Placa de vidre: diferència entre les revisions

Les plaques de vidre eren més útils que el cel·luloide per a imatges de recerca o que requeríssin molt de detall perque eren extremadament estables i menys propenses a distorsions, especialment en gran format i amb molta profunditat de camp. Al principi s'utilitzava el [[col·lodió humit]] (el fotógraf havía de distribuir la emulsió sobre la placa de vidre al moment d'ús), fins que va ser substituït al segle XIX per la placa seca inventada pels germans Lumière i per la pel·lícula en base de paper i més tard en cel·luloide comercialitzada per George Eastman. A principis del segle XX l'ús de plaques de vidre va decreixerdecréixer ja que no eren convenients com a material de consum en comparació a pel·lícula més portable i assequible.