor=Cook, David A.| títol=A History of Narrative: Film Fourth Edition| editorial=W. W. Norton & Company|any=2004|isbn=0-393-97868-0|llengua=anglès}}</ref> Va ser guardonat amb set Oscar després d'haver estat nominat en 21 ocasions.
Durant la seva etapa de guionista, Wilder es va crear un cert renom dins la indústria de Hollywood i aviat va dirigir la seva primera pel·lícula a Amèrica, [[El superior i la menor]], l'any 1942. Va crear el guió d'aquesta juntament amb el seu gran primer col·laborador, Charles Brackett, amb qui va treballar-hi més de deu anys.
Al seu debut com a director, Wilder aplica tot allò après amb els grans mestres de la comèdia. L'any següent, però, roda [[Five Graves to Cairo]] (1934), canviant totalment de registre amb un [[thriller]] ambientat en el conflicte bèl·lic que convulsava el món d'aquella època.
A continuació dirigeix [[Double Indemnity]] (1944), un excel·lent exemple de [[cinema negre]] basat en la novel·la de James M. Cain que es convertiria en el seu primer èxit. En aquest film hi trobem l'actor [[Fred MacMurray]], que encarna un venendor de pòlisses d'assegurances, que s'alia amb [[Barbara Stanwyck]], el típic prototip de [[femme fatale]], per eliminar el marit d'aquesta i així cobrar els diners. El guió, co-escrit amb Raymon Chadler, fa palès a la teoria de Borwell de que "el cinema negre és el gènere menys clàssic de tots". Presenta el recorregut de forma retrospectiva, com si d'un [[flashback]] es tractés, inspirant-se amb la pel·lícula [[M, el vampir de Düsseldorf]] (1931) dirigida per Fritz Lang, fent això en forma de confessió. També inclou de [[veu en off]] i, gràcies a aquests dos recursos trenca en certa manera amb els cànons del classicisme de transparència i linealitat.
Wilder va obtenir el seus primers [[Oscar]]<nowiki/>s amb [[Dies perduts]] (1945) per millor pel·lícula, millor direcció i millor guió adaptat, un altre cop amb Brackett com a co-guionista.El públic, però, que acabava de sortir de la [[Segona Guerra Mundial]], no estava preparat per l'excés de realisme amb que [[Ray Milland]] portava a la gran pantalla els problemes d'alcoholisme i potser buscava temes menys transcendents. La pel·lícula va ser un fracàs comercial.
Per les seves dues obres següents, Wilder va tornar a la comèdia amb ''The Emperor Waltz'' i ''A Foreign Affair'', totes dues de 1948.
Dos anys més tard, va tornar amb la que molts consideren la seva millor obra, [[Sunset Boulevard (pel·lícula)|Sunset Boulevard]] (1950), obrint la dècada dels anys 50 a Hollywood.
El 1981, va dirigir la seua última pel·lícula, ''Buddy, Buddy''. A partir de llavors, les companyies asseguradores ja no volien assegurar pel·lícules seues a causa de la seua avançada edat. Va morir 21 anys més tard, a l'edat de 95 anys en la seua residència de [[Beverly Hills]], a causa d'una pneumònia.
| |||