Miquel Porter i Moix: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida Categoria:Diputats al Parlament de Catalunya per ERC usant HotCat |
WD |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona
| imatge = Miquel Poter i Moix.jpg
}}
'''Miquel Porter i Moix''' ([[Barcelona]], [[10 de maig]] de [[1930]] - [[Altafulla]], [[Tarragonès]], [[18 de novembre]] de [[2004]])<ref>{{GEC|0052268}}</ref> fou [[historiador]], catedràtic universitari, crític cinematogràfic i divulgador del cinema català de qualitat.
Linha 24 ⟶ 7:
== Biografia ==
El seu pare era el llibreter antiquari [[Josep Porter i Rovira]]; la seva infantesa transcorre entre milers de llibres que li donen una cultura poc habitual. Després d'estudiar als Germans Maristes, el
Ja en l'època universitària mantenia activitats de tota mena, sobretot al voltant de la revista clandestina ''[[Curial (revista)|Curial]]'', junt a [[Antoni Comas i Pujol|Antoni Comas]], [[Joaquim Molas]] i [[Joan Ferran Cabestany]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Manent |nom=Albert |cognom2=Massot i Muntaner |nom2=Josep |títol=Records d'ahir i d'avui: homenatge a Albert Manent i Segimon amb motiu dels 70 anys |url=https://books.google.cat/books?id=1SwSmKuzv24C&pg=PA240&dq=curial+cabestany&hl=ca&sa=X&ei=IFKiVOblDcnaap6QgRg&ved=0CCMQ6AEwAQ#v=onepage&q=curial%20cabestany&f=false |llengua= |editorial=L'Abadia de Montserrat |data=2001 |pàgines=240 |isbn=8484152901}}</ref> També freqüentava el ''Club 49'' i els ''Estudis Universitaris Catalans'', on conegué [[Ferran Soldevila]], amb la voluntat de fer una tesi de cinema.
Linha 32 ⟶ 15:
Va fundar el Cercle Lumière de l'[[Institut Francès]], i el primer cineclub infantil de Catalunya (1957). També va crear una ''Col·lecció Cinematogràfica Catalana'' en uns salons de la llibreria familiar. Ambdós fets van impulsar la naturalesa artística del cinema a Catalunya. Porter contribuïa a la recuperació de pel·lícules i a la difusió de la cultura cinematogràfica. La seva tasca va permetre crear una base per a la formació de les següents generacions.
El
A les primeres eleccions al [[Parlament de Catalunya]] va tenir una activa participació política, encara que no va poder estar finalment entre els llocs electes. Tanmateix, amb la renúncia de [[Francesc Vicens]] va ser diputat del [[1982]] al [[1984]] per [[Esquerra Republicana de Catalunya|Esquerra Republicana]].<ref>{{Ref-web|url = http://www.parlament.cat/composicio/diputats_1legislatura.pdf|títol = I legislatura|consulta = 16 de març del 2015|llengua = |editor = Parlament de Catalunya|data = }}</ref> Va exercir el càrrec de cap del servei de cinematografia de la [[Generalitat de Catalunya]] entre [[1977]] i [[1986]], des d'on va impulsar la [[Filmoteca de Catalunya]]. Fou distingit amb la [[Premi Creu de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]].
L'any
Entre els anys [[1990]] i [[2004]] va ocupar diversos càrrecs dins de la [[Intersindical-CSC]].
Especialista reconegut en cinema soviètic, va ser autor de la ''Història del cinema rus i soviètic'' (1968), així com de nombrosos estudis, com ''Adrià Gual i el cinema primitiu de Catalunya: 1897-1916'' (1985), i la ''Història del cinema a Catalunya: 1895-1990'' (1992). Altres títols seus són: ''Cinema per a infants'' (1963), ''Las claves del cine'' (1989), ''La filmoteca ideal'' (1995) i ''Cinema i televisió'' (1996). També és autor del llibre ''Renoi, quina portera!'', publicat el [[1986]].
Des de l'any 2014 el [[Premis Gaudí|premi Gaudí]] d'Honor porta el seu nom. El 16 d'octubre de 2014 es va celebrar un homenatge amb motiu del desè aniversari de la seva mort. L'acte es va dur a terme a la Facultat de Geografia i Història de Barcelona.▼
▲El 16 d'octubre de 2014 es va celebrar un homenatge amb motiu del desè aniversari de la seva mort. L'acte es va dur a terme a la Facultat de Geografia i Història de Barcelona.
== Fons ==
|