Juli Cèsar: diferència entre les revisions

Sovint la recaptació de tributs provincials i l'administració monetària en general, van ser confiats a esclaus o lliberts de l'''Imperator''.

 

Els governadors provincials serien:

# Antics consulars (per a les províncies importants).

Es va establir el càrrec de cònsol ''suffecti'' (suplent) que encara que ja existia, a penes s'usava, però que Cèsar va utilitzar sovint. Els pretors van passar de 8 a 16, sent la meitat de nomenament directe per Cèsar. Els governadors proconsulars tenien un comandament en província de dos anys i els propretorials d'un any.

 

El càrrec de Prefecte de l'Urbs va subsistir però en les absències de César, aquest designava a un administrador especial amb plens poders. L'edilitat curul va perdre rang, i eren designats per Cèsar al Comicis que devien elegir-los. L'edilitat plebea (encarregada de les franquícies populars) va ser augmentada amb dos edils encarregats dels cereals. Els Tribuns del poble van subsistir, però sota estricte control del poder.

 

Els col·legis sacerdotals no van tenir modificació. El càrrec de Pontífex suprem i d'àugur anava lligat a la persona de l'''Imperator''. Es va crear un nou càrrec a cadascun dels tres grans Col·legis, i tres nous llocs al col·legi d'Epulons.

 

Cèsar va afavorir la religió dionisíaca i el culte a [[Dionís|Bacus]] (que havia estat prohibit el [[184 aC]]).

 

Cèsar es va arrogar el dret a jutjar les causes capitals i privades. Les jutjava sol i dictava sentència. El dret d'apel·lació va ser suspès. Els assumptes que no jutjava Cèsar (que es limitava a actuar en els grans judicis) van seguir en mans dels pretors (a províncies en mans dels governadors) i de jurats de Cavallers.

Els delictes d'opinió eren castigats amb el desterrament. Cèsar va establir en els Jurats als Cavallers, tribuns del Tresor sortits de les últimes capes del poble, i Senadors, i es va reservar la facultat de revisió dels judicis en alguns casos, en exercir la funció de Tribú. Les sentències de la jurisdicció de l'''Imperator'' eren inapel·lables.

Es va abolir la possibilitat que un criminal quedés lliure a canvi d'acceptar el desterrament.

 

En el seu temps la classe senatorial i els cavallers van desertar de l'exèrcit. Si un cavaller entrava en l'exèrcit tenia assegurat el seu accés al tribunat militar. Per omplir els llocs de comandament havia de recórrer-se als ciutadans de cens mitjà.