Tenerife: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 262:
=== Conquesta ===
{{principal|Conquesta de les Illes Canàries}}
Tenerife va ser l'última illa de les Illes Canàries a ser conquistada i la que més temps va trigar a sotmetre a les tropes castellanes. Tot i que les dates tradicionals de conquesta de Tenerife s'estableixen entre 1494 (desembarcament d'Alonso Fernández de Lugo) i 1496 (conquesta de l'illa), cal tenir en compte que els intents d'annexionar l'illa de Tenerife a la [[Corona de Castella]] es remunten almenys a 1464.<ref name="Antonio">{{cita libro ref-llibre|apellidocognom=Rumeu de Armas|nombrenom=Antonio |títulotítol=La Conquista de Tenerife (1494-1496) |ediciónedició=1ª |añoany=1975 |editor= |editorial=Aula de Cultura de Tenerife |ubicaciónlloc= |isbn=84-500-7108-9 |capítulocapítol=VI-XIII-XV |páginaspàgines= 155-171; 291-294; 350-354 |cita=}}</ref> Per aquesta raó, des del primer intent de conquerir l'illa el 1464, fins que es conquereix definitivament en 1496 transcorren 32 anys.
 
Aquest any de 1464, té lloc al barranc del Bufadero la presa de possessió simbòlica de l'illa pel Senyor de les Canàries [[Diego García de Herrera]]. Aquest signa un tractat de pau amb els menceyes, permetent-poc després el mencey d'Anaga construir una torre en les seves terres, on guanches i europeus tenen tractes fins que és demolida cap 1472 pels mateixos guanches.<ref name="Antonio" />
Línia 309:
L'illa compta a més amb diverses zones arqueològiques de l'època anterior a la conquesta. En general, aquest patrimoni el representen coves rupestres que si bé estan repartides per tota la geografia insular, la majoria es troben al vessant meridional.
 
Dos dels més importants [[jaciments arqueològics]] de l'illa són: la [[Zona Arqueològica de la Cova dels Guanxes]], on s'han trobat els assentaments més antics de Tenerife i ha proporcionat les cronologies més antigues de l'arxipèlag,<ref name=A>[http://turismo.opennemas.com/articulo/cultura/protohistoria-tenerife/20140816110120000286.html Protohistoria de Tenerife]</ref> amb datacions del [[segle VI a. C.]]<ref>{{cita publicación ref-publicació|apellidoscognom=Arco Aguilar |nombrenom=Marcelino J. del |apellidos2=Arco Aguilar |nombre2nom2=María del Carmen del |apellidos3=Arco Aguilar |nombre3nom3=María Mercedes del |apellidos4=Atiénzar Armas |nombre4nom4=Emilio |apellidos5=González Hernández |nombre5nom5=Cecilia |apellidos6=Rosario Adrián |nombre6nom6=María Candelaria |añoany=2000 |títulotítol=El menceyato de Icod en el poblamiento de Tenerife. D. Gaspar, Las Palomas y Los Guanches. Sobre el poblamiento y las estrategias de alimentación vegetal entre los guanches |publicaciónpublicació=Eres. Arqueología/Bioantropología |númeroexemplar=9 |páginaspàgines=67-129 |ubicaciónlloc=Santa Cruz de Tenerife |editorial=Museo Arqueológico de Tenerife |issn=1130-6572 |url=http://www.museosdetenerife.org/assets/downloads/publication-c408de300b.pdf}}</ref> i les trucades [[Coves de Don Gaspar]], per la troballa de restes vegetals en forma de llavors carbonitzades,<ref>[http://www.vivezone.com/es/Tenerife/QueVisitar/Naturaleza/CuevaDeDonGaspar/ Cueva de Don Gaspar]</ref> la quin constata la pràctica de l'agricultura a l'illa de Tenerife en temps dels guanxes.<ref name="A"/> Tots dos jaciments es troben al municipi d'[[Icod de los Vinos]].
 
Altres jaciments importants a destacar són la [[Zona Arqueològica Los Cambados]] i la [[Zona Arqueològica del Barranco del Rey]] ambdues en el municipi d'[[Arona]].<ref>[http://www.patrimonionacional.biz/provincia/45/tenerife] Monumentos y patrimonio de Tenerife</ref> També podríem destacar la [[Cova d'Achbinico]] (primer santuari marià de Canàries, d'època guanxe-castellana)<ref>[http://mdc.ulpgc.es/cgi-bin/showfile.exe?CISOROOT=/MDC&CISOPTR=44335&filename=80818.pdf#search=%22Arqueolog%C3%ADa%22 Carta arqueológica de Tenerife]</ref> i lloc aquest on han aparegut diversos utensilis arqueològics d'època guanxe molt anteriors a la conquesta.<ref>[http://www.webtenerife.com/Sobre-Tenerife/Historia/Monumentos/basilica-nuestra-senora-candelaria.htm?Lang=es&sig=true Basílica Nuestra de Señora de la Candelaria, en la Página Oficial de Turismo de Tenerife]</ref> Un altre lloc de gran interès arqueològic és el [[Massís d'Anaga]], aquesta zona de l'illa és un dels llocs més rics en troballes arqueològiques de Canàries.<ref>{{Cita ref-web|títulotítol=ANAGA Y OSSUNA|url=http://www.palimpalem.com/1/MELODAIT/index.html?body5.html|autor=Raúl E. Melo Dait|editor=Melodait|páginaspàgines=Hallazgos arqueológicos|fechaaccesoconsulta=18/03/10}}</ref> S'han trobat gran quantitat de mòmies guanxes en aquest lloc així com coves amb algunes restes d'animals momificats, i pedres amb inscripcions com l'anomenada ''"[[Pedra d'Anaga]]"''. A l'altra banda de l'illa al municipi d'[[El Tanque]] es va trobar una altra pedra amb inscripcions la ''"[[Pedra Zanata]]"'' que sembla haver estat relacionada amb el món màgic-religiós dels guanxes. A més a l'illa es troben les controvertides [[Piràmides de Güímar]], de les quals hi ha moltes hipòtesis sobre la seva construcció, tot i que encara no s'ha donat una definició oficial sobre el seu origen.
 
Existeixen a més a Tenerife vestigis que revelen la presència [[púnica]] a l'illa, com succeeix en el deixant anomenada comunament ''"[[Pedra dels Guanxes]]"'' a la localitat de [[Taganana]]. Aquest jaciment arqueològic es compon d'una estructura formada per un bloc de pedra de grans dimensions, a l'aire lliure, que presenta gravats rupestres a la seva superfície. Entre aquests, destaca la presència d'una representació de la deessa [[cartaginesa]] [[Tanit]],<ref name="museosdetenerife">[http://www.museosdetenerife.org/assets/downloads/publication-91c537fbbe.pdf Canarias Arqueológica.]</ref> representada mitjançant un símbol en forma d'''ampolla'' envoltada de motius cruciformes.<ref name="museosdetenerife"/> Es pensa que el monument es tractava originalment d'una ara de sacrifici vinculada a les que es troben en l'àmbit semita i posteriorment reutilitzada per al [[Mòmies guanxes|ritual aborigen de la momificació]].<ref name="museosdetenerife"/>