Miocè: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 154.56.156.242. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 34:
=== Mamífers ===
[[Fitxer:Oreopithecus bambolii.jpg|230px|right|thumb|''[[Oreopithecus bambolii]]'', un dels últims hominoïdeus en aparèixer al Miocè.]]
El Miocè cuan vivien micus de la selva és la primera època del [[Neogen]], i el món ja començava a assemblar-se marcadament al d'avui en dia. Tant la [[fauna]] marina com la terrestre eren bastant modernes, tot i que els mamífers marins eren menys nombrosos. Tanmateix, encara romanien animals molt divergents a Sud-amèrica i Austràlia, que es trobaven aïllades de la resta dels continents. A principis del Miocè encara hi havia diversos grups de l'Oligocè amb una gran diversitat, com ara els [[nimràvid]]s, els [[entelodont]]s i els cavalls de tres peülles. Com a l'Oligocè, els [[oreodont]]s encara eren diversos, però acabarien desapareguent al [[Pliocè]] molt primerenc. A finals del Miocè, els mamífers esdevingueren encara més moderns, amb l'aparició de [[hiènids]]{{sfn|Agustí|1997|loc=48. Protictitherium|pp=110-111}}, [[cànids]], [[ós rentador|ossos rentadors]], [[cavalls]], [[castors]], [[cérvols]], [[camell]]s i [[balenes]] recognoscibles, així com grups extints com ara els [[borofagí|borofagins]], els [[gomfoteri]]s, els cavalls de tres peülles, o [[rinoceronts]] semiaquàtics i amb banyes petites com ara ''[[Teleoceras]]'' o ''[[Aphelops]]''. Amb la formació de les primeres illes entre Sud- i Nord-amèrica a finals del Miocè, [[peresós gegant|peresosos gegants]] com ara ''[[Thinobadistes]]'' pogueren saltar d'illa en illa cap a Nord-amèrica.
 
Els [[simis]] i [[micos]] començaren a estendre's d'[[Àfrica]] a [[Europa]] i [[Àsia]] durant el Miocè.<ref name="Andrews">{{ref-publicació | autor = Andrews, P. & Kelley, J. | article = Middle Miocene Dispersals of Apes | publicació = Folia Primatologica | volum = 78 | any = 2007 | pàgines = 328–343 | doi = 10.1159/000105148}}</ref> Poc després, els seguiren els [[Loris (subfamília)|loris]] i els [[tarser]]s, Els primers fòssils d'[[homínid]]s foren descoberts al nord d'Àfrica i daten de fa entre vuit i cinc milions d'anys.<ref name="evolution">{{ref-llibre|títol=Primates in Perspective|autor=Hartwig, W.|capítol=Primate Evolution|editor=Campbell, C., Fuentes, A., MacKinnon, K., Panger, M. & Bearder, S.|any=2007|editorial=Oxford University Press|isbn=978-0-19-517133-4|pàgines=13–17}}</ref> Els micos del Vell Món no desapareixerien d'Europa fins fa uns 1,8 milions d'anys.<ref name="Strier2007">{{ref-llibre|títol=Primate Behavioral Ecology|autor=Strier, K.|editorial = [[Allyn & Bacon]] | edició =3a ed.|any=2007|isbn=0-205-44432-6|pàgines=7, 64, 71, 77, 182–185, 273–280, 284, 287–298}}</ref> També evolucionaren els primers [[cercopitecoïdeu]]s, incloent-hi [[gènere (biologia)|gèneres]] coneguts com ara ''[[Proconsul]]'', ''[[Dendropithecus]]'' o ''[[Nyanzapithecus]]'', tots de l'est d'Àfrica. La presència d'altres hominoïdeus no cercopitècids del Miocè mitjà de localitats molt distants (com ''[[Otavipithecus]]'' de jaciments cavernosos de Namíbia, o ''[[Pierolapithecus]]'' i ''[[Dryopithecus]]'' de França, [[Catalunya]] i Àustria) demostra una gran diversitat de formes arreu d'Àfrica i la conca del [[Mediterrani]] durant els règims climàtics càlids i relativament estables del Miocè inferior i mitjà. L'hominoïdeu més recent del Miocè, ''[[Oreopithecus]]'', fou descobert en estrats italians de fa nou milions d'anys.