Rafah: diferència entre les revisions

L'estiu de 1971, l'IDF, sota el general [[Ariel Sharon]] (llavors cap del Comandament del sud de l'[[IDF]]), va destruir aproximadament 500 cases en els camps de refugiats de Rafah per crear carreteres de patrulla per a forces israelianes. Aquestes demolicions desplaçaren gairebé 4.000 persones.<ref>[http://domino.un.org/unispal.nsf/9a798adbf322aff38525617b006d88d7/858c88eb973847f4802564b5003d1083!OpenDocument United Nations Doc] A/8389 de 5 d'octubre de 1971 (h) La transferència continuada de la població dels territoris ocupats a altres àrees dins dels territoris ocupats. Tals transferències de població han ocorregut en uns quants pobles que foren destruïts sistemàticament el 1967: la població d'aquests pobles fou expulsada o forçada a viure en qualsevol altre lloc als territoris ocupats. La mateixa pràctica s'ha seguit a Jerusalem ocupat. Segons un informe al Jerusalem Post del 17 de maig de 1971, Mr. Teddy Kollek, alcalde Israelià de Jerusalem, manifestava que 4.000 àrabs havien estat "evacuats" de Jerusalem. De la mateixa manera, a Gaza, segons informes que apareixien en uns quants diaris i en cartes dirigides per governs, uns quants milers de persones foren desplaçats des dels tres camps de refugiats principals de Gaza. Les fonts israelianes oficials han manifestat que aquestes transferències de població eren requerides per noves mesures de seguretat, com la construcció de carreteres més amples dins dels camps per facilitar patrullar i el manteniment de la llei i ordre en els camps. La majoria de les persones l'allotjament dels quals fou destruït per admetre la construcció d'aquestes carreteres foren forçats a anar a Cisjordània i a al-Arish, mentre que es deia que alguns havien buscat refugi amb altres famílies dins de Gaza. El Comitè Especial considera que les transferències foren sense justificació i que fins i tot si la construcció de carreteres noves es considerava indispensable per al manteniment de llei i ordre, la transferència arbitrària de població era innecessari, injustificada i incomplia la Quarta Convenció de Ginebra</ref> Israel va establir als pobles anomenats Brasil i Canada grups de cases per acomodar als desplaçats i proporcionar millors condicions en les esperances d'integrar els refugiats a la població general i el seu nivell de vida;<ref>{{format ref}} http://www.shaml.org/publications/monos/mono4.htm</ref> Brasil està al sud immediat de Rafah, mentre que el Canadà era just al creuar la frontera del Sinai. Els dos s'anomenaven així perquè allotjaven casernes de tropes de les Nacions Unides d'aquests Països. Després dels [[Acords de Camp David]] de 1978 que establien la repatriació de refugiats del projecte del Canadà cap a Gaza, es va construir el projecte de Tel al-Sultan, cap al nord-oest de Rafah, per acollir-los.<ref>Human Rights Watch. [http://hrw.org/reports/2004/rafah1004/5.htm Razing Rafah: Mass Home Demolitions in the Gaza Strip]. octubre 2004.</ref>