Miquel Porter i Moix: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
WD
Línia 1:
{{Infotaula persona
| nom = Miquel Porter i Moix
| icona_esquerra = Cross of Saint George (Catalan Government Award).svg
| imatge = Miquel Poter i Moix.jpg
| peu = Miquel Porter i Moix
| data_naixement = {{Data naixement|1930|5|10}}
| lloc_naixement = [[Barcelona]]
| data_defuncio = {{Data defunció i edat|2004|11|18|1930|5|13}}
| lloc_defuncio = [[Altafulla]]
| alies =
| carrec = Diputat al [[Parlament de Catalunya]]<br />[[Fitxer:Seal of the Generalitat of Catalonia.svg|40px]]
| inici = [[30 de març]] de [[1982]]
| final = [[20 de març]] de [[1984]]
| predecessor = [[Francesc Vicens i Giralt]]
| successor =
| a_etiqueta = President
| a_nom = [[Jordi Pujol i Soley]]
| conegut_per = Membre d'[[Els Setze Jutges]]
| ocupacio = Catedràtic universitari, crític cinematogràfic i divulgador del cinema
}}
'''Miquel Porter i Moix''' ([[Barcelona]], [[10 de maig]] de [[1930]] - [[Altafulla]], [[Tarragonès]], [[18 de novembre]] de [[2004]])<ref>{{GEC|0052268}}</ref> fou [[historiador]], catedràtic universitari, crític cinematogràfic i divulgador del cinema català de qualitat.
Linha 24 ⟶ 7:
 
== Biografia ==
El seu pare era el llibreter antiquari [[Josep Porter i Rovira]]; la seva infantesa transcorre entre milers de llibres que li donen una cultura poc habitual. Després d'estudiar als Germans Maristes, el [[1949]] va ingressar a la universitat per estudiar Filosofia i Lletres, obtenint la llicenciatura l'any [[1955]]. Va aconseguir el primer doctorat en cinematografia de l'Estat espanyol l'any [[1975]]. Fou professor de la [[UB]] des de l'any [[1969]] i catedràtic des de [[1992]], va ser membre destacat dels [[Setze Jutges]] i impulsor del [[cineclub]]isme, tot realitzant una àmplia tasca d'investigació en el terreny del cinema català, difosa en les seves crítiques aparegudes en les revistes ''[[Serra d'Or]]'' i ''[[Destino (revista)|Destino]]'' i al diari ''[[Avui]]''.
 
Ja en l'època universitària mantenia activitats de tota mena, sobretot al voltant de la revista clandestina ''[[Curial (revista)|Curial]]'', junt a [[Antoni Comas i Pujol|Antoni Comas]], [[Joaquim Molas]] i [[Joan Ferran Cabestany]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Manent |nom=Albert |cognom2=Massot i Muntaner |nom2=Josep |títol=Records d'ahir i d'avui: homenatge a Albert Manent i Segimon amb motiu dels 70 anys |url=https://books.google.cat/books?id=1SwSmKuzv24C&pg=PA240&dq=curial+cabestany&hl=ca&sa=X&ei=IFKiVOblDcnaap6QgRg&ved=0CCMQ6AEwAQ#v=onepage&q=curial%20cabestany&f=false |llengua= |editorial=L'Abadia de Montserrat |data=2001 |pàgines=240 |isbn=8484152901}}</ref> També freqüentava el ''Club 49'' i els ''Estudis Universitaris Catalans'', on conegué [[Ferran Soldevila]], amb la voluntat de fer una tesi de cinema.
Linha 32 ⟶ 15:
Va fundar el Cercle Lumière de l'[[Institut Francès]], i el primer cineclub infantil de Catalunya (1957). També va crear una ''Col·lecció Cinematogràfica Catalana'' en uns salons de la llibreria familiar. Ambdós fets van impulsar la naturalesa artística del cinema a Catalunya. Porter contribuïa a la recuperació de pel·lícules i a la difusió de la cultura cinematogràfica. La seva tasca va permetre crear una base per a la formació de les següents generacions.
 
El [[1969]] aconseguí portar el cinema a la universitat, en una parcel·la pròpia al departament d'història de l'art. Porter es va dedicar, sobretot, a recuperar material fílmic de començaments del [[segle XX]], i gràcies a la seva tasca es van poder salvar moltes pel·lícules d'aquella època, la majoria inèdites en el seu moment. Algunes eren de pares del cinema com [[Segundo de Chomón]] o [[Fructuós Gelabert]], a partir dels quals va fer curtmetratges antològics.
 
A les primeres eleccions al [[Parlament de Catalunya]] va tenir una activa participació política, encara que no va poder estar finalment entre els llocs electes. Tanmateix, amb la renúncia de [[Francesc Vicens]] va ser diputat del [[1982]] al [[1984]] per [[Esquerra Republicana de Catalunya|Esquerra Republicana]].<ref>{{Ref-web|url = http://www.parlament.cat/composicio/diputats_1legislatura.pdf|títol = I legislatura|consulta = 16 de març del 2015|llengua = |editor = Parlament de Catalunya|data = }}</ref> Va exercir el càrrec de cap del servei de cinematografia de la [[Generalitat de Catalunya]] entre [[1977]] i [[1986]], des d'on va impulsar la [[Filmoteca de Catalunya]]. Fou distingit amb la [[Premi Creu de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]].
 
L'any [[1992]] va ser guardonat amb el ''Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya''. Així mateix, des de [[1996]] va ser rector de la [[Universitat Catalana d'Estiu]] de [[Prada de Conflent|Prada]] i des de [[2001]], també va ser president del patronat.
 
Entre els anys [[1990]] i [[2004]] va ocupar diversos càrrecs dins de la [[Intersindical-CSC]].
 
Especialista reconegut en cinema soviètic, va ser autor de la ''Història del cinema rus i soviètic'' (1968), així com de nombrosos estudis, com ''Adrià Gual i el cinema primitiu de Catalunya: 1897-1916'' (1985), i la ''Història del cinema a Catalunya: 1895-1990'' (1992). Altres títols seus són: ''Cinema per a infants'' (1963), ''Las claves del cine'' (1989), ''La filmoteca ideal'' (1995) i ''Cinema i televisió'' (1996). També és autor del llibre ''Renoi, quina portera!'', publicat el [[1986]].
 
Des de l'any 2014 el [[Premis Gaudí|premi Gaudí]] d'Honor porta el seu nom. El 16 d'octubre de 2014 es va celebrar un homenatge amb motiu del desè aniversari de la seva mort. L'acte es va dur a terme a la Facultat de Geografia i Història de Barcelona.
També és autor del llibre ''Renoi, quina portera!'', publicat el [[1986]].
 
Des de l'any [[2014]] el [[Premis Gaudí|premi Gaudí]] d'Honor porta el seu nom.
 
El 16 d'octubre de 2014 es va celebrar un homenatge amb motiu del desè aniversari de la seva mort. L'acte es va dur a terme a la Facultat de Geografia i Història de Barcelona.
 
== Fons ==