Febre tifoide: diferència entre les revisions

El mecanisme de [[contagi]] és fecal-oral, a través de l'aigua i d'aliments contaminats amb femta. El bacil ingressa per via digestiva i, en arribar a la [[sang]], causa una fase de [[bacterièmia]] cap a la primera setmana de la malaltia. Posteriorment, el bacteri es localitza en diversos [https://fiebretifoidea.com/ òrgans] i produïx fenòmens inflamatoris i [[necrosi|necròtics]] causats per l'alliberament d'[[endotoxina|endotoxines]]. Finalment, el bacteri s'elimina a l'exterior per la femta.

Entre el 430 i el 426 abans de Crist, una devastadora pandemia, que alguns creuen que va ser provocada per la febre tifoide, va matar un terç de la població [[Atenes|d'Atenes]], incloent-hi el seu líder, [[Pèricles]], posant fi a l'Edat Daurada de [[Antiga Grècia|l'Antiga Grècia]]. L'historiador [[Tucídides]] també va contraure la malaltia, però va sobreviure i va poder relatar la pandemia. Els seus escrits són els que donen pistes sobre l'origen d'aquesta malaltia infecciosa. La causa de la pandemia ha estat llargament discutida, però la majoria dels acadèmics opina que va ser provocada pel tifus epidèmic. En un estudi del 2006 es van detectar seqüències [[ADN mitocondrial|d'ADN]] similars a les dels bacteris causants de la febre tifoide<ref>{{Ref-publicació|cognom=Papagrigorakis|nom=Manolis J.|cognom2=Yapijakis|nom2=Christos|cognom3=Synodinos|nom3=Philippos N.|cognom4=Baziotopoulou-Valavani|nom4=Effie|article=DNA examination of ancient dental pulp incriminates typhoid fever as a probable cause of the Plague of Athens|publicació=International Journal of Infectious Diseases|llengua=English|url=http://www.ijidonline.com/article/S1201-9712(05)00178-5/fulltext|volum=10|exemplar=3|data=2006-05-01|pàgines=206–214|doi=10.1016/j.ijid.2005.09.001|issn=1201-9712|pmid=16412683}}</ref>. Altres científics s'oposen a aquesta tesi i presenten nombrosos errors metodològics en l'estudi de l'ADN dental<ref>{{Ref-publicació|cognom=Shapiro|nom=Beth|cognom2=Rambaut|nom2=Andrew|cognom3=Gilbert|nom3=M. Thomas P.|article=No proof that typhoid caused the Plague of Athens (a reply to Papagrigorakis et al.)|publicació=International Journal of Infectious Diseases|llengua=English|url=http://www.ijidonline.com/article/S1201-9712(06)00053-1/fulltext|volum=10|exemplar=4|data=2006-07-01|pàgines=334–335|doi=10.1016/j.ijid.2006.02.006|issn=1201-9712}}</ref>. No obstant això, les dures condicions d'higiene durant l'assetjament de l'Àtica van causar l'epidèmia sense cap mena de dubte.

A finals del segle XIX, la [[taxa de mortalitat]] a [[Chicago]] es va elevar fins als 65 casos per cada 100.000 habitants. El pitjor any va ser el 1891, quan la taxa de mortalitat per febre tifoide va ser de 174 casos per cada 100.000 habitants<ref>{{Ref-web|url=https://web.archive.org/web/20060926233956/http://www.chipublib.org/004chicago/timeline/riverflow.html|títol=Chicago: 1900 Flow of Chicago River Reversed|consulta=2017-12-19|data=2006-09-26}}</ref>.

L'agent causant de la malaltia, [[Salmonella enterica enterica|Salmonella typhi]], va ser descobert pel patòleg alemany [[Karl Joseph Eberth]] el 1880<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Dr. Venzmer (1965). Gran Enciclopedia de la salud. C. Bertelsmann Verlag.|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>. Al 1897, [[Almroth Edward Wrigh|Almroth Edward Wright]] va desenvolupar la primera vacuna.

La portadora més notable de febre tifoide va ser [[Mary Mallon]], coneguda com «Typhoid Mary»<ref>Maria Tifoidea es mencionada per John Katzenbach a la seva novel·la 'El psicoanalista', en el qual parla d'allò que la gente detesta.</ref>. El 1907, ella va ser la primera portadora identificada i vigilada. Alguns creuen que va contagiar la malaltia a centenars de persones. Està associada amb, al menys, 47 casos i tres morts<ref>{{Ref-web|url=http://www.pbs.org/wgbh/nova/typhoid/letter.html|títol=NOVA {{!}} The Most Dangerous Woman in America {{!}} In Her Own Words {{!}} PBS|consulta=2017-12-19|llengua=en}}</ref>. Mary Mallon treballava com a cambrera a [[Nova York]]. Les autoritats encarregades de salut pública la va forçar a que renunciés a la seva feina o a què s'extirpés la vesícula biliar. Va deixar la seva feina, però va tornar a teballar fent servir un pseudònim. La van descobrir i detenir i la van sotmetre a quarantena després d'un altre brot de febre tifoide.

A l'estat espanyol l'última gran epidèmia va tenir lloc a Barcelona el 1914. L'epidèmia va causar 2.500 morts i va ser deguda a què l'aigua de beure, provinent de [[Montcada i Reixac|Montcada i Reixach]], estava contaminada<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Dr. Venzmer (1965). Gran enciclopedia de la salud. C. Bertelsmann Verlag. (adaptación de Núñez Cachaza, Antonio para Círculo de Lectores, núm. 197.)|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>.

La febre tifoide està identificada per l'[[Organització Mundial de la Salut]] (OMS) com un problema seriós de salut públic, amb entre 16 i 33 milions de casos estimats en el món cada any, un promig de 22 milions que provoca 216.000 morts. La seva incidència és major en infants en edat escolar i adults joves<ref>{{Ref-web|url=http://www.who.int/immunization/research/en/|títol=Research and development|consulta=2017-12-19|llengua=en-GB}}</ref>. La malaltia està gairebé absent en els països desenvolupats, però encara és freqüent en aquells en vies de desenvolupament. La seva prevalència és freqüent al suroest d'Àsia, Àsia Central, alguns països de l'Amèrica del Sud i l'Àfrica subsahariana. Països com Xile, l'Amèrica del Sud, han aconseguit en pocs anys reduir de forma eficazeficaç l'incidència. A Espanya, l'incidència és escassa: el 2014 es va registrar una taxa de 0,25 casos per cada 100.000 habitants<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=|publicació=Servicio de Epidemiología de la Comunidad de Madrid, Boletín Epidemiológico No. 5, Volumen 11, Mayo 2019, p11|url=|data=|pàgines=}}</ref>.

Existeix una elevada probabilitat d'adquirir la malaltia amb inòculs (quantiat de bacteris adquirits en un moment) superiors a 10⁶ i especialment des de les 10⁹ bacteris<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Romero Cabello, Raúl (2007). «Salmonella». Microbiologia y parasitologia humana. Ed. Médica Panamericana. ISBN 6077743542.|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>.