Diferència entre revisions de la pàgina «Missal Romà»

367 octets eliminats ,  fa 3 anys
m
cap resum d'edició
(ref)
m
'''''Missale Romanum''''' o abreujat el '''''Missal''''' és el [[llibres litúrgics|llibre litúrgic]] segons el [[ritu romà]] que conté totes les cerimònies, oracions, lectures i rúbriques per a la celebració de la [[missa]]. És el resultat del [[Concili de Trent]] que va compilar documents dispersos per garantir una uniformitat del ritus. Publicat en llatí el 1570 el seu ús és obligatori per a la celebració de la missa en l'[[Catolicisme|Església catòlica]]. Es diu també [[Missa tridentina|''Missa tridentina'']] o Missa de [[Papa Pius V|Pius V]]. Hi ha hagut modificacions menors i la darrera versió oficial va parèixer el 1962. Sota l'impuls dels papes [[Joan XXIII]] i Pau VI el missal va ser renovat com a resultat del del [[Concili Vaticà II]] i la versió en llatí va parèixer el 1970. A més de la litúrgia, una major renovació va ser l'autorització de la llengua [[Vernacle|vernacla]], a condició d'utilitzar una traducció autoritzada per les Conferències Episcopals i catòliques i approvada per la [[Santa Seu]].<ref>{{GEC|0124007}}</ref> La versió oficial catalana va aparèixer el 1975.{{sfn|Urdeix|2005}}
 
Consta de tres parts: l'ordinari de missa, amb les oracions de cada dia, el santoral i les misses votives, i misses de difunts. L'abandó de la missa tridentina va ser la causa d'un llarg conflicte amb un grup de sacerdots conservadors encapçalat per l'arquebisbe [[Marcel Lefebvre]]. Finalment el 1988, Joan Pau II va publicar unes normes sobre l'ús del la versió del 1962 amb l'ànim de reconciliar la dissident Fraternitat de Sant Pius X iel 2007 [[Benet XVI]] va trobar un arbitratge en considerar que el missal del 1970 és la forma ordinària, i la versió del 1962 la forma extraordinària.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Ratzinger|nom=Joseph Alois|article=Lettre du pape Benoît XVI aux évêques qui accompagne la lettre apostolique "motu proprio data" Summorum pontificum sur l'usage de la liturgie romaine antérieure à la réforme de 1970|publicació=Benoït XVI, Lettres|url=http://w2.vatican.va/content/benedict-xvi/fr/letters/2007/documents/hf_ben-xvi_let_20070707_lettera-vescovi.html|data=7/7/2007|editorial=Libreria Editrice Vaticana|pàgines=}}</ref> Mentre que el missal de Pius V només pot usar-se en llatí, el missal de Pau VI pot usar-se tant en llatí com en qualsevol de les llengües vernacles.
 
==Història ==
La codificació definitiva dels missals es va imposar a partir de [[1570]], per iniciativa del [[Concili de Trent]]. Excepte menudes reformes al llarg dels segles es va utilitzar el mateix missal fins a la fi del [[Concili Vaticà II]]. Des d'aquest Concili. Des de 1969 sota [[Pau VI]] es van introduir reformes. Aquestes afectaren l'ordinari de la missa: [[ofertori]], fracció i [[comunió]], i també a les lectures especialment a les dels [[diumenge]]s i festius. La reforma de Pau VI destaca per la recuperació d'algunes característiques de la missa de ritu romà dels primers segles que havien caigut en desús amb posterioritat. Així es va recuperar l'oració dels fidels, testificada des del segle III i suprimida al V, de la qual només quedava en ús la del Divendres Sant); l'ordre de tres lectures en la missa; s'introdueixen diverses pregàries eucarístiques, entre les quals cal destacar la II, derivada de la qual apareix en la Traditio Apostòlica d'[[Hipòlit de Roma]], i la III, basada en l'anàfora del ritu antioquè. A més de l'aparició de les llengües [[Vernacle|vernacles]], sorgint edicions bilingües.
 
També es considerava el missal com un llibre de pietat, per a ús dels feligresos. Aquest era de menor grandària i contenia les misses de l'any o solament les dels diumenges i festius.[[Fitxer:Misal.JPG|thumb|150px|Missal devocionari del ritu romà de 1889, utilitzat pels fidels per a seguir la Santa Missa|esquerra]]Després de la crítica cap a la reforma del missal de 1969, o missal de Pau VI, que va preparar un grup de teòlegs encapçalats per l'arquebisbe [[Marcel Lefebvre]] i que van fer seva en el seu moment els cardenals [[Bacci]] i [[Alfredo Ottaviani|Ottaviani]]: conegut aquest text com a [[Breu examen crític del Novus Ordo Missæ]] o [[intervenció d'Ottaviani]] la qual va ser ignorada per [[Pau VI]] i ocultada per la [[cúria romana]].
 
Actualment, i en virtut del ''[[motu proprio]]'' [[Summorum Pontificum]], poden usar-se, tant el Missal promulgat per [[Pius V]], i revisat per [[Joan XXIII]] (que és característic de la [[missa]] amb el ritu extraordinari), o bé, el Missal Romà de [[Pau VI]], conegut menge ''Novus Ordo Missae''. Mentre que el missal de Pius V només pot usar-se en llatí, el missal de Pau VI pot usar-se tant en llatí com en qualsevol de les llengües vernacles en les quals existeix una traducció aprovada per la Santa Seu.
[[Fitxer:Misal.JPG|thumb|150px|Missal devocionari del ritu romà de 1889, utilitzat pels fidels per a seguir la Santa Missa|esquerra]]Després de la crítica cap a la reforma del missal de 1969, o missal de Pau VI, que va preparar un grup de teòlegs encapçalats per l'arquebisbe [[Marcel Lefebvre]] i que van fer seva en el seu moment els cardenals [[Bacci]] i [[Alfredo Ottaviani|Ottaviani]]: conegut aquest text com a [[Breu examen crític del Novus Ordo Missæ]] o [[intervenció d'Ottaviani]] la qual va ser ignorada per [[Pau VI]] i ocultada per la [[cúria romana]].
 
{{VT|Missal de Santa Eulàlia}}
101.540

modificacions