Batalla de França: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa un espai entre números i unitats |
|||
Línia 226:
Ironside havia demanat originàriament a Gort que salvés la BEF mitjançant un atac al sud-oest cap a [[Amiens]]. Gort replicà que 7 de les seves 9 divisions encara es trobaven al riu [[Escalda (riu)|Escalda]], i que només tenia dues divisions disponibles per llançar un atac.<ref name=Neave31/> Ironside tornà al Regne Unit preocupant amb el fet que la BEF ja estava derrotada, i ordenà [[Preparatius britànics anti-invasió de la II Guerra Mundial|mesures contra-invasió]] urgents.
El mateix dia, l'Alt Comandament Alemany es mostrà molt confiat. Decidiren que no semblava que hagués de sorgir cap amenaça des del sud. Per tant, el general [[Franz Halder]] jugava amb la idea d'atacar [[París]] immediatament per fer fora França de la guerra. Les tropes aliades del nord s'estaven retirant del riu [[Escalda (riu)|Escalda]], exposant el seu flanc dret a la [[3a Divisió Panzer|3a]] i a la [[4a Divisió Panzer|4a divisions panzer]]. Hagués estat de bojos que els alemanys romanguessin inactius i permetre als [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|aliats]] que reorganitzessin les seves defenses o escapessin: era el moment per impedir-ho. L'endemà, el Cos Panzer començà a avançar i superà les línies de les febles [[18a Divisió Territorial (Regne Unit)|18a]] i [[23a Divisió Territorial (Regne Unit)|23 divisions territorials britàniques]]. El Cos Panzer ocupà [[Amiens]] i assegurà el pont més occidental sobre el riu [[Somme]] a [[Abbeville]]. Aquest moviment aconseguí aïllar tropes britàniques, franceses, holandeses i belgues al nord. Aquell vespre, una unitat de reconeixement de la [[2a Divisió Panzer|2a divisió panzer]] del general [[Rudolf Veiel]] arribà a [[Noyelles-sur-Mer]], a
El [[8è Fliegerkorps|VIII. ''Fliegerkorps'']], sota el comandament del general [[Wolfram von Richthofen]] envià els seus StG 77 i StG 2 a cobrir aquesta ''cursa fins a la costa del Canal''. Anunciat com "la millor hora" dels [[Stuka]]s, aquestes unitats van respondre a cada petició d'ajut de les divisions panzer mitjançant un extremadament eficient sistema de comunicacions. Els Ju 87 eren molt efectius en atacar posicions als flancs de les forces alemanyes, posicions fortificades, així com a destruir cadenes de subministrament a rereguarda.<ref>Weal, p47</ref> La Luftwaffe també es beneficia de les excel·lents comunicacions terra-aire durant tota la campanya. Oficials d'enllaç equipats amb ràdios i situats a l'avançada podien trucar als Stukas i dirigir-los contra les posicions enemigues per tot l'eix de l'avanç. En alguns casos, els Stukas responien a les peticions d'ajut en només 10 ó 20 minuts. El ''[[Oberstleutnant]]'' Hans Seidmann ([[cap de l'estat major]] de Richthofen) va dir que ''mai més s'assolí un sistema tan funcional de discussió i planificació d'operacions conjuntes''.<ref>E.R Hooton, p67</ref>
Línia 259:
A primera hora del 16 de maig, la posició francesa a terra i a l'aire havia passat a ser desesperada. Pressionaren als britànics perquè despleguessin més grups de caces de la RAF a la batalla. El [[Mariscal de l'Aire]] [[Hugh Dowding]], comandant del [[Comandament de Caces de la RAF]] s'hi negà, argumentant que si França queia, la força de caces britànica quedaria seriosament afeblida. Els 1.078 avions de la RAF havien quedat reduïts a només 475. Els registres de la RAF mostren que el 5 de juny de 1940 només quedaven en servei 179 [[Hawker Hurricane]]s i 205 [[Supermarine Spitfire]]s.<ref name="E.R Hooton 2007, p. 74" />
Arreu regnava la confusió. Després de l'evacuació de Dunkerque i mentre que París era sotmès a un breu setge, part de la [[1a Divisió d'Infanteria (Canadà)|1a divisió d'infanteria del Canadà]] va ser enviada a [[Brest]] i hagué d'avançar
El 26 de febrer de 1945, Hitler declarà que havia deixat fugir la BEF com a "gest esportiu", en l'esperança que Churchill s'avingués a raons.<ref>{{ref-llibre|cognom=Kershaw|nom=Ian|enllaçautor=Ian Kershaw|títol=Hitler 1936-1945|editorial=Península-Atalaya|isbn=84-8307-314-5|pàgines=297}}</ref> Pocs historiadors accepten les paraules de Hitler a la llum de la Directiva N.13, que reclamava la "anihilació de les forces franceses, britàniques i belgues a la bossa [de Dunkerque]".<ref>Bond 1990, p. 105</ref>
| |||