Els impressionistes havien tingut un precedent en [[Camille Corot]] i en l'[[Escola de Barbizon]].
Corot va tenir un important paper en la formulació de l'impressionisme, perquè va renunciar a molts dels recursos formals [[renaixement|renaixentistes]] i preferí concentrar la seva atenció en espais més plans i més senzills, en superfícies més lluminoses. I encara que, a diferència dels impressionistes, mai no va arribar a fragmentar la llum en els seus components cromàtics, i sempre va organitzar i va simplificar les seves formes per aconseguir una certa composició clàssica, també va usar amb freqüència una elevada clau tonal, així com, en termes generals, una frescor i una espontaneïtat noves en el Saló oficial.
D'altra banda, quan l'[[Escola de Barbizon]] i, en particular, [[Théodore Rousseau|Rousseau]] i [[Daubigny]], van adoptar la pintura a l'aire lliure (Rousseau havia començat ja a començaments de [[1827]]), l'anecdotisme va iniciar el seu declivi definitiu progressant en el seu lloc, ràpidament, l'[[il·lusionisme]] i l'estudi de la llum.
